La Filmoteca de Catalunya i la sala cooperativa Zumzeig acullen les projeccions del festival de cinema documental La Inesperada, que se celebrarà entre els pròxims dies 20 i 23 de febrer.
La tercera edició de La Inesperada, que dur per lema “El cinema que probablement no has vist”, aplegarà d’aquest dijous a diumenge una selecció de propostes documentals que difícilment aconseguiran quelcom similar a una estrena en sales comercials. Oferirà, doncs, un assortit d’obres que s’allunyen de les formes de l’audiovisual globalitzat i globalitzador, així com del reporterisme més periodístic.
Entre les projeccions, que sota la coordinació de la cineasta Núria Giménez Lorang (My mexican bretzel) i el crític Miquel Martí Freixas, tindran lloc a la sala cooperativa Zumzeig i a la Filmoteca de Catalunya, hi ha documentals que podrien ocupar altres finestres de la nodrida oferta d’esdeveniments, com el Festival de Cinema Independent L’Alternativa, on abunden els films de contingut polititzat.
Igual que podrien tenir espai en alguna convocatòria especialitzada en l’audiovisual documental, on es projecten obres properes a les convencions de la televisió comercial o el documental orientat a grans públics. Lluny d’això, La Inesperada aporta un tarannà i una línia de programació més específica: els audiovisuals son documentals i sempre estan distanciats dels corrents ‘mainstream’.
Les produccions de La Inesperada aborden problemes històrics que, en molts casos, estan desgraciadament d’actualitat. És el cas de Palestina, sobre la qual el realitzador Kamal Aljafari (Recollection) parteix de l’espoli de l’arxiu del Centre d’Investigació Palestina per part d’Israel per explorar les memòries i desmemòries col·lectives, a més dels esborrats de la cultura autòctona i les intrusions colonials, a través de l’ús de material d’arxiu.
El resultat és A fidai film, un fil fantasmagòric que Aljafari presentarà en el marc d’un col·loqui amb el filòsof Xavier Bassas. També el director palestí oferirà tres curtmetratges, acompanyats d’una peça del cineasta irlandès Frank Sweeney, en els quals on també utilitza material d’arxiu en clau de denúncia.
A tot plegat, La Inesperada comptarà amb dos documentals argentins, Tire dié i Los Totos, què serviran per dialogar entorn la nova Argentina governada per l’ultradretà Javier Milei. Així, Tire dié, del cineasta Fernando Birri, contraposa les xifres oficials de prosperitat econòmica a la Santa Fe de 1959, amb l’observació d’aquella mateixa ciutat per evidenciar la dstància entre la propaganda i la realitat i per retratar vides i contextos profundament desiguals.
L’obra de Birri serveix per recuperar un exponent dels cinemes que van aparèixer a l’Amèrica del Sud als anys seixanta del segle passat. I és que, vint anys després d’estrenar el seu documental, el realitzador Marcelo Céspedes va acostar-se a San Fernando, una ciutat de l’àrea metropolitana de Buenos Aires, amb l’objectiu de narrar unes experiències quotidianes que desactivaven els discursos triomfalistes de les institucions.
A La Inesperada també hi haurà un espai per a la producció nacional i de proximitat. N’és una prova el nou film Pere Alberó (Girant per Sant Antoni), Organitzar la indisciplina, en el qual el crític i professor tracta les tensions entre personalitats, branques polítiques i línies d’actuació dins de l’esquerra.
Alberó ens presenta un viatge per diferents temps històrics i espais geogràfics, des de la Barcelona de la resistència al cop d’estat militar de 1936, passant per les col·lectivitzacions i la guerra civil a una localitat rural d’Aragó, a més de la Londres de la tomba de Karl Marx i les pugnes en el sí de la Primera Internacional Socialista.
El cineasta combina fonts documentals a través de veus en off amb l’entrevista a testimonis directes i historiadors. Una relació entre veus i imatges que té quelcom d’irònic, ja que els relats sobre la batalla pel control del centre de Barcelona entre les milícies anarquistes i els militars colpistes s’il·lustren amb imatges contemporànies d’una zona presa per les indústries del turisme i la restauració extractiva de rendes. Mentre l’espectador escolta una veu que llegeix les evocacions de l’escriptor George Orwell a Homenatge a Catalunya, se li mostra un rètol d’un negoci amb ressons simbòlics: “Barcelona per emportar”.
Amb tot, Organizar la indisciplina pren forma d’assaig audiovisual, amb la vocació d’explorar la història des del sedàs del propi realitzador, fins i al punt que inclou una proposta bibliogràfica en els crèdits finals, cosa que permet a l’espectador completar el visionament. El resulta desvela la defensa d’aquell pensament anarquista contrari als processos de centralització de decisions i poders. I resulta suggeridora com a proposta que afegeix les corresponents dosis d’autocrítica sobre els pensadors i polítics progressistes que no han sabut cooperar des de la diferència.
