Amb el nom de Vivienda Alianza Solidaria es coneix la principal cooperativa d’habitatge del país Sud-americà. Una iniciativa que ha esdevingut referència obligada en conjugar elements de la cultura ancestral amb pràctiques de l’economia social i solidària que traspassen la visió mercantilitzada del sòl.
L’habitatge és una de les assignatures pendents als països llatinoamericans, on el procés d’urbanització incomplet del continent ha generat dificultats perquè el gruix de la societat tingui satisfet aquest dret fonamental. Ara com ara, només hi tenen accés aquells grups que formalment integren el mercat de treball.
Diverses fonts assenyalen la privatització de la terra com a problema principal d’aquest fenomen, perquè els habitatges que s’hi construeixen passen a esdevenir béns mercantils escassos, subjectes als preus de la terra. Aquesta situació genera un increment de les desigualtats socials, ja que l’única solució per les classes populars acaba essent l’autoconstrucció d’habitatge a les perifèries i zones ambientalment fràgils.
Un exemple d’aquest fenomen són les ciutats de Quito i Guayaquil, a l’Equador, dues urbs que van patir una severa explosió demogràfica en les perifèries precàries. Davant d’aquesta realitat, els moviments populars es van organitzar en defensa de l’habitatge assequible, cosa que es va traduir en la creació, ara fa 31 anys, de la Cooperativa d’Habitatge Aliança Solidària. Una iniciativa que, com altres sorgides en aquest país en l’àmbit de l’habitatge, són una referència arreu del continent en aplegar elements de la cultura ancestral, del cooperativisme i de l’economia popular i solidària.
En el cas de Vivienda Alianza Solidaria, des dels seus inicis es va centrar a desenvolupar una cultura d’educació i capacitació per a l’impuls de comunitats conscients, participatives, solidàries i autogestionades. El resultat d’això han estat construccions amb tècniques de treball ancestrals, com, per exemple un parc ecològic traçat a partir de mingas, un procés de treball agrícola col·lectiu i voluntari amb finalitats socials.
Després de tants anys d’història, la cooperativa s’ha convertit en un exemple de la promoció de l’habitatge social a partir d’una visió integral de l’hàbitat, esdevenint així un actor d’influència en les polítiques públiques.
Vivienda Alianza Solidaria no segueix la lògica mercantil de l’oferta i la demanda del sector immobiliari, ni tampoc se centra a buscar nous clients. La seva finalitat és organitzar i agrupar famílies que, a part de necessitar un habitatge, també volen que es treballi col·lectivament en altres aspectes que hi estan relacionats. Així, treballa per formar, educar i capacitar els seus socis i nuclis familiars en els principis cooperatius, proposant una cultura de pau i diàleg que ofereix solucions alternatives a conflictes dins de les seves comunitats. “No només oferim un producte material assequible, sinó també un servei ètic, social i ecològic que cobreix altres necessitats individuals i col·lectives”, aclareixen.
D’aquesta manera, la relació que s'estableix entre els membres de les comunitats durant l’organització de la cooperativa i la construcció de l’hàbitat residencial, va generant un nivell de confiança i de cura mútues. Una interrelació que, segons expliquen, crea l’ambient òptim que combatre la inseguretat, la delinqüència, la drogoaddicció o altres incidències es produeixen en els entorns on treballa la cooperativa.
A diferència de les empreses immobiliàries privades, les quals s’acostumen a centrar en el lucre, el guany, la utilitat, l'individualisme i la competència; el model cooperatiu segueix les bases de l’economia solidària, un instrument socioeconòmic alternatiu que busca satisfer les necessitats de generar, intercanviar i prestar serveis a base del treball col·lectiu, el bé comú i la millora de la qualitat de vida de les comunitats.
A tot això, es busca que l'usuari no només sigui un consumidor, sinó un actor partícip en el procés constructiu. És per aquest motiu que participa en la concepció del projecte, en el període de construcció i en el funcionament de les seves estructures. “Un altre món és possible”, afirmen des de la cooperativa. I és que les polítiques d’autogestió tracen un nou camí de construcció de noves relacions socials i econòmiques dins la societat, plantejant la generació de processos d'apropiació conscients.
En un primer estadi, el propòsit de Vivienda Alianza Solidaria va ser constituir una comunitat formativa; és a dir, un primer grup de persones amb habilitats i motivacions diverses i complementàries que tinguessin per objectiu treballar plegades. Pels membres de la cooperativa, per tal que el grup pogués reeixir en la seva feina, havia de tenir confiança i respecte mutu, predisposició a cooperar i valorar les contribucions que es fan durant el procés.
A tot això, cal afegir altres aspectes que la cooperativa considera fonamental amb vista a garantir un bon rendiment, com ara el control del temps, escoltar més i parlar menys, o substituir els elements d’obligatorietat i pressió pels de voluntat i participació. “Un altre recurs és la creació d’un mediador o grup de mediadors per ajudar a fixar un pla de treball comú, dinamitzar les sessions per tal que tothom trobi el seu espai i participi, i assegurar que es compleixin les tasques”, indiquen.
Una de les aportacions de Vivienda Alianza Solidaria és incidir en les polítiques d’ús social del sòl urbà. Així ha quedat palès a Quito, la capital de l’Equador, on a força de recuperar i preservar les quebradas (rieres), ha aconseguit que el municipi reconegui la natura urbana com un element viu i necessari dins de la ciutat. “Concebre l’habitatge d’acord amb el seu entorn natural és eficient a efectes de crear una bona simbiosi entre l’ésser humà i la naturalesa”, asseguren.
En aquesta línia, la cooperativa també vol desmitificar la idea que les àrees naturals pertanyen exclusivament a les classes socials altes, alhora que reivindica que són imprescindibles per millorar la percepció de la vida entre els habitants.
És per això que, segons insisteix, la manera més efectiva perquè els projectes prosperin és que les persones es vegin involucrades en totes les decisions. Un objectiu pel qual Vivienda Alianza Solidaria creu indispensable que els elements d’aquest hàbitat -natura urbana, residencial i autogestió – treballin de bracet i en constant sinergia.
Les cooperatives d’habitatge a Catalunya parteixen del propòsit que les famílies amb menys recursos puguin accedir a un sostre a un preu menor que el del mercat. Així ho recull un estudi del Museu d’Història de Catalunya, per qui, des de la fi de la dictadura fins avui, els socis han actuat col·lectivament com a promotors, reduint el preu de l’habitatge al cost de la construcció i, un cop acabada l’obra, obtenint la llicència en forma de propietat o de lloguer.
Si a les darreres dècades del segle XX la majoria de cooperatives van optar pel model de propietat, els darrers anys ha guanyat pes l’habitatge en cessió d’ús, una fórmula que permet salvaguardar l’habitatge de les dinàmiques del mercat i apostar per models alternatius de vida comunitària. Emmirallant-se en les experiències reeixides com les de l’Uruguai o Dinamarca, en aquest model la propietat és col·lectiva i els socis tan sols tenen dret a un ús indefinit de l’habitatge, sense poder vendre’l ni llogar-lo, evitant així l’abús especulatiu.
Un exemple pioner és Cal Cases, a Santa Maria d’Oló, i en l’àmbit urbà destaquen la cooperativa Sostre Cívic, amb més de set-cents socis, o La Borda, de Sants, amb 28 habitatges. També cal destacar la creació d’entitats com la fundació La Dinamo, que difon el model arreu. Malgrat l’oportunitat que suposen aquestes iniciatives, sovint topen amb la manca de suport de les administracions i de fonts de finançament, fet que impedeix generalitzar l’accés a l’habitatge cooperatiu per a tota la població.
