Fil a l’Agulla ha plasmat en un Manual d’autodiagnosi els deu anys d’investigació sobre el treball sostenible i humà. Amb aquesta eina vol ajudar les cooperatives a incorporar les cures en la seva dinàmica quotidiana.
“Vam decidir fer el Manual d’autodiagnosi perquè moltes cooperatives ens plantejaven dubtes en aquest àmbit”. Així explica Noemí Canelles, integrant de Fil a l’Agulla, la iniciativa impulsada per aquesta cooperativa nascuda amb l’objectiu d’assolir “una democràcia profunda i trobar la manera de fer compatibles les necessitats individuals i col·lectives” en el si de la societat.
És conegut que les cooperatives malden per valorar el seu equip humà. Però, més enllà del discurs, com actuen per fer-ho realitat? Quins nivells d’estrès accepten? Aquestes són algunes de les preguntes que apareixen al Manual d’autodiagnosi: l’estat de les cures a la nostra cooperativa, que Fil a l’Agulla ha elaborat a fi que les cooperatives millorin la capacitat de generar major democràcia, benestar i desenvolupament social: “Amb aquest document volem ajudar-les a fer aquest camí”, diu Canelles.
La portaveu de Fil a l’Agulla, formada per onze sòcies de treball i diverses col·laborades, comenta que per bastir el Manual van fer un estudi previ en el qual van participar més de 20 cooperatives, i que recentment s’ha ampliat a 24. D’aquest estudi es desprèn que un 79% dels seus membres presenten símptomes d’estrès, la qual cosa té a veure amb la sobrecàrrega, la necessitat de fer viable un projecte i les llarguíssimes jornades laborals.
L’estudi també constata que “la meitat de les cooperatives arrosseguen conflictes no abordats” i que gairebé un terç (el 32%), no tenen establerts protocols per a la seva gestió. Amb tot i això, la recerca subratlla el paper de les cures com a via de transformació social o el fet que les cooperatives són espais que afavoreixen la cohesió de l’equip i la motivació per participar-hi. Així ho manifesten el 90% de les persones consultades.
Però, com assolim una democràcia on les persones se sentin lliures i rebin suport a l’hora d’implicar-se en les entitats? Amb el Manual d’autodiagnosi: l’estat de les cures a la nostra cooperativa, Fil a l’Agulla fixa fins a vuit indicadors que les entitats han de tenir present en el seu dia a dia:
1. Cohesió i treball en equip
La cohesió és fonamental en qualsevol equip, ja que té a veure amb la capacitat d’assolir objectius i treballar de forma satisfactòria. És per això que recomana espais planificats i periòdics on les persones puguin manifestar com es troben. Això servirà perquè aprofundeixin en el coneixement mutu, dissenteixin de forma honesta i expressin sense temor els seus sentiments i sensacions, cosa que facilitarà la seva activitat i una major cohesió amb la resta del grup.
2. Visió del projecte
Les percepcions dels membres de la cooperativa han d’anar compassades amb formes en què el col·lectiu s’enriqueixi i actualitzi cada vegada que sigui necessari. És per això que calen posades en comú, sigui en els moments inicials, de canvi, de creixement de la cooperativa o quan noves persones s’incorporen al projecte.
3. Lideratge i ús de poder
Les cooperatives necessiten lideratges que combinin la seva capacitat de tenir una direcció clara i executar decisions des d’una actitud oberta en què és fonamental saber escoltar i mostrar curiositat cap a l’entorn. Segons Fil a l’Agulla, aquests lideratges no han de tenir por a l’hora de perdre espai ni deixar-lo quan és el moment. Per tant, és essencial que les persones que ostenten càrrecs de responsabilitat estiguin ben formats en lideratge i cures.
4. Els conflictes
La cooperativa ha d’acceptar el conflicte com a part inherent de la condició humana, entendre la seva funció i alhora valorar el seu potencial transformador. Per tant, l’objectiu no és tant combatre els conflictes com extreure’n allò positiu que poden aportar a l’organització. Això requereix un canvi cultural i el compromís d’habilitar eines i espais per saber gestionar-los en el dia a dia.
5. Governança i organització interna
És imprescindible tenir un organigrama clar, consensuat i per escrit on estigui ben definit el model de governança i la presa de decisions. Dins l’organigrama també cal definir quins són els rols i les tasques de totes les persones que formen part de la cooperativa. Això permetrà un sistema consensuat, funcional i eficient que enfortirà el sentiment de pertinença.
6. Discriminació i agressions: una mirada restaurativa
La cooperativa ha de ser conscient que les dinàmiques de discriminació també poden donar-se de forma explícita o subtil dins l’organització, d’aquí la necessitat d’establir mecanismes per identificar-les i combatre-les. En aquest sentit, cal que les cooperatives estableixin polítiques socialment responsables pel que fa a la contractació, la comunicació i la gestió dels recursos humans. Aquestes polítiques han de garantir la igualtat d’oportunitats i la reparació dels possibles danys causats per accions discriminatòries, tant sobre membres del col·lectiu com les que puguin infligir-se a clients o altres persones de l’entorn.
7. Sistemes de retroalimentació
Els sistemes creixen i es desenvolupen quan la informació és comunicada i escoltada. Per tant, les cooperatives han de propiciar una cultura de la confiança que permeti als seus integrants créixer com a persones i professionals. Per tot això, és bàsic crear les condicions per una comunicació honesta i rica entre tot l’equip.
8. Gestió de l’estrès
Un dels aspectes que més afecta el benestar laboral és l’estrès, raó per la qual cal saber gestionar les càrregues de treball i la responsabilitat de cadascú a fi que la feina sigui sostenible. També és important assegurar-se que tothom assumeixi tasques per les quals està preparat.
Fa temps que les entitats de l’Economia Social i Solidària teoritzen, investiguen i, de mica en mica, incorporen eines per fer possible les cures als espais de treball. Una de les experiències més reeixides va tenir lloc a la cooperativa Coop57, dedicada als serveis financers ètics i solidaris, la qual va apostar per la criança compartida.
Segons expliquen a la Xarxa d’Economia Solidària (XES), una de les treballadores d’aquesta cooperativa que havia sigut mare va plantejar dur la seva filla a l’oficina un cop es reincorporés a la feina. Aquesta proposta va ser valorada i compartida amb les seves companyes, que van acceptar la corresponsabilitat de tenir cura de la criatura. Així es resolia un dels problemes en què es troben moltes mares: allunyar-se de la criança tan bon punt tornen al lloc de treball.
En el cas de Coop57, cada treballadora va haver d’adaptar-se a les necessitats de la criatura i conèixer quin temps i espai l’hauria de dedicar. Quan la nena va fer-se més gran i va requerir una major interacció, la cooperativa va contractar una persona externa, que es va encarregar de les cures abans de la seva entrada a la llar d’infants.
Aquesta és una de les moltes històries que avui tenen lloc en altres entitats de l’ESS.
