Espais hortícules com els de l’Institut Escola Antaviana o els camps de conreu de la Masia de Can Comas esdevenen experiències pedagògiques intergeneracionals.
Situat a la pista poliesportiva que hi ha al costat de l’emblemàtic Ateneu de Nou Barris, l’Institut Escola Antaviana té un autèntic tresor que comparteixen tots els cursos del centre: un hort i una arbreda que enverdeixen aquest racó de Barcelona
Fa cosa de 15 anys, amb l’impuls del Francesc -l’actual director- i altres membres del centre, es va transformar uns terrenys àrids en un espai pedagògic on l’alumnat aprèn sobre les hortalisses, els tipus d’arbres i l’anar i venir d’ànecs i gallines.
L’hort de Roquetes actua sobretot com a lloc de treball i projectes de cada curs, tal com passa amb els terrenys conreables de la Masia de Can Comas, al Prat de Llobregat, seu administrativa del Parc Agrari del Llobregat. Un espai de 4, 6 hectàrees de les quals dues són camp conreable, 1,5 un arborètum amb 62 espècies i 500 metres quadrats d’hivernacle.
Des de fa gairebé quatre anys, Can Comas és el terreny d’experimentació i aprenentatge de cicles formatius de l’Institut Les Salines, on trenta alumnes de primer i segon curs de Grau Mitjà de Producció Agroecològica estudien horta, tant en el vessant empresarial com pràctic. En el cas del Cicle Formatiu de Grau Superior de Paisatgisme i Medi Rural, són prop de 25 els qui desenvolupen la part agrícola i d’horticultura, i quant al Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Jardineria i Floristeria, els matriculats es dediquen a mantenir un viver de planta ornamental i, com la resta del centre, visiten l’arborètum.
Pels alumnes d’una i altra edat, l’accés a aquests camps els proporciona uns coneixements claus. Així ho assegura Jordi Martínez, professor de Manteniment de jardins al Cicle de Jardineria, per qui “el mòdul de Can Comas és sobretot pràctic, ja si bé una part la dediquem a teoria, en un 60% es fa mitjançant el contacte directa amb la terra.”
També passa amb l’hort de l’Institut Escola Antaviana, on de ben petits els alumnes interioritzen les particularitats i configuren uns cartells per identificar cada arbre, tot i que periòdicament es perden i s’han de refer. En aquest cas, el funcionament consisteix en l’apadrinament entre alumnes de diferents edats. Així, per exemple, dos o tres d’ESO busquen els petits de P3 perquè canviïn l’aigua, recullin ous o donin de menjar a ànecs i gallines sota l’atenta mirada dels mestres.
Francesc explica que enguany l’activitat ha inclòs l’elaboració de codonyat i allioli de codony per part d’alumnes de 6è i 1r d’ESO i, en el cas dels alumnes de 4t i 5è, l’estudi de les verdures que s’hi poden plantar: “Després que els darrers anys hagin plantat carbasses, naps, enciams i escaroles, ara s’han atrevit a experimentar amb el calendari lunar per introduir nous aliments.”
Tots els alumnes d’Antaviana participen de l’espai, i encara que ni ells ni alguns professors no estan avesats al projecte, s’acaben introduint en el món de l’horticultura. Una de les professores més veteranes acompanya els alumnes de 2n i 3r de primària a recollir olives, que tot seguit confiten amb sajolida, marialluïsa, farigola, menta, espígol i altres herbes aromàtiques del propi hort. “Aquest darrer curs han recollit 25 quilos que després els han repartit a les famílies”, comenta el Francesc.
El director de l’institut es mostra molt orgullós de l’espai: “Primer vam recuperar el terreny i després d’adonar-nos que el projecte donava bons resultats, el pare d’un alumne va construir una compostadora i la superfície de fusta per fer l’hort en altura, moment en què els alumnes van dissenyar un galliner i la bassa pels ànecs.”
L’hort d’Antaviana també compta amb una paret de pedra coberta per heura i bugambílies, però el que més destaca és l’arbreda. Un espai fresc i ombrívol on s’hi pot trobar un kiri que absorbeix sis vegades més diòxid de carboni que qualsevol altra espècie. “A banda de conèixer cada arbre -indica el Francesc- els alumnes retiren les males herbes, eviten el pugó amb tractaments naturals, ja siguin les infusions amb ortigues o un fòssil triturat que no és verinós, alhora que reaprofiten troncs, poden els arbres i seguen els terrenys amb herba que no han malmès les gallines”.
Durant aquests mesos de confinament, l’hort de Roquetes ha tingut la sort que l’Esperança, una veïna jubilada, es va oferir per donar menjar a les gallines i regar l’espai juntament amb el seu marit. Encara avui, aquests masovers el visiten i transmeten els seus coneixements als alumnes, sobre els quals el Francesc assegura que “aviat coneixeran la diferència entre la reproducció natural de les gallines i la fecundació artificial, tot aprofitant que hem adoptat un gall per evitar problemes de consanguinitat”.
Mentrestant, a la Masia de Can Comas, els dos horts on es coordinen els cicles de grau mig i grau superior de l’Institut Les Salines s’utilitzen per fer formació agrària, tal i com passa a d’altres centres de Castellar del Vallès o Reus. Es dona el cas que a un d’ells, els alumnes han començat a cultivar i participen del concurs d’horts que es realitzen en diferents parcel·les, de manera que, segons Jordi Martínez, “a banda de treure’s els crèdits de 8 hores setmanals, s’apoderen del què significa el treball productiu”.
És així com, més enllà de l’edat i les habilitats dels alumnes i el professorat, aquests horts esdevenen terrenys fèrtils per a l’intercanvi de coneixements.
A Catalunya hi ha altres projectes on la vessant pedagògica dels horts també es posa de manifest. És el cas de la Xarxa d’Horts Urbans que l’Ajuntament de Barcelona custodia des de 1997 a través de l’Àrea de Medi Ambient, un programa dirigit a persones majors de 65 anys que s’inscriuen per gaudir dels beneficis d’aquests espais d’interrelació i suport mutu, on s’intercanvien sabers seguint els principis de l’agricultura ecològica.
La Xarxa d’Horta Urbans ha anat proliferant d’ençà la posada en marxa dels horts de Can Mestres, si bé el pioner va ser l’Hort de l’Avi, que el 1986 es va instal·lar a una parcel·la propera al Parc Güell, fruit de la petició d’un grup de veïns. A banda d’estimular l’envelliment actiu, fomenta l’educació ambiental amb activitats per a escoles que permeten a l’alumnat conèixer l’horticultura i conviure entre infants i persones grans.
De la seva banda, en l’àmbit formatiu, podem comptar fins a una quinzena d'escoles agràries en territoris tant dispars com a les comarques de l’Ebre i l’Alt Pirineu, on es pot cursar cicles de grau mitjà i superior del qual surten avicultors, criadors de bestiar, operadors de maquinària i productors d’alimentació ecològica.
