Grups de productors s’organitzen en sindicats per defensar un model d’agricultura sa, ecològic i sostenible al país sud-americà.
Per conèixer l’agronomia de l’Argentina cal apropar-se a la Unió de Treballadors de la Terra (UTT), la principal plataforma que treballa per garantir els drets dels petits productors. Nascuda fa onze anys a La Plata, la UTT va desenvolupar-se inicialment en el cinturó hortícola de la capital de la Província de Buenos Aires, fins a estendre’s a poc a poc cap altres demarcacions del país, especialment en petites granges que es dedicaven a la criança de porcs i altre bestiar per al consum humà.
Sota la fórmula d’empreses mitjanes cooperatives, la UTT constitueix avui el principal punt de trobada dels petits productors que, arreu de l’Argentina, “batallem per demandes que tenen a veure en la millora del conreu i la comercialització”, explica Agustín Suárez, responsable de comunicació del sindicat.
En el transcurs dels anys, la UTT ha assolit nombroses conquestes, de les quals una part important han vingut dels verdurazos, com es coneixen les accions en què els activistes reparteixien de forma gratuïta grans quantitats de fruites i verdures. El més reeixit va tenir lloc el 2016, de resultes de la qual una nova fornada de petits productors van sumar-se a l’organització i, mitjançant la coordinació en xarxa, van impulsar campanyes en l’àmbit de l’alimentació. Així ho recorda Suárez, per qui “des de les bases es van motoritzar les propostes cap a les estructures més nacionals.”
El verdurazo de 2016 va realitzar-se quan un grup d’activistes del sindicat es van concentrar a les portes del Congrés a Buenos Aires per regalar 20 tones de verdures als vianants. D’aquesta manera denunciaven les dificultats per sostenir les seves produccions davant les multinacionals de l’agroindústria i la precarietat a la qual s’exposaven diàriament. “L’acció ens van permetre començar a tenir veu pròpia i exigir millores en les nostres condicions de treball”, explica Suárez.
Amb el temps, els verdurazos es van multiplicar arreu de l’Argentina, l’últim dels quals el 25 d’octubre passat, quan davant l’edifici de la cambra legislativa la UTT va sol·licitar que tirés endavant la Llei d’Accés a la Terra. I és que, tot i representar un 13% del sòl de producció, els petits productors són els qui proporcionen el 60% dels productes que se subministren en el mercat intern del país. Amb la Llei d'Accés a la Terra, les famílies productores podran accedir a més drets i comptar amb més recursos per abastir el poble amb fruites i verdures ecològiques.
Per a la UTT, aquesta norma és indispensable fi que la societat entengui que, si demanen millores, és per oferir-los una alimentació sana, a preus dignes i tenir més hectàrees on desenvolupar la seva activita”. Un objectiu pel qual Suárez també considera necessari difondre aquest model d’agricultura a les universitats i altres espais de debat i coneixement. Segons afirma, “la construcció de sobirania alimentària es fa cada dia, des del treball quotidià però també a través dels mitjans de comunicació i altres fòrums.”
L’objectiu últim de la UTT és que més famílies s’impliquin en l’activitat agrària, respecte la qual el sindicat insisteix que “no la concebem com una qüestió romàntica o ideològica, sinó com una necessitat laboral i un bé pel conjunt de la població”. Fet i fet, es tracta d’adoptar sistemes no contaminants i saludables, evitant així els efectes nocius dels agroquímics, que d’acord amb un informe publicat per les Nacions Unides l’any 2017, són la causa principal de la pèrdua d’embarassos, malformacions genètiques, mutacions i malalties tan greus com el càncer o afeccions respiratòries severes. Afectacions que, com adverteix el mateix informe, provoquen una mitjana de 200.000 morts a l’any a tot el món.
Per promoure la producció agroecològica, la UTT ha habilitat un consultori tècnic gestionat pels mateixos pagesos i pageses, la finalitat del qual és transmetre informació sobre les virtuts de l’agroecologia i formar als petits productors perquè augmentin les llavors agroecològiques i, de retruc, generin nous llocs de treball.
El consultori -explica Agustín Suárez- compta amb l’anomenat Plan Quintero Agroecológico, gràcies al qual aquests pagesos acaben millorant la productivitat dels seus conreus, gasten un 80% menys en els processos de cultiu i elaboració, assoleixen la venda directa dels aliments de temporada i, a un preu just, els distribueixen per les xarxes de comercialització existents. “Així és com surten guanyant; no sols oferint aliments de major qualitat nutritiva; també a preus iguals o menors que els convencionals”.
Ara com ara l’Argentina està a mercè de l’agroindústria, que a l’empara de les polítiques liberalitzadores, explota la terrra des d’una òptica estrictament lucrativa. “Partint d’aquesta obessió pel lucre, escampen les terres de contaminació i causen greus perjudicis a la resta de la societat”, denuncien des de l’UTT.
Davant d’això, però, el sindicat es mostra optimista pels canvis assolits els darrers anys. “S’està gestant un moviment que, de la mà del petit productor, noves cooperatives i organitzacions gremials, aspota decidiament per la sobirania alimentària, l’agroecologia i el comerç just”, indica Agustín Suárez. Una colla de sectors -afegeix Suárez- que cada dia tenen més suport entre el món acadèmic, els moviments ambientals i altres grups que qüestionen les concentracions de terres amb mans de les elits extractives i reivindiquen l’origen natural i ecològic dels aliments de primera necessitat. “En els darrers anys s’ha incrementat el nombre de petits productors advoquen per produir hortalisses i fruites sense additius, convertint la seva activitat en un ofici per viure, equiparable al que pot ser la fusteria o el tèxtil”, comenta Suárez.
Així doncs, malgrat la manca de recursos i polítiques actives que fomentin l’agroecologia, els petits productors -i la UTT en particular- viu com una una victòria els passos recorreguts fins ara. Suárez ho resumeix amb les següents paraules: “Fa ben poc ni tan sols es parlava d’aquesta necessitat, mentre que ara molta gent s’adona que existeix un camp que, lluny d’exportar productes elaborats amb agroquímics, elabora aliments sans, ecològics i respectuosos amb el medi natural”. D’aquest manera, a pas lent però ferm, és com l’agronomia va arrelant i s’obre camí a l’Argentina.
La Unió de Treballadors i Treballadores de la Terra (UTT) defineix sobirania alimentaria de la següent manera: “sobirania alimentària és empreses públiques i cooperatives de producció d'aliments; és colònies agroecològiques per al proveïment urbà; és aliment sa, segur i sobirà per a tot el poble; és reforma agrària integral i accés a la terra per a les famílies productores; és comerç just i directe entre productors i consumidors; és llavors lliures de patents; és protecció de la biodiversitat i és igualtat de gènere en la cadena productiva.”
