Escrits llibertaris és una manera peculiar d’acostar-se a l’obra d’Albert Camus (La caiguda). I fer-ho a través dels seus vincles amb activistes i amb publicacions dels moviments anarquistes espanyol, francès i alemany. S’hi reprodueixen els textos que l’autor de La pesta va escriure a les capçaleres Témoins o La Révolution prolétarienne, així com les rèpliques i contrarèpliques que van tenir lloc en les mateixes revistes. Una generosa introducció a càrrec de l’editor del volum, l’investigador Lou Marin, ajuda a situar el públic en el seu pensament i en les trinxeres intel·lectuals, polítiques i geoestratègiques de la Guerra Freda.
Albert Camus escriu des d’una indignació ètica que assenyala les vergonyes de la seva època i s’adreça a la consciència dels éssers humans. Diu que potser la història no es repeteix, però sí que rima. I cada moment històric té les seves vergonyes contra les quals cal revoltar-se. El pensador francès recorda, una vegada i una altra, com es va deixar caure l’Espanya republicana per acabar acceptant internacionalment el franquisme, alhora que parla dels horrors colonials a Algèria (i de l’esclafament de les dissidències per part del Front d’Alliberament Nacional) i de la intervenció militar soviètica a Hongria.
L’autor d’Escrits llibertaris es negava a triar entre el capitalisme i el model autoritari de la Unió Soviètica. Més aviat advocava per un pensament de ressons llibertaris, que es pot vincular explícitament o implícitament amb l’anarquisme del Kropotkin d’El suport mutu. Camus problematitza la violència revolucionària -ve a dir que pot ser necessària, però que mai no hauria de resultar-nos plaent i senzilla d’exercir). I també té temps per parlar de literatura i de l’admiració que sent per Tolstói (Quanta terra necessita una persona) o Dostoievksi.
A més a més, Camus es lamenta de la separació entre “el món del treball” i el “món de la cultura”, mentre es mostra solidari amb els obrers des de la pràctica diària. A Escrits llibertaris trobem textos que parlen de l’estimació mútua entre l’autor i els treballadors dels mitjans en què va col·laborar, així com d’algunes impremtes… De la mateixa manera que evoca les seves experiències militants en aquella França alliberada del nazisme que, per un temps efímer, va ser l’escenari d’una esperança col·lectiva que va quedar a mitges. Perquè, com la història rima, sembla que tota generació té el seu moment de desencís. També en el desenvolupament dels estats socials europeus de postguerra que sovint s’idealitzen des del nostre present neoliberal.
El recull preparat per Marin inclou un altre text d’actualitat evident, “Restaurar el valor de la llibertat”. Una inspiradora crítica a la instrumentalització de la noció de llibertat per part de l’anticomunisme. Per a Camus, no hi ha justícia sense llibertat, i a la inversa: tampoc no hi ha llibertat sense justícia, raó per la qual defensa un “socialisme de la llibertat”, atès que la llibertat promesa pels poders pot ser una estafa però cal preservar els drets assolits pels treballadors al llarg de la història.
I aquests drets -ens interpel·la el filòsof francès- s’han d’exercir amb sentit comunitari i responsabilitat històrica, un bon punt de partida que autors com el sociòleg Roman Krznaric han tractat en l’actual context d’escalfament global: la presa de decisions lliures ha de tenir en compte totes les persones que viuen ara al món, però també a les generacions futures.
LLIBRE
TÍTOL: Escrits llibertaris
AUTORIA: Albert Camus
TRADUCCIÓ: Ana Casassas
EDITORIAL: Raig Verd, 2023
PÀGINES: 318
