Back to top

Sistemes alternatius per a la resolució de conflictes

Redacció
7 gen. 2012
sistemes_alt_resolucio|nexe28_article1|nexe28_conflictes01|nexe28_conflictes02|nexe28_conflictes03|nexe28_conflictes04|nexe28_conflictes05|nexe28_conflictes06

Fins ara el cooperativisme ha disposat d’un sistema alternatiu al judicial per a la resolució dels conflictes que inevitablement tenen lloc de vegades entre socis, cooperatives i encara federacions de cooperatives i la mateixa Confederació. Perfecto Alonso i Joseba Polanco n’analitzen els tres tipus –conciliació, mediació i arbitratge– i proposen, per un cantó, aprofundir en la conciliació, el mecanisme de resolució més utilitzat, i per l’altre incorporar més l’arbitratge, en tant que procediment que vincula les parts i es duu a terme sobre la base de la legislació cooperativa. L’article arriba en un moment especialment oportú a causa de la presentació pel govern català de l’anomenada llei Òmnibus, que podria fer desaparèixer aquest espai democràtic de diàleg entre l’administració i el moviment cooperatiu que ha estat el Consell Superior de la Cooperació i, de retruc, un sistema d’arbitratge propi, útil i necessari.

Les persones, des de l’antiguitat, hem hagut de resoldre els conflictes que es produeixen en la defensa d’interessos contraposats. Aquestes diferències es presenten entre persones o entre aquestes i el col·lectiu.

Al llarg del temps, les societats s’han dotat de normes, lleis, usos i costums per regular la relació entre persones, bé buscant tant l’establiment dels límits entre drets i obligacions individuals com col·lectives, bé impulsant tant els àmbits de relació individual com la cooperació entre les persones que comparteixen un grup.

Òbviament, entre persones i grups és habitual que es produeixin conflictes d’interessos, per això en les societats s’han establert mecanismes d’autoritat que procuren pel compliment de les normes, a favor de l’interès col·lectiu i en defensa dels drets de les persones, tant en l’esfera individual com col·lectiva.

El poder bàsic per resoldre els conflictes és el poder judicial, el qual té uns mecanismes molt estandarditzats, i en certa mesura sofisticats, per garantir el dret a la justícia entre les parts en conflicte. Ara bé, en alguns sectors de la societat, s’han desenvolupat sistemes alternatius que persegueixen la mateixa finalitat; utilitzen uns procediments més simplificats per finalitzar el conflicte i requereixen menys temps i costos dels requerits en la jurisdicció ordinària. És en aquest marc en què es desenvolupa l’arbitratge, la mediació i la conciliació.

A Catalunya, des de fa més d’un any, tenim un renovat sistema per a la resolució de conflictes entre les persones sòcies d’una cooperativa, les cooperatives, les federacions de cooperatives i la Confederació.

Els conflictes que sorgeixen en el si del cooperativisme es poden resoldre seguint els mecanismes establerts en el sistema judicial ordinari, en les seves diferents vessants. Això no obstant, aquest sistema no sempre té la sensibilitat derivada del coneixement profund de les característiques del cooperativisme; a més, no sempre funciona amb l’agilitat i rapidesa desitjables, especialment en els de caràcter empresarial; per últim, no sempre està a l’abast econòmic de totes les parts una adequada defensa d’alló que cada persona considera són els seus drets. Aquests elements han impulsat el sistema alternatiu de resolució de conflictes en el cooperativisme català, el qual ha tingut diferents regulacions al llarg dels darrers anys, des que s’aprovés la primera llei de cooperatives posterior a la dictadura franquista, el 1984. En aquell any, el Consell Superior de la Cooperació tenia funcions de conciliació i es considerà l’arbitratge fora de les competències de la Generalitat de Catalunya.

A l’any 2009, es publica el 171/2009 pel qual s’aprova el reglament dels procediments de conciliació, mediació i arbitratge davant el Consell Superior de la Cooperació; encara que, potser per tradició, derivada de la primera legislació cooperativa de després del franquisme, la major part de l’experiència s’ha desenvolupat en l’àmbit de la conciliació.

Anàlisi dels procediments

Tal com s’ha indicat, són tres els sistemes que es poden emprar dins el que estableix el decret de 2009: la conciliació, la mediació i l’arbitratge. En la pàgina web de la conselleria competent en matèria de cooperatives s’exposa amb detall les característiques dels tres procediments. A continuació, detallaré els aspectes que considerem més rellevants.

La conciliació és un procediment mitjançant el qual la persona conciliadora intervé amb l’objectiu d’aproximar les parts oposades en un conflicte. A l’acte de conciliació, les parts compareixen i presenten les seves al·legacions davant la persona conciliadora, aquesta emet una (o unes quantes) proposta de resolució que, si és acceptada per ambdues parts, les vincula i, per tant, és d’obligatori compliment i pot ser reclamada davant els jutjats. La persona conciliadora és algú amb formació especifica en gestió de conflictes, habilitada pel Consell Superior de la Cooperació entre el personal funcionari del grup A, subgrup A1, adscrit al departament competent en matèria de cooperatives. El decret estableix que la conciliació te caràcter gratuït.

La mediació consisteix en una sèrie d’actes en els quals una persona mediadora actua com a canalitzadora de la comunicació entre les parts. El paper de la persona mediadora és d’apropar les posicions de les parts implicades en el conflicte perquè arribin a un acord gestionant, per elles mateixes, la resolució de la controvèrsia en matèria cooperativa.

El procediment de mediació és gratuït, llevat que la persona que intervingui com a mediadora no sigui personal funcionari; en aquest cas es meriten els honoraris establerts sobre això pel Consell Superior de la Cooperació.

La mediació consisteix en una sèrie d’actes en els quals una persona mediadora actua com a canalitzadora de la comunicació entre les parts. El paper de la persona mediadora és d’apropar les posicions de les parts implicades en el conflicte perquè arribin a un acord gestionant, per elles mateixes, la resolució de la controvèrsia en matèria cooperativa.

El procediment de mediació és gratuït, llevat que la persona que intervingui com a mediadora no sigui personal funcionari; en aquest cas es meriten els honoraris establerts sobre això pel Consell Superior de la Cooperació.

L’arbitratge s’aplica quan les parts enfrontades no es posen d’acord en la solució més adequada i decideixen encomanar a una tercera persona la solució de la divergència, compr-metent-se a complir la resolució que aquesta dicti en forma de laude arbitral. Les parts oposades que prenen part en un arbitratge ho fan de manera lliure, expressa i voluntària.

L’arbitratge pot ser de dret o d’equitat, en funció del perfil de l’àrbitre i dels criteris de resolució del conflicte. En l’arbitratge de dret, l’àrbitre és un advocat/da en exercici i s’arriba a la resolució del conflicte mitjançant raonaments jurídics, és a dir, aplicant la norma jurídica que correspongui. En l’arbitratge d’equitat, l’àrbitre és una persona experta en la matèria objecte del conflicte i emet la decisió conforme als usos, costums i criteris de justícia.

Tipologia de procediments

Com he indicat anteriorment, a Catalunya, entre els tres sistemes considerats, el més estès és el de la conciliació, que si bé no té la mateixa eficàcia resolutiva que l’arbitratge, si es produeix avinença té capacitat executiva.

Durant els darrers cinc anys, entre 2006 i 2010, a Catalunya s’han produït 54 procediments de conciliació, això suposa una mitjana d’onze procediments anuals. Tanmateix s’observa que, des de l’aprovació del Decret 171/2009, el nombre de procediments ha augmentat, ja que el 2009 se n’efectuen 14 i en el que portem d’any ja se n’han produït 6.
L’evolució de demandes per territori en el període 2006-2010 és la següent:

Destaca Barcelona, que està molt per sobre, per ser el territori català que té més cooperatives amb escreix. Les demandes, en la majoria d’ocasions, les realitzen les persones sòcies de la cooperativa; encara que el 2011 pot trencar aquesta línia, ja que en el que portem d’any, la major part de les demandes les han fetes les cooperatives.

Per branca cooperativa, observem que les de treball associat són les que més demandes han generat, fet lògic si es considera la representació d’aquestes en el total de cooperatives existents a Catalunya.

Quan s’analitza el motiu de les demandes, observem molts elements comuns: destaquen les demandes motivades per la disconformitat en la liquidació de baixa i les demandes per expulsió de la cooperativa; la suma d’ambdues representa el 55 % de les demandes de conciliació realitzades en aquests cinc anys. Seguidament, encara que molt per sota de les dues causes anteriors, crida l’atenció el nombres de demandes relacionades amb el funcionament societari de la cooperativa per disconformitat respecte als acords adoptats i al dret d’informació.

Conclusió

Si bé, a Catalunya, el procediment estrella per a la resolució de conflictes, alternatiu a la jurisdicció ordinària, és la conciliació, com s’ha pogut observar en l’esquema anterior, aquest procediment té grans virtuts perquè no requereix un compromís de les parts en conflicte per acatar la resolució, llevat que ambdues parts s’avinguin. A més, la conciliació és un procediment gratuït que es desenllaça en un període curt de temps. Aquestes característiques fan el procediment molt atractiu, alhora que permet, a les parts en conflicte, tenir una orientació de base jurídica cooperativa per fer front a la resolució del problema.

Tanmateix, considerem que les cooperatives i el col·lectiu de socis hauríem de madurar en aquest sistema alternatiu de resolució de conflictes i establir els mecanismes necessaris perquè l’arbitratge s’incorpori també en els nostres procediments. Si bé és un procediment amb un cost menor, asseguraríem que, davant un conflicte, la resolució vincularà les parts i es realitzarà sobre la base de la legislació cooperativa, interpretada segons els usos i costums cooperatius.

L’extensió d’aquests procediments generaria una cultura incorporable, amb més solidesa, a la cultura cooperativa de Catalunya i, alhora, serviria com a referència per al col·lectiu de jutges que hagin d’analitzar i emetre sentència sobres casos similars en l’àmbit de la jurisdicció ordinària.

Per fer això possible, les normes de les cooperatives han de recollir aquesta possibilitat, especialment en dos documents: els estatuts i el contracte de societat en què es recullen els elements fonamentals de la relació individual entre la cooperativa i la persona sòcia.

A tall de proposta indiquem com es podria recollir, en ambdós documents, la clàusula perquè la cooperativa i el col·lectiu de socis es comprometin a resoldre les seves diferències a través d’un procediment arbitral:

En els estatuts socials:

Article núm. (...). ARBITRATGE COOPERATIU

Les qüestions litigioses que se suscitin entre les persones sòcies de la cooperativa i la cooperativa en el marc de l’activitat cooperativitzada, fins i tot en el període de liquidació, i que facin referència a matèries de lliure disposició entre les parts conforme a dret, se sotmetran preceptivament, un cop esgotades les vies internes de la cooperativa, a l’arbitratge davant el Consell Superior de la Cooperació comprometent-se les parts de forma expressa a l’acatament del laude que resultés d’aquest arbitratge.

En el contracte de societat:

Clàusula núm. (...)

Les parts acorden que tot litigi o discrepància que es derivi del present quedarà obligatòriament sotmès, una vegada exhaurides les vies internes de la cooperativa, a l’arbitratge davant el Consell Superior de la Cooperació, comprometent-se les parts de forma expressa a l’acatament del laude que resultés d’aquest arbitratge.

Per fer això possible, les normes de les cooperatives han de recollir aquesta possibilitat, especialment en dos documents: els estatuts i el contracte de societat en què es recullen els elements fonamentals de la relació individual entre la cooperativa i la persona sòcia.

A tall de proposta indiquem com es podria recollir, en ambdós documents, la clàusula perquè la cooperativa i el col·lectiu de socis es comprometin a resoldre les seves diferències a través d’un procediment arbitral:

En els estatuts socials:

Article núm. (...). ARBITRATGE COOPERATIU

Les qüestions litigioses que se suscitin entre les persones sòcies de la cooperativa i la cooperativa en el marc de l’activitat cooperativitzada, fins i tot en el període de liquidació, i que facin referència a matèries de lliure disposició entre les parts conforme a dret, se sotmetran preceptivament, un cop esgotades les vies internes de la cooperativa, a l’arbitratge davant el Consell Superior de la Cooperació comprometent-se les parts de forma expressa a l’acatament del laude que resultés d’aquest arbitratge.

En el contracte de societat:

Clàusula núm. (...)

Les parts acorden que tot litigi o discrepància que es derivi del present quedarà obligatòriament sotmès, una vegada exhaurides les vies internes de la cooperativa, a l’arbitratge davant el Consell Superior de la Cooperació, comprometent-se les parts de forma expressa a l’acatament del laude que resultés d’aquest arbitratge.

En la mesura que l’arbitratge es planteja com un dret i deure més que la persona sòcia subscriu en incorporar-se a la cooperativa i essent aquesta persona conscient de les condicions recollides en els estatuts i contracte de societat, considerem que, per aquesta via, les persones sòcies i la cooperativa queden vinculades a l’arbitratge, sense que això sigui vist com una vulneració del principi de portes obertes.

A tall d’exemple
Abans de finalitzar aquest article, exposem, entre els diferents actes de conciliació realitzats a Catalunya en els darrers cinc anys, dos exemples amb caràcter explicatiu del funcionament d’aquest procediment.

Acta de conciliació cas 1

Acta de conciliació

[Relació de les dades identificatives: lloc, data, nom i càrrec de les persones compareixents en la conciliació]

Actuen:

Ambdues parts en el seu propi dret, i es reconeixen mútuament i recíprocament la capacitat legal necessària per contractar i obligar-se, i en especial, per a la celebració del present acte de conciliació, i a aquest efecte,

Exposa la part actora

  1. Que és persona sòcia treballadora de (...) que amb data d’efecte (...) de l’any (...) va extingir la relació laboral per causes organitzatives que la part actora creu que són falses; i si no fossin falses, s’ha prescindit del procediment que estableix l’article (...) dels estatuts socials de la cooperativa i l’article 118.2 de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives de Catalunya.
    Que la comunicació d’extinció es va fer mitjançant una carta que ha provocat indefensió i, per tant, segons la part actora, l’extinció de la relació laboral i la baixa com a persona sòcia de la cooperativa són nul·les de ple dret i no es fonamenten en causes objectives tècnico-organitzatives, sinó que són resultat de manifesta antipatia personal de les persones que formen la direcció actual vers la demandant.
  2. Que va ser pressionada per la persona responsable de recursos humans de (...) per signar els documents d’extinció de la relació laboral, mitjançant coaccions.
  3. Que mostra total disconformitat amb l’extinció de la relació laboral i no accepta donar-se de baixa com a persona sòcia i és per això que sol·licita la conciliació davant el Consell Superior de la Cooperació.

Obert l’acte:

La lletrada conciliadora fa les següents puntualitzacions a les parts:

  • Del contingut de la demanda presentada deriven qüestions sobre quina competència rau en la jurisdicció laboral, pel que fa a l’extinció i els efectes de la relació laboral. En el cas d’existència de coaccions i/o amenaces per part del personal directiu de la cooperativa vers la persona treballadora demandant, correspon a aquesta posar en coneixement de la jurisdicció penal els fets que puguin ser constitutius de falta o delicte.
  • Que el Consell Superior de la Cooperació, mitjançant acte de conciliació, no pot declarar la nul·litat de les actuacions de la cooperativa, ja que la funció de la lletrada del CSC és la d’aclarir qüestions jurídiques en l’àmbit del dret i els conflictes cooperatius, apropar les parts perquè arribin a un acord, propiciant el debat i amb l’emissió d’una proposta de resolució que les parts poden acceptar o no.
  • Que no consta en l’expedient documentació acreditativa de quin òrgan de la cooperativa va prendre l’acord d’extinció de la relació laboral, ni cap acta d’assemblea general del tema referenciat. La lletrada pregunta a les parts sobre l’existència d’aquests documents i, en el seu cas, si les parts els volen aportar.

Fetes aquetes consideracions, la lletrada conciliadora exhorta les parts perquè arribin a un acord, concretin els fets, fixin aquells en què existeixi conformitat, puntualitzin, esclareixin o rectifiquin tot el que calgui a fi de delimitar els termes del debat, donant la paraula a la part actora i demandada, per aquest ordre.

La part actora exposa les al·legacions que considera pertinents, i s’afirma i es ratifica en el contingut de la demanda de conciliació presentada, sense que hagi de fer cap modificació ni cap afegiment.

La part demandada exposa igualment les seves al·legacions, i manifesta la intenció d’arribar a un acord satisfactori per ambdues parts; vol proposar un acord que resolgui qualsevol qüestió derivada de la relació laboral i social per tal de solucionar definitivament aquests conflictes.

Tot i que la lletrada conciliadora ho és en l’àmbit dels conflictes cooperatius i en atenció a la tipologia de la cooperativa demandada, de treball associat i a la qualitat de persona sòcia treballadora de la demandant, seguidament recull el contingut literal de l’acord a què les parts lliurement han arribat.

Acord:
La senyora lletrada de la cooperativa, senyora (...), reconeix en representació de la demandada i en poder suficient per fer-ho, la improcedència de l’extinció de la relació laboral de la persona sòcia (...) que li va ser comunicada en data (...) va tenir efectes a partir del (...). la part actora està d’acord amb aquesta manifestació.

La cooperativa demandada es compromet a pagar en concepte d’indemnització la quantitat total de (...) euros, dels quals l’actora manifesta que ha rebut (...) abans d’aquest acte. Els (...) euros restants es faran efectius en el termini de 48 hores a la celebració d’aquest acte, mitjançant transferència bancària al número de compte corrent de la persona (...) on habitualment s’efectuava l’ingrés de la seva nòmina.

La part actora, per la seva banda, es compromet a desistir de la demanda judicial interposada contra la cooperativa als jutjats laborals i a no iniciar-ne cap altra en relació amb aquest conflicte. En el cas que l’actora tingués documentació en relació amb la cooperativa, es compromet a entregar-la de forma immediata, manifestant la part actora en aquest mateix moment que no disposa de cap documentació que hagi de retornar. La part actora causa baixa justificada com a persona sòcia treballadora de la cooperativa (...) des del dia (...).

Que els efectes econòmics d’aquesta baixa es concreten en la devolució de les aportacions obligatòries i voluntàries al capital social que són de (...) euros, quantitat que la persona (...) accepta com a certa, i es farà efectiva pel mateix procediment i en el mateix termini que la indemnització de (...) euros anteriorment referida.

Finalment, ambdues parts, mitjançant el pagament de les quantitats acordades, es consideraran recíprocament liquidades i quitançades per tota classe de conceptes, sense cap més excepció.

Recollida la voluntat de les parts, la lletrada conciliadora informa que, d’acord amb l’article 11 del Decret 171/2009, de 3 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments de conciliació, mediació i arbitratge davant el Consell Superior de la Cooperació, els acords adoptats en l’acte de conciliació, recollits en l’acta amb avinença, vinculen les parts implicades. El seu compliment pot ser reclamat en execució de sentència, en els termes que preveuen les lleis.

Aconseguit l’objecte d’aquest acte, i sense més qüestions per tractar, es dóna per celebrat AMB AVINENÇA, i s’obliguen ambdues parts a complir bé i fidelment els acords adoptats en aquest acte de conciliació, de conformitat amb la més clara bona fe. I, perquè així consti, i llegida l’acta, que troben conforme, la signen tots els compareixents, en la ciutat i data a l’encapçalament indicades, davant meu, i donant-los còpia certificada. De tot plegat en dono fe.

Acta de conciliació cas 2

Acta de conciliació

[Relació de les dades identificatives: lloc, data, nom i càrrec de les persones compareixents en la conciliació]

Actuen:

Ambdues parts en el seu propi dret, i es reconeixen mútuament i recíprocament la capacitat legal necessària per contractar i obligar-se, i en especial, per a la celebració del present acte de conciliació, i amb aquesta finalitat,

Exposa la part actora:

La persona demandant sol·licita conciliació amb la cooperativa per no estar conforme amb la liquidació econòmica que li correspon derivada de la seva baixa de la cooperativa:

  1. La cooperativa no li va motivar la consideració de baixa no justificada.
  2. Demana l’aclariment de la deducció de (...) euros que es consideren a fons perdut.
  3. Sol·licita que es calculi l’interès legal del diner, incrementat en 2 punts, de la quantitat que resulti per pagar.

Obert l’acte:

La lletrada conciliadora exhorta les parts perquè arribin a un acord, concretin els fets, fixin aquells en què existeixi conformitat, puntualitzin, esclareixin o rectifiquin tot el que calgui a fi de delimitar els termes del debat, donant la paraula a la part actora i demandada, per aquest ordre.

La part actora exposa les al·legacions que considera pertinents i s’afirma i es ratifica en el contingut de la demanda de conciliació presentada, sense que hagi de fer cap modificació ni cap afegiment.

La part demandada exposa que està disposada a arribar a un acord. A proposta de la lletrada conciliadora accepta la baixa com a justificada, accepta calcular l’interès legal del diner incrementat en 2 punts, de la quantitat que resulti per pagar; però no accepta la no deducció dels (...) euros a fons perdut, ja que aquesta deducció deriva d’un acord d’assemblea de data (...). Acord que és aplicable a la part demandada atès que són persones sòcies des d’una data posterior.

Després de l’oportú debat de la qüestió, i considerant ambdues parts justificades les seves respectives posicions, s’arriba als acords següents:

  1. La persona representant de la cooperativa es compromet a considerar la baixa de la persona sòcia (...) com a baixa voluntària justificada.
  2. La persona que ocupa la presidència de la cooperativa es compromet a abonar la quantitat resultant de la liquidació, calculada amb l’interès legal del diner, incrementat en 2 punts, en el termini màxim d’un mes. L’interès legal del diner, incrementat en 2 punts, es calcularà a partir de la data (...), data de l’assemblea de tancament de balanç comptable. Així mateix, s’acorda que el pagament es farà efectiu en el domicili social de la cooperativa.
  3. El president de la cooperativa es compromet amb la part demandant a retornar els (...) euros de l’aportació a fons perdut, objecte principal de debat, si, tal com afirma la part demandada, es comprova que altres persones sòcies que es van incorporar a la cooperativa amb les mateixes condicions, els han percebut amb la liquidació efectuada per la mateixa persona responsable de comptabilitat de la cooperativa.

Aconseguit l’objecte d’aquest acte, i sense més qüestions per tractar, es dóna per celebrat AMB AVINENÇA, i s’obliguen ambdues parts a complir bé i fidelment els acords adoptats en aquest acte de conciliació, de conformitat amb la més clara bona fe. I, perquè així consti, i llegida l’acta, que troben conforme, la signen totes les persones compareixents, en la ciutat i la data indicades a l’encapçalament, davant meu, i donant-los còpia certificada. De tot plegat en dono fe.

Bibliografia:

Decret 171/2009, de 3 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments de conciliació, mediació i arbitratge davant el Consell Superior de la Cooperació.

Martí Miravalls, Jaume. El arbitraje cooperativo en la legislación española. Asociación Internacional de Derecho Cooperativo.

Ardanza Billelabeitia, Joseba. El arbitraje cooperativo y otras vías de resolución de conflictos. Breve manual de Resolución Extrajudicial de conflictos en cooperativas.

Mediació, conciliació i arbitratge cooperatius [en línia]. (2009). Generalitat de Catalunya. [Consultat: 13 maig 2011]. Disponible a Internet: http://tinyurl.com/5um5jyk {jcomments on}

Autoria: 
Redacció