Des del suport mutu, l’autogestió i l’arrelament al territori, la colònia de Vila-seca és escenari d’una experiència reeixida de cooperativisme integral.
Ecovila Sequoia és un exemple de vida compromesa en la transformació social, política i econòmica. Així s’ha mantingut d’ençà que Rovira, el seu company Edu, i una altra parella, la Ceci i el Ramon, van decidir fa vuit anys rehabilitar un edifici per sostenir-se i desenvolupar un espai de criança compartida. “Tant l’Edu com jo venim de famílies grans i unides, on les tietes eren bones conselleres i els cosins salvadors de problemes. Volíem que els nostres fills visquessin una experiència similar”, explica Rovira.
Les arrels de Sequoia es troben a Sant Pere de Torelló, el municipi d’Osona en el qual les dues parelles van començar a llaurar un projecte d’habitatge en què les cures, el respecte al medi i la millora de les relacions humanes determinen el dia a dia. “Allà vam construir un espai integrat amb sistemes modulars sostenibles, aigua de fitodepuració, plaques solars i altres tècniques que garanteixen tancar els cicles de la vida”, recorda Rovira.
Impulsar aquella experiència al marge de la promoció immobiliària suposava un repte molt ambiciós. I justament per aquesta i altres circumstàncies, van haver de deixar-lo. Era propietat d’un conegut i això el feia incompatible amb el ritme constant d’anades i vingudes que generava. “Teníem moltes trobades, assemblees multitudinàries i wwoofers en acollida, de manera que no podíem compaginar-ho amb l’estil de vida que defensàvem”, detalla Rovira. No obstant això, l’experiència per tots quatre va ser un aprenentatge amb vista a “cultivar bones relacions amb l’entorn i perfilar millor el projecte que desitjàvem tirar endavant”.
Va ser aleshores quan van buscar una altra casa, fet que es va concretar amb la possibilitat d’instal·lar-se a la torre de la colònia de Vila-seca (Sant Vicenç de Torelló), un espai que culminava els anhels que perseguien. “Ens va costar, perquè vam haver de demanar ajudes a la família per mantenir-nos econòmicament i dur a terme tasques de reforma i adequació de l’habitatge, com ara la construcció del forn de llenya amb què el Ramon i la Ceci elaboren pa i el venen al mercat de Manlleu”.
Un dels elements que distingeix la Sequoia és que la propietari recau en la cooperativa, cosa que impedeix que el mercat pugui especular, ja que, en el cas que els integrants volguessin vendre la torre, els estatuts preveuen que els beneficis anirien destinats a entitats del tercer sector. Per tant, tots els membres de Sequoia conviuen com a socis i paguen una quota segons l’ús que fan de l’espai.
L’objectiu de Sequoia, doncs, és ser un habitatge i alhora un actor pol·linitzador de models que incentiven el vessant social, humà i conscient de l’entorn. Per això, els socis han buscat compartir experiències amb altres persones i augmentar l’efecte dinamitzador de la iniciativa. “Des del principi hem tingut les portes obertes, primer a viatgers i més tard a persones que hi romanen una llarga temporada i amb qui podem teixir vincles i aprendre més”, explica Rovira, que sense menystenir l’experiència del wwoofers, s’inclina per l’estabilitat que ofereix la Sequoia.
Així, des que van obrir la torre, la cooperativa ha rebut voluntaris internacionals que aprenen les tasques de manteniment i s’impliquen en les trobades socials que organitza la pizzeria de la Sequoia, alhora que elaboren cervesa artesana o s’enrolen en els tallers de dansa que es fan periòdicament. Una via per la qual la cooperativa rep una subvenció europea que li permet cobrir part de les despeses diàries.
També en la mateixa perspectiva, la finca vol ser un suport al veïnat de Vila-seca, que pot disposar del forn de llenya per cuinar o els excedents de la collita de l’hort. “Es tracta de viure com abans ho feien els masos: conrear allò que es necessita i fer les tasques de manteniment de la llar”.
La Sequoia està estructurada amb una planta baixa on s’ubica la cuina i sales per fer activitats productives, i a la planta de dalt, reuneix les estances dels integrants. A banda d’aquestes zones, també hi ha una biblioteca i un hort força extens, del qual s’ocupa un pagès que, a canvi de mantenir-lo, té dret a parceria.
Fruit de la interacció amb l’entorn, la Sequoia ha pogut aportar la seva expertesa i oferir a Vila-seca diverses idees per dinamitzar les relacions comunitàries. N’és una prova els projectes d’antropologia i gamificació que l’Edu ha posat en pràctica en el municipi. Entre altres, l’organització d’una gimcana popular per la Festa Major, un passatge del terror per castanyada i altres accions que han fet visible el valor de conviure i establir espais de relació en harmonia. Ara mateix la cooperativa comparteix el jardí on els joves de Torelló volen obrir una nova casa d’entitats.
Tots els passos de la Sequoia, doncs, van encaminats a connectar-se amb el territori i mostrar els beneficis de practicar una vida en criteris d’equitat. Ho demostra també el fet que tots els productes que adquireix són de proximitat i que prescindeix del segell ecològic quan es tracta de promocionar els artesans de la zona.
Després de vuit anys, la cooperativa ha assolit unes bases prou sòlides per esdevenir una referent dins de la comarca d’Osona i, en particular, entre les iniciatives relacionades amb l’habitatge compartit. “Som on som gràcies a la prova i error, moure’ns d’una manera intuïtiva i no deixar mai d’aprendre i formar-nos”, indica Rovira. Com a consell per a altres experiències, posa l’accent en la necessitat d’incorporar la figura d’un facilitador o mediador durant les assemblees, conscient que “el motor són les persones i sovint no és fàcil entendre’ns”.
Ecovila Sequoia és l’habitatge de la Rovira, la seva família, el Santi i una nova parella que ha entrat fa uns mesos i que té un nadó. Però més enllà d’aixoplugar les seves vides, de portes en fora s’erigeix en un mirall pels projectes que estudien seguir el seu exemple.
El model d’habitatge cooperatiu que adopta la Sequoia s’ha estès cap a altres franges d’edat. Una tendència que, en món de l’Economia Social i Solidària, ha cristalitzat en projectes que aspiren a ser una alternativa a les residències convencionals per a la gent gran.
Aquests projectes, també coneguts cohabitatges sèniors, estan concebuts perquè les usuàries transitin la vellesa de forma autogestionada i amb la participació de totes les implicades. Es tracta, en definitiva, d’habitatges on els residents combinen els espais privats amb altres on comparteixen àpats, zones d’esbarjo, reunions, serveis comuns o activitats de tota mena.
D’aquesta manera, els inquilins no sols resolen la dificultat d’accedir a pisos de lloguer, el preu del quals s’ha disparat els darrers anys; també eviten l’aïllament, la soledat i el sentiment d’exclusió que les persones grans pateixen en aquesta etapa de la vida. Lluny d’això, preserven la independència i la intimitat mentre experimenten el valor de la solidaritat i l’ajuda mútua.
Entre els projectes de cohabitatge sènior destaca actualment Walden XXI, impulsat per persones d’entre 55 i 70 anys que, de la mà de la cooperativa Sostre Cívic, treballa per rehabilitar un antic hotel del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
