Back to top

L’estigmatització de l’antifeixisme i el món cooperativista

Irene Moulas
9 oct. 2023

Què us ve al cap quan penseu en l’antifeixisme actual? Creieu que tothom en té la mateixa opinió? Soc de les que creu que encara arrosseguem l’imaginari d’un moviment violent i masculinitzat, més enfocat a l’acció directa -tot i que necessària, no exclusiva-, quan finalment la realitat és plena de matisos, implicacions i motivacions per promoure els seus valors.

Es fan tallers educatius d’antiracisme a les escoles, però us imagineu que també es poguessin fer tallers antifeixistes? Inconcebible, però, per què? Considero que això passa perquè l’antifeixisme està totalment estigmatitzat i les raons continuen sent les de sempre: vivim en el regne de l’estructura i cultura imperialista i franquista que domina les nostres quotidianitats.

A les persones que es pregunten per què alguns discursos no entren en l’esfera de debat, tot i que atempten directament contra la vida i la diversitat, els recordaria La paradoxa de la tolerància, de Karl Popper (1944). El filòsof austríac declarava que, si una societat és il·limitadament tolerant, la seva capacitat de ser tolerant quedarà reduïda o destruïda pels intolerants; de manera que, encara que sembli paradoxal, per a mantenir una societat tolerant, aquesta ha de ser intolerant amb la intolerància. Una persona de dretes també hauria de ser antifeixista, doncs.

UCFR de l’Hospitalet ha iniciat la campanya “Antifeixisme és amor”, amb la voluntat d’apropar els valors de l’antifeixisme i dotar-los de missatge, per allò de no quedar-se només a la contra

Per donar-li la volta a la marginalitat del moviment, Unitat contra el Feixisme i Racisme de l’Hospitalet de Llobregat (UCFR) ha iniciat la campanya “Antifeixisme és amor”, amb la voluntat d’apropar els valors de l’antifeixisme i dotar-los de missatge, per allò de no quedar-se només a la contra. Després de treure el manifest, farà una assemblea oberta per marcar les línies d’actuació i elaborar un sociograma a fi de buscar aliances amb entitats, cooperatives i grups informals de la ciutat per tal d’eixamplar el teixit de resistència.

Però, quin és el paper del món cooperativista en aquesta lluita? A l’Hospitalet de Llobregat, tenim molts exemples de grups que implementen la visió antifeixista sense reivindicar-la com a punt de partida. Carmen Díaz Bermejo, de Madres contra la Droga de Madrid, afirma que ella ja feia accions feministes sense saber que era feminista. Doncs amb l’antifeixisme passa el mateix: caldria visualitzar els objectius sota aquest titular.

A l’Hospitalet trobem Brotes cooperativa, un espai d’alternatives, cures i suport a col·lectius; Mujeres Pa’lante, sorgida per acompanyar dones migrants en els seus processos d’arrelament; les Comunalitats Urbanes de la Florida, on conviuen la cooperativa de consum Escola Popular Keras Buti amb l’Associació Mujeres Unidas Entre Tierras, Joves per la Igualtat i la Solidaritat o l’Associació de Veïns i Veïnes de La Florida; a més de l’Espai Pomezia, el centre cultural Ana Díaz Rico, La Fundició o l’Ateneu Cooperatiu de La Col·lectiva, entre d’altres.

Totes aquestes experiències tenen en comú la seva disposició al suport mutu alhora que promouen els valors del respecte, la solidaritat, la tolerància, la visió comunitària, la diversitat i la lluita contra la discriminació per cap mena de desigualtat. Doncs bé, si l’antifeixisme contemporani s’enfronta a qualsevol exercici d’autoritat i també combat qualsevol discriminació per raó d’origen o orientació sexual... podem afirmar que les pràctiques d’economia social i solidària són, per si mateixes, antifeixistes? La resposta és un rotund no.

Les entitats i col·lectius socials haurien d'assumir la transversalitat del moviment en els seus objectius, estatus i pràctiques diàries i reivindicar-se com a antifeixistes

I és que l’aposta clara i concisa per la incorporació de l’antifeixisme a les entitats, demana que aquestes n’assumeixin la seva transversalitat en els objectius, estatus i pràctiques diàries. Mentre no figuri en les seves agendes metodològiques ni en les seves praxis relacionals, correm el risc que sigui una simple etiqueta. Així doncs, les entitats haurien de fer-se seves les accions d’aquest moviment i reivindicar-se com a antifeixistes a través d’un posicionament polític de base, lògic i natural, radical en essència, i no per això, que hagi de ser llegit com a extremista o inflexible.

 

Irene Moulas és psicòloga social comunitària, sòcia de la cooperativa Etcèteres

Autoria: 
Irene Moulas