Entre les preocupacions que el 2012 revelava el president Hugo Chávez, convalescent de càncer i al capdavant d’un país en constant agitació política, destacava la defensa del poder adquisitiu dels veneçolans. Aquell any, coincidint amb el Dia internacional del treball, Chávez anunciava un augment del salari mínim que situava el país en el lloc més alt d’Amèrica del Sud (per sobre dels tres-cents euros), la qual cosa va generar un sentiment d’orgull entre les classes populars. Els treballadors podien planificar sobre la base del seu salari i fins i tot permetre’s estalviar.
Una dècada després, la presidència de Nicolás Maduro, sotmesa a sancions econòmiques aplicades per Donald Trump i confirmades per Joe Biden, pateix una situació radicalment oposada, que a tot això, s’ha vist agreujada pels desfalcs multimilionaris de l’erari públic que la Fiscalía General de la República ha destapat recentment. De resultes de tot plegat, el salari mínim dels treballadors ha quedat en la irrisòria i escandalosa xifra de 4,8 euros mensuals, la més baixa de tot el continent, la qual cosa ha provocat la depreciació de la moneda oficial, el bolívar, i una crisi humanitària que empeny, com no havia passat abans, que milions de veneçolans abandonin el país.
L’expressió “poder adquisitiu”, al costat de conceptes socioeconòmics com “cistella bàsica”, acapara avui la conversa dels treballadors espoliats per la hiperinflació. I és que, quan el deteriorament del poder adquisitiu associat al salari mínim disminueix fins a nivells il·lògics, s’instal·la en les xerrades laborals el següent interrogant: com t’ho fas per arribar a la fi de mes? Tan greus són les mancances econòmiques dels veneçolans, que molts gerents de l’administració pública han de reduir horaris i flexibilitzar les normes, mentre altres sectors han de buscar-se una segona o tercera feina.
Enfront d’això, el cooperativisme ha emergit com una de les manifestacions d’apoderament més rellevants del país. Ja l’any passat, la plataforma de cooperatives veneçolana, Cecosesola, va obtenir el prestigiós Premi Right Livelihood, conegut com el ‘Premi Nobel Alternatiu’. Fins llavors, aquest guardó presentat pel Parlament suec, només havia estat lliurat una sola vegada a un veneçolà, concretament a José Antonio Abreu, fundador del cèlebre Sistema Nacional de Orquestas Sinfónicas Juveniles, Infantiles y pre-infantiles de Venezuela, que va obtenir-lo el 2001. Ara ha sigut el torn de Cecosesola, que amb vint mil associats i 80 cooperatives, ha pres un paper clau amb vista a mitigar la crisi. De la seva tasca se’n beneficien els barris més populars de Veneçuela, en els quals el sistema d’orquestres i les cooperatives que aixopluga Cecosesola ha contribuït a una transformació social positiva.
Un dels barris de Caracas on la música i l’esdevenir cultural han pres més protagonisme és San Agustín, escenari de nombrosos esdeveniments orientats a la cohesió social. Aquest mes d’abril, la cooperativa Unidos San Agustín Convive hi ha organitzat el taller ‘Autoreconeixement ètnic, reparacions i endoracisme a Veneçuela’, part d’aquelles activitats amb què fomenta la lluita contra el sistema patriarcal, l’autoreconeixement ètnic i la defensa de l’afrofeminisme.
Les activitats d’Unidos San Agustín Convive també comprenen el lliurament de tones d’aliments a les escoles del sector, així com l’organització de les anomenades ‘Jornadas de consumo’, en les quals el veïnat es troba per vendre, intercanviar i adquirir aliments per sota dels preus de mercat. “Cada jornada és un espai de participació i exercici democràtic de presa de decisions entre persones del mateix barri que ni coneixien que existien”, expliquen els representants de la cooperativa, conformada majoritàriament per dones del barri. “Només el poble salva el poble”, sostenen.
En aquest context, si alguna cosa determinarà les eleccions presidencials de 2024, serà les perspectives de benestar que puguin oferir els diferents candidats. Un escenari en el qual el cooperativisme estar cridat a generar oportunitats per a un país ric en petroli però que ha vist deteriorada la qualitat de vida dels seus habitants. Cecosesola i Unidos San Agustín Convive són un exemple d’això, ja que amb la seva tasca poden ajudar que, des dels barris més cèntrics de la capital fins als assentaments rural més distants, Veneçuela albiri un futur més suportable i enriquidor.
* Raymond Nedeljković és periodista i escriptor veneçolà
