Es pot redirigir l’Estat cap al socialisme?

El pensament de Karl Marx continua inspirant a pensadors que donen noves vides a la tasca intel·lectual de l’autor d’El capital, sigui amb enfocaments més continuistes o més heterodoxos. El desaparegut sociòleg Erik Olin Wright (Construyendo utopías reales) és dels qui va fer aportacions significatives als estudis actuals des de la tradició marxista.

L’any 1985, Wright va publicar Clase, crisis y estado, un volum de tres parts mitjançant el qual mirava de proporcionar eines que facilitessin la comprensió del món contemporani i la seva posterior transformació en clau socialista. Va actualitzar, per exemple, la definició de les classes socials i la relació entre aquestes que havia establert El manifest comunista un segle abans, 

Una altra contribució de Wright és la cerca de vies perquè l’Estat capitalista pugui utilitzar-se al servei del socialisme. En aquest segment, relatiu a la naturalesa de l’Estat, arrencava d’un comentari comparat que havien exposat el revolucionari Lenin i el sociòleg i economista Max Weber. 

Tot i que els governs de Margaret Thatcher i Donald Reagan ja s’havien desplegat, Wright va escriure-ho encara amb un peu dins del món keynesià posterior a la II Guerra Mundial, il·lustrant la futilitat de voler exercir de futuròleg des de l’assagisme. No sembla que a la primera meitat dels anys vuitanta del segle passat ell imaginés fins a quin punt el neoliberalisme, entès com a ordre estructurador i canalitzador de maneres de viure, arribaria a aconseguir que l’Estat se subordinés tant als seus interessos. 

Això, però, no treu valor a Clase, crisis y estado, la prosa del qual empeny els lectors a abraçar la complexitat dels fenòmens històrics i les vides socials, i a abandonar esquematismes i binarismes. Parla de moltes contradiccions, de dinàmiques multifacètiques i d’interessos, alguns immediats i altres fonamentals, que no són fàcils de conciliar, alhora que ens fa reflexionar sobre el lloc que cadascú ocupa en l’estructura de classes. Una invitació a refutar les propagandes sobre llibertats individuals i aquelles eleccions suposadament lliures però que, en el fons, no ho són tan. 
El clàssic d’Erik Olin Wright recorda aquell fantasma del Conte de Nadal, de Charles Dickens, una vegada ens adverteix de l’error de l’esquerra d’endur-se per la lògica de la competència entre partits i pel desig de control dels moviments socials. 

L’autor de Cómo ser anticapitalista en el siglo XXI destacava que, tota coalició d’esquerres que volgués emprar l’Estat en clau socialista, requeria generositat entre els seus integrants i havia d’estimular el vigor dels moviments polítics extraparlamentaris afins. Sense aquest esperit de col·laboració -afegia Wright- qualsevol govern socialista seria subjugat per una maquinària estatal alineada amb el gran capital. Potser, la pròxima vegada, aprendrem la lliçó.