Karl Marx, agitador a distància curta

En el primer segment de l’assaig Mitologies, el semiòleg Roland Barthes feia aflorar la ideologia burgesa. I ho feia mitjançant una sèrie d’articles on analitzava obres culturals i aspectes concrets de la societat del moment. Recuperar aquells textos al cap de sis o set dècades és una experiència ambivalent i una mica amarga, perquè, com deia el protagonista de 2013: Rescate en Nueva York, “quan més canvien les coses, més continuen de la mateixa manera”. Ara acostumem a parlar de neoliberalisme en lloc de parlar d’ideologia burgesa, però totes dues cosmovisions s’encreuen, es confonen i s’imposen de manera similar: com una construcció suposadament consensuada d’un ideari que s’autopresenta com un sentit comú objectivable. En resum, com una política apolítica.

La lectura d’Artículos periodísticos, una selecció de textos breus publicats per Karl Marx entre 1852 i 1862, també pot generar aquesta sensació de déjà-vu. L’autor respon amb acidesa als comentaris que The Economist fa a les persones treballadores, a qui retreu que tinguin fills i no estalviïn els seus modestíssims sous a l’Anglaterra de la revolució industrial per convertir-se en capitalistes (‘házte bankero”, diria la publicitat d’una caixa privatitzada un segle i mig després).

Marx també refuta els pronòstics de cataclismes econòmics que difon l’opinió publicada sempre que es persegueixen millores en les condicions de treball, una pràctica ben viva en els nostres dies. Per descomptat, la competència internacional també justificava que la gent s’hagués de prémer el cinturó l’any 1860.

Doncs bé: més enllà de les idees que l’establishment repeteix de manera incansable, al llibre també inclou realitats que no canvien: per exemplar, que estafar amb les hores de treball i pagar multes quan et descobreixen, resulta molt més rendible que complir la llei, o ara que a l’Estat espanyol es paguen pocs impostos i es rescaten interessos privats amb diners públics… De fet, Marx parla dels desnonaments, dels problemes de salut mental derivats de la duresa dels treballs i de moltes altres situacions, que si bé algunes han millorat, la majoria continuen pendents de solució. Tant és així que, en un dels textos, el filòsof alemany critica les societats anònimes perquè “encara no han desenvolupat una consciència”. Un fet que David Whyte i altres autors ho donen per impossible, d’aquí que reclamin el desmantellament de les figures jurídiques que afavoreixen la dissolució de responsabilitats i la impunitat.

Karl Marx, en el seu recull d’article, empra una prosa àgil i irònica, i davant l’exigència d’una certa brevetat, inclou generalitzacions i dreceres retòriques (com ara l’al·lusió dels tòpics nacionals o el llançament de dards pel broc gros: una idea ridícula que és “digna d’un economista britànic”). Amb tot, l’amplitud dels temes tractats evidencia la curiositat insadollable del coautor d’El manifest comunista. No solament parla d’acumulacions originàries o de la necessitat imperiosa del capitalisme d’obrir més mercats; també mostra interès pel mercat borsàtil o la dubtosa política econòmica de Luis Bonaparte.

La columna vertebral del recull és, finalment, la voluntat de denunciar tota mena d’injustícies. Si Tolstoi afirmava que els nobles russos tractaven els seus cavalls millor que els seus serfs -deien que els cavalls tenien valor de compravenda-, Marx especula que es tracta millor els equins que no pas les persones amb malalties mentals. No sols això: també escriu pàgines ardents contra les colonialistes guerres de l’opi o contra les tortures normalitzades a l’Índia ocupada per l’imperi britànic. Una successió d’injustícies tan colossal que porta a la desqualificació general de l’estat de les coses.

Evidentment, la humanitat ha aconseguit un apreciable nombre de fites en els darrers cent seixanta anys. Però frases com “el sistema augmenta la seva riquesa sense disminuir la seva pobresa i això és una podridura” ressonen en el nostre present. I encara més: poden fer pensar que és veritat que, com més canvien les coses, més continuen de la mateixa manera.