Becky Chambers és una de les escriptores contemporànies que més han recollit trets de la tradició d’Ursula K. Le Guin (El nom del món és bosc): una literatura fantàstica pausada, que no s’obsedeix en el relat de grans batalles i que mostra una certa vocació d’autocrítica en els afers humans i el desig de concebre mons que podem considerar millors. La narrativa de Le Guin projectava els valors de l’autora, amb simpaties anarquistes i budistes, que bevia de la segona onada feminista i d’altres moviments polítics. Chambers, en canvi, emergeix de la cultura pop actual i busca escletxes discursives des de dins del neoliberalisme quotidià.
La novel·la Aprendre, si tenim sort se centra en una missió d’exploració aeroespacial protagonitzada per una petita tripulació. Els seus membres examinen altres planetes gràcies a un procés d’adaptació biotecnològica al medi: no aspiren a modificar els llocs on van, sinó que es modifiquen ells mateixos per encaixar en cada un dels hàbitats. Els éssers humans -o una part d’ells- ja no somien amb ‘terraformar’ planetes o explotar a gran escala els seus recursos naturals. L’objectiu és fer visites no intrusives que aspiren a deixar les mínimes petjades possibles.
És com si Chambers, que ja ha publicat quatre novel·les de la seva saga ‘Wayfarers’, hagués volgut no fer massa complicat el projecte. El públic, a canvi, rep una novel·la curta, d’accés senzill i desenvolupament ràpid, semblant a un llibre de relats que remet a l’estructura d’una sèrie de televisió.
Els capítols funcionen com aventures autoconclusives, cadascun dels quals té lloc en un planeta diferent. En paral·lel, es va desplegant una gran trama que roman en el rerefons, però que atia la curiositat. El viatge espacial dels personatges forma part d’un enorme projecte basat en el voluntariat i una mena de colossal micromecenatge que ressuscita els neguits aeroespacials després que grans catàstrofes (climàtiques?) haguessin acabat amb els intents previs. Amb el pas del temps, els protagonistes intueixen que alguna cosa ha passat a la Terra.
Aprendre, si tenim sort és una agradable lectura que ens aporta aquells valors amb els quals substituir el sentit comú neoliberal. O que, almenys, poden expandir-lo: inclou advertències ecologistes i també un sentit de l’aventura (estrictament científica, sense vocació militar) que es diferencia de l’antropocentrisme colonialista de tantes ficcions galàctiques. No es tracta de lluitar, explotar i conquerir, sinó observar i aprendre.
Com va aconseguir amb una altra encisadora novel·la curta, Psalm per als construïts en Terres Salvatges, Becky Chambers exerceix de narradora astuta que incita a la reflexió sobre les nostres maneres de pensar i viure. I això, malgrat que la seva lectura sembla apel·lar a una audiència adolescent, o si més no, a les adolescències hiperesteses a les quals la cultura pop de les darreres dècades es dirigeix de manera prioritària.
LLIBRE
TÍTOL: Aprendre, si tenim sort
AUTORIA: Becky Chambers
TRADUCCIÓ: Anna Llisterri
EDITORIAL: Mai Més, 2024
PÀGINES: 144
