En l’actual context de crisi, on moltes famílies tenen problemes per abastir-se d’aliments, afloren les iniciatives que proporcionen productes bàsics obtinguts dels excedents que acumulen botigues i grans cadenes de distribució. Espigoladors, Sobres Mestres i Cuchara són alguns dels projectes sorgits a Catalunya amb aquesta finalitat.
Més d’un terç dels aliments que es produeixen arreu del món no es consumeixen. Així consta en els darrers informes de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura). L’impacte que això provoca no es limita als costos econòmics; també genera greus efectes mediambientals, atès que el malbaratament alimentari equival el 8 per cent de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle.
A casa nostra, l’Agència de Residus de Catalunya ha quantificat en 262.000 les tones d’aliments que cada any llencen comerços, locals de restauració i particulars. Un malbaratament que també té lloc en els processos de producció i processament.
Si bé entre la ciutadania la preocupació per aquest fenomen està lluny respecte a altres qüestions, hi ha qui ha decidit convertir la lluita contra el malbaratament en el seu projecte vital. És el cas de Nikoletta Theodoridi, que arran d’un sopar-col·loqui a Londres sobre productes recuperats d’un mercat local, va investigar què es feia a Catalunya en aquesta matèria.
Theodoridi va començar a participar com a voluntària a la Plataforma Aprofitem els Aliments i a diversos espigolaments (sortides als camps per recollir els excedents derivats del que els productors no recullen), de resultes del qual l’any 2017 va crear Sobres Mestres. El primer pas d’aquesta noia grega establerta a Barcelona, dissenyadora d’il·luminacions, va ser un restaurant pop-up, destinat a llogar espais per fer-hi sopars temàtics amb productes locals recuperats. “La idea va funcionar bé, però cada vegada implicava una major preparació i, com que volia oferir preus assequibles, els comptes no quadraven”, admet Theodoridi, que davant d’això va reconduir el negoci.
Des d’aleshores, Sobre Mestres combina el servei de càtering amb la tasca de sensibilització, pel qual ofereix menús vegetarians elaborats amb productes que les empreses amb qui col·labora no vendran. Entre aquestes empreses trobem forns de pa tradicionals, petits productors ecològics, Mercabarna i una gran cadena de distribució. “Gràcies a l’acord que tenim – explica Nikoletta Theodoridi– ara quan al supermercat es fa malbé un tomàquet d’una safata, en comptes de llençar-ne la resta, que és el que es fa normalment, ens els donen". A banda d’això, Sobres Mestres imparteix tallers de cuina creativa i participa puntualment en esdeveniments del que surten encàrrecs específics, com ara servir tapes sostenibles.
Sobres Mestres no és l’únic projecte que treballa per sensibilitzar entorn el malbaratament alimentari. Amb un fort component polític també existeix a Barcelona el col·lectiu Cuchara, nascut amb l’objectiu d’oferir “eines per l’emancipació alimentària”, afirmen Caro Zerpa i Marta Solans, lles seves impulsores, per qui aquest concepte té a veure amb el procés popular d’apropiar-se de les eines vinculades a l’alimentació.
Igual que Nikoletta, l’origen professional de Caro Zerpa tampoc no té a veure amb el que desenvolupa actualment. Politòloga, una, i enginyera i fotògrafa, l’altra, les dues apliquen el seu bagatge personal en aquests projectes contra el malbaratament alimentari.
En la gènesi de tot plegat, coincideixen Nikoletta i Caro, rau l’interès per l’alimentació i, en particular per la fermentació, una tècnica que permet allargar la vida útil dels aliments i modificar-ne el sabor. “Cuchara neix després d’adonar-nos que les respostes no han de ser individuals sinó col·lectives”, afirma Caro. Així va ser com va començar a fer tallers per a amics i investigar el que es podia fer amb els aliments.
Actualment, tant Sobres Mestres com Cuchara organitzen sessions formatives alhora que impulsen la recerca de tècniques alimentàries i activitats d’alimentació en el marc de projectes més grans. Per a Caro, el component comunitari és fonamental, d’aquí que Cuchara busca col·laborar amb la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES), Coopoblet o el programa pilot que l’Ajuntament de Barcelona desplega sota el lema ‘Cuines comunitàries’.
La lluita contra el malbaratament alimentari a Catalunya no s’entén sense Espigoladors, un grup que per la seva veterania i visibilitat ha estat guardonat amb els premis de Medi Ambient (2018) i Voluntariat (2019) que atorga la Generalitat.
Format per un equip de 24 professionals, aquesta fundació actua amb el triple repte de lluitar contra el mal ús alimentari, facilitar l’accés a una alimentació saludable i generar oportunitats laborals per als col·lectius en situació de risc social.
Amb aquest propòsit organitza espigolaments al Parc Agrari del Baix Llobregat amb persones voluntàries. El 90 per cent de la fruita i la verdura que hi recull ho canalitza cap a entitats socials que serveixen àpats a col·lectius vulnerables o que es troben en situació de pobresa extrema.
En aquest sentit, Anna Gras, tècnica d’Espigoladors, destaca que “la finalitat és proporcionar una alimentació equilibrada i, alhora, cedir part de l’estoc a l’obrador que tenim a Sant Cosme, al Prat de Llobregat”. Allà, l’entitat elabora conserves sota la marca ‘Im-perfect’. “Fem donació d’aliments sense caure a l’assistencialisme –subratlla Gras-, ja que al final acaba sent un model circular que dóna respostes a diverses necessitats”.
Una de les grans aportacions d’Espigoladors és la possibilitat d’aproximar la gent en la pràctica de l’espigolament, raó per la qual es coordina amb associacions que els envien persones o empreses que, amb el propòsit de garantir un bon teambuilding o Responsabilitat Social Corporativa, insta els treballadors a participar-hi. “Així arribem a sensibilitzar persones a les quals d’altra manera no arribaríem”, assenyala Anna Gras.
Sobres Mestres i Cuchara subratllen que, si bé queda a molt a recórrer, la sola presència d’aquestes iniciatives rebel·la que molta més gent està preocupada pel malbaratament alimentari. Segons Caro, prova d’això és el creixent interès per l’agroecologia o la sobirania alimentària, que amb tot i el perill que es converteixin en conceptes esnobs i al marge de la ciutadania menys polititzada, “permet que les famílies repensin els seus hàbits alimentaris i de consum”.
Un dels avenços en aquesta perspectiva és la Llei contra el malbaratament alimentari, aprovada recentment al Parlament. “Estic segur que facilitarà l’abastiment, ja que els supermercats hauran de contactar alguna entitat per donar sortida a allò que no hagin pogut vendre”, indica Nikoletta. Cal recordar que la norma contempla la regulació de l’espigolament en el termini d’un any.
Malgrat aquests i altres passos en la bona direcció, la irrupció de la COVID-19 ha fet que tant Sobres Mestres com Cuchara es mostrin escèptiques en vista al futur, atès la incertesa de com afectarà la crisi sanitària als nostres hàbits de consum.
Malgrat que l’alimentació és un dels sectors que no s’ha paralitzat arran de la pandèmia, mesures com el tancament de restaurants, hotels, menjadors escolars i molts mercats de pagès han vist alterat la demanda. Des d’un principi, això va fer témer que molts productes es fessin malbé als establiments i que fruites i verdures ni tan sols es collissin, impedint la supervivència d’algunes explotacions. Tanmateix, però, aquesta preocupació va despertar iniciatives que, creant circuits alternatius, avui evitem el malbaratament i posen en contacte consumidors i petits productors.
Quan a la gastronomia, alguns restauradors i proveïdors s’han unit sota el paraigües solidari ‘Food for good BCN’ per cuinar menús saludables i fer-los arribar a entitats que treballen amb col·lectius desfavorits. Amb aquests àpats -es preparen a partir del que donen restaurants, empreses d’alimentació i particulars-, aconsegueixen repartir productes que corrien el risc de malmetre’s alhora que cobreixen les necessitats alimentàries de moltes famílies amb dificultats econòmiques.
Una altra iniciativa en aquesta línia és Abastiment Agroecològic, impulsada per Pam a Pam i Arran de Terra, la qual facilita eines de distribució agroecològica que permeten a agroramaders i artesanals fer circular els seus productes. D’igual manera que ho fan Gustum, un projecte de diferents productors i elaboradors de proximitat que venen a domicili, i les campanyes d’Espigoladors ‘Calçotada a casa’ o ‘Menja carxofa’, amb les quals s’anima la gent a consumir productes excedents per culpa de l’estat d’alarma.
