Back to top

Som Viure: un nou cohabitatge arrela a Terrassa

Laura Saula
29 oct. 2021

La cooperativa creada a la ciutat vallesana està en fase de cerca de famílies per buscar un solar on construir l’edifici que acollirà un espai de convivència destinat majoritàriament a persones de la tercera edat.

Nova iniciativa entre les cooperatives que aposten pel cohabitatge a Catalunya. A la ciutat de Terrassa ja s’ha presentat oficialment el projecte Som Viure, que vol muntar un cohabitatge dirigit preferentment a persones de la tercera edat. El projecte, que actualment es troba en fase de consolidació de grup, ja compta amb 16 famílies, per bé que podria acollir fins a 24 unitats de convivència d’entre una i tres persones com a màxim.

Som Viure ha rebut l’assessorament i acompanyament de Vida Sostenible Cohousing i Indi Arquitectura, entitats que li ha permès fixar les bases del projecte

Feia cinc anys que els impulsors de Som Viure tenien la voluntat de crear aquesta iniciativa de convivència, però com altres experiències similars, no tenien la capacitat ni el coneixement suficient per tirar-la endavant. Per aquest motiu van recórrer a l’assessorament i acompanyament de Cohousing Vida Sostenible i Indi Arquitectura, entitats que els ha permès fixar les bases del projecte. “Sabíem que, quan no existeix un rumb clar, la gent es cansa i acaba sortint del grup”, explica Rafael Hernández, soci de Vida Sostenible Cohousing.

Des d’aleshores, la tasca de Som Viure s’ha centrat en la consolidació de l’equip de persones interessades i no tant en la cerca d’un solar on construir l’edifici. “Un solar té molta tirada i atrau molta gent, però som conscients que, si el grup no està cohesionat ni armat com caldria, el projecte no té recorregut i tot és més complicat”, indica Hernández. És per això que, fins que no considerin que l’equip està compactat, no buscaran l’espai ni tampoc estudiaran la inversió que implica la seva construcció.

Cap a un relat identitari

En el procés de cerca de famílies que responguin al perfil de vida comunitària, la cooperativa treballa el que anomena “relat identitari”. Un principi pel qual ha organitzat tallers on tracta les expectatives i els valors a compartir i les millors fórmules per atraure a famílies que compleixin un tarannà similar. “En aquest procés estem al costat del grup, però no el liderem. És ell qui marca el ritme i nosaltres li facilitem els recursos que necessita i l’acompanyem”, aclareix Hernández.

Al mateix temps, les famílies que s’hi uneixen participen en altres tallers, com els que tenen a veure amb la comunicació assertiva, la sociocràcia, la presa de decisions o la rebuda de nous membres. “Des de l’instant que algú mostra interès fins que acaba en el grup hi ha un procés de coneixement, acceptació i incorporació progressiva, en el qual és fonamental un període d’apadrinament de quatre mesos per part d’algú del grup”, assenyala Hernández. Pel membre de Cohousing Vida Sostenible, tot i que la cooperativa compta amb un decàleg propi, la incorporació es veu a venir amb activitats tan simples com un dinar: “Veus si la persona es compromet, és participativa i el mouen valors que plantegem.”

Un disseny a mida

Un cop el grup assoleix el 50% d’unitats familiars, ja es considera que pot iniciar la cerca d’un sòl de compra o presentar-se a un concurs. Una fase que, en el cas de Som Viure, té previst iniciar-se a finals d’aquest 2021. Serà també quan desplegarà els tallers on els futurs inquilins decidiran com volen els diferents espais de l’edifici, siguin les zones comunitàries, les cuines o els lavabos de cada unitat familiar. “Normalment els grups aposten per fer cuines i menjadors comunitaris, guarderia, gimnàs, cotreball, tallers per accions de barri, espais per a serveis assistencials, boxes per a bicis o habitacions per a convidats”, enumera Hernández.

Els futurs inquilins decidiran com volen els diferents espais de l’edifici, siguin les zones comunitàries, les cuines o els lavabos de cada unitat familiar

Amb tot i això, la feina no acabarà aquí, ja que “cal preveure que, davant de possibles baixes, s’haurà de tenir una llista d’espera compromesa”, apunta el representant de Cohousing Vida Sostenible. I això significar disposar de persones que ja han participat en un nombre mínim de tallers i coneguin les dinàmiques quotidianes del grup que forma part del cohabitatge. “D’aquesta manera, en el moment que una família falti, no haurem de començar la recerca des de zero”, matisa Hernández.

Al cap i a la fi, i com altres projectes que funcionen amb èxit a Catalunya, el principal benefici de Som Viure serà la xarxa de suport que l’envolti.

Autoria: 
Laura Saula