Ser un espai digital de mesura i mapatge de l’economia social i solidària a Catalunya, així com de l’emprenedoria i innovació social, amb indicadors estadístics i dades referents a les experiències i pràctiques en aquests àmbits. Aquest és l’objectiu del Visor, que a més d’aportar dades d’escala local, facilita consultes per als diferents nivells d’observació territorial, com poden ser els sistemes urbans, les unitats de paisatge o agrupacions específiques com el Vallès.
L’origen
Un desafiament permanent que té l’economia social i solidària a Catalunya és la seva mesura. La darrera dècada proliferen diferents propostes per conèixer el nombre d’entitats o iniciatives, tant des dels principals referents organitzatius com dels governs que van avançant en aquesta nova política.
La campanya Pam a Pam, treballs com “L’economia social al Vallès Occidental”, “L’economia social i solidària a Barcelona”, la “Guia per mesurar l’economia social i solidària des dels ens locals” o bé “Les altres economies de la ciutat” són algunes referències rellevants. Més tard, ha arribat l’onada d’estudis dels Ateneus Cooperatius que aconsegueixen completar el mapa català, però malgrat els avanços assolits, persisteixen problemes i limitacions de les dades relacionades amb la qualitat de les fonts estadístiques i la seva actualització.
Així les coses, l’Observatori del Vallès Occidental, l’Observatori-Centre d’estudis del Consell Comarcal del Vallès Occidental, l’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona i el Centre d’Investigació en Emprenedoria i Innovació Social de la Universitat Autònoma de Barcelona han construït aquest visor amb els objectius que s’esmenten a continuació.
La Finalitat
El Visor pretén integrar de manera sistematitzada les diferents dades disponibles de l’economia social, l’economia solidària i les polítiques públiques a escala municipal i per a tot Catalunya. Però no sols això: també s’ofereix com un espai de consulta pràctica per reconèixer la presència d’entitats, organitzacions, projectes, etc. als territoris.
Així doncs, i relacionat amb l’anterior, aquest visor vol ser una eina que serveixi de suport al debat i a la presa de decisions, alhora que també vol contribuir a comprendre la dimensió geogràfica de l’ESS, tot oferint dades estructurades en diferents unitats territorials i un mapa que permeti captar la diversitat de situacions i organitzacions de l’ESS al llarg i ample del país.
Interfície general del Visor
El contingut
Les dades i indicadors que apareixen al Visor provenen de diferents directoris i registres, la major part de les quals són públics i d’accés obert. La informació que conté cada directori i registre és diferent, així com la seva freqüència d’actualització. En la secció de Fonts i metodologia, per exemple, l’usuari pot consultar les fonts de procedència de les dades, així com un glossari de referència amb un recull dels principals termes i conceptes emprats; mentre que, en el bloc d’economia social, s’inclouen les dades de cooperatives, societats laborals, centres especials de treball, empreses d’inserció, mutualitats de previsió social, societats agràries de transformació, confraries de pescadors, entitats de finances ètiques i entitats del tercer sector social.
Després trobem l’apartat d’economia social, en que se situen les entitats sòcies de la XES, les que fan balanç social, les iniciatives Pam a Pam, les economies comunitàries, les d’abastament agroecològic, les monedes socials, les de custòdia del territori, els bancs de terres, els bancs del temps i els bancs d’energia.
I, per últim, en l’espai de polítiques públiques, trobem aquelles que s’han treballat en els municipis membres de la XMESS, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius i els Projectes territorials innovadors de la Diputació de Barcelona.
Taula d’indicadors a escala municipal
L’abast territorial
El Visor proporciona dades per a diversos nivells d’observació territorial a partir de la suma de dades municipals. Així, es poden obtenir recomptes a escala de Catalunya, de demarcacions, de comarques, etc., al mateix temps que inclou els àmbits territorials de planificació, etc.
Sobretot, però, destaquen els sistemes urbans i les unitats de paisatge. Els Sistemes urbans són àrees definides pel planejament territorial a través de diversos criteris com són l’estructura geofísica del territori, la mobilitat, les voluntats expressades de cooperació, etc. Agrupen pobles i ciutats, i proporcionen una estructura nodal del territori. I, quant a les unitats de paisatge, constitueixen una porció del territori caracteritzada per una combinació específica de components paisatgístics de naturalesa ambiental, cultural, perceptiva i simbòlica, així com les dinàmiques recognoscibles que li confereixen una idiosincràsia diferenciada de la resta del territori.
Val a dir que les unitats de paisatge del Visor són una aproximació al Mapa de les unitats de paisatge de Catalunya, del qual es desprèn que el nombre total d’unitats de paisatge és de 135, però atès que les dades de les organitzacions, pràctiques i iniciatives estudiades tan sols estan disponibles en l’àmbit municipal, s’assignen els municipis sencers a la unitat de paisatge en què trobem la població que és cap de municipi.
Amb tot, el Visor que s’ha publicat només és una primera versió, amb recorregut i marge de millora, ja que l’objectiu és que avanci en la disponibilitat de noves dades i fonts, com també respecte als mètodes d’anàlisi i la visualització de la informació.
* Jordi Boixader és economista i politòleg, cap de la subsecció Innovació del Desenvolupament Econòmic (Diputació de Barcelona)
