La iniciativa impulsada pel Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia i Gestió Ambiental i Alimentaria (BETA), adscrit a la Universitat de Vic, treballa per incloure l’alumnat en la investigació de la contaminació als rius catalans.
Des de petits ens han explicat que els rius i els sistemes fluvials transporten aigua i sediments que es van acumulant al fons marí. Són el camí directe perquè plàstics i altres residus no reciclats i abandonats arribin al mar, però encara hi ha poques dades al respecte, més enllà que un 80% provenen de terra i el 20% restant de l’activitat marítima. Aquesta falta d’informació va donar peu al naixement l’any 2019 de Pescadors de Plàstic, un col·lectiu creat per iniciativa del Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia i Gestió Ambiental i Alimentaria (BETA) de la Univeristat de Vic, el qual analitza la contaminació per plàstic als rius i el seu transport fins al mar.
La particularitat del projecte és que els investigadors són alumnes d’ESO de diversos centres educatius catalans, els quals no sols obtenen registres sobre l’estat de contaminació dels rius; també se sensibilitzen sobre un fenomen que, segons Pescadors de Plàstic, hauria de conscienciar la població perquè actuï amb immediatesa.
“Vosaltres formeu part d’un estudi científic on obtindrem dades rellevants sobre la presència de residus plàstics als nostres rius i el seu paper com a transportadors cap al mar. Esperem que amb aquestes dades ajudem a trobar solucions a la problemàtica ambiental”. Aquesta és la introducció que acompanya la Guia d’Activitats del projecte i que els estudiants llegeixen abans d’endinsar-se en la investigació. Tota la guia de Pescadors de Plàstic està orientada a què es responsabilitzin i liderin la recerca. “La idea és que se sentin part de l’estudi científic i s’adonin que ells generaran noves evidències sobre aquesta xacra ambiental", comenta Meritxell Abril, membre de l’entitat. Amb aquest objectiu, la guia està dividida en cinc apartats: contextualització, organització, mostreig, anàlisi dels resultats i exposició d’aquests.
Segons un informe publicat enguany per l’organització International Union for Conservation of Nature (IUCN), la Mediterrània rep cada any unes 200.000 tones de residus plàstics. Un volum de deixalles que, si segueix l’actual tendència, provocarà que el 2050 hi hagi més plàstics que peixos.
Conscient d’aquest perill, Pescadors de Plàstic aposta per la ciència ciutadana com a antídot per frenar els elevats nivells d’abocaments. “La participació activa de la població permet generar nous coneixements a escales espacials i temporals que la comunitat científica no pot obtenir per ella mateixa, a banda que predisposa a tothom a protegir l’entorn natural”, assegura Abril.
D’acord amb aquesta vocació pedagògica, l’entitat va completar la primera edició del programa a un total de 20 centres educatius de Catalunya. Un nivell de participació que atribueix a la capacitat de la proposta per repartir les tasques en subgrups i recollir les mostres de macroplàstics (més gran de 5 mil·límetres) que obtenen els alumnes.
“Després ells treballen les dades als seus respectius centres, fan la classificació dels residus amb els professors i elaboren un pòster on anoten les àrees de mostreig i els resultats assolits”, la representant de Pescadors de Plàstic. En acabar aquestes sessions, l’equip científic que dirigeix el projecte (Meritxell Abril i Lorenzo Proia, investigadors de BETA) es reuneix amb els estudiants, amb qui reflexiona entorn dels resultats obtinguts.
En aquest sentit, l’últim estudi de l’entitat revela que dels 49 trams analitzats (conques dels rius Besòs, Tordera, Fluvià i Ter), un 48% contenien residus d’origen plàstic, dels quals un 90% són objectes d’un sol ús. Aquestes dades es podran afinar encara més gràcies al concurs de tres instituts més, ja que permetrà ampliar les zones de recerca. “Podrem comparar-los als de l’any passat i comprovar si continuem amb aquest ritme trepidant de contaminació”, indica Meritxell Abril.
D’aquesta manera, amb la participació dels centres educatius, Pescadors de Plàstic es consolida com un projecte d’investigació que, segons els seus responsables, “permet una millor relació de la població amb l’entorn alhora que ajuda a conèixer amb més precisió l’estat dels sistemes fluvials de Catalunya”, afirma Abril. Un sistema participatiu, doncs, fruit del qual l’administració pot definir estratègies més rigoroses i sostenibles amb l’objectiu de reduir la presència de residus plàstics als rius.
Pescadors de Plàstic beu d’altres iniciatives que tenen en comú apropar la ciència a la ciutadana per estudiar la contaminació per plàstics als rius i crear una consciència ambiental. És el cas de Científicos de la Basura, a Xile, o Plastic Pirates a Alemanya, en els quals els infants esdevenen els principals actors de la lluita contra la degradació en la mesura que analitzen grans trams de rius de tots dos països.
Concretament, pel que fa a Plastic Pirates, més de 360 grups d’escolars van participar en durant el curs 2016-2017 en l’elaboració de mostres dels residus presents a la ribera dels d’Alemanya. Una activitat de resultes del qual es va evidenciar que els residus més freqüents eren els envasos de plàstics (33%) i les burilles de cigars (20%), i que la majoria d’abocaments d’aquests residus els causaven els visitants que passejaven per la zona.
