Després que se succeïssin diverses operacions fallides els últims anys, els treballadors han pres el control de la coneguda empresa de cristalleria francesa.
Gairebé n’hi ha hagut a totes les llars. De color ambarí, verd o transparent, encara avui la vaixella Duralex es pot trobar a les cuines de moltes cases. I, des d’aquest estiu, són produïdes per una cooperativa.
La decisió es va materialitzar el 26 de juliol passat, quan un grup de treballadors d’aquesta coneguda cristalleria francesa va aconseguir prendre el control del grup després que una decisió judicial el convertís en una Societat Cooperativa i Participativa (SCOP). D’aquesta manera, ara els empleats també son accionistes i poden enfilar una solució als problemes econòmics i als canvis de direcció constants que la companyia havia patit els darrers anys.
La històrica fàbrica, ubicada al municipi francès de Chapelle-Saint-Mesmin, compta amb 227 assalariats que han viscut anys d’inestabilitat. Molt en particular a partir de 2017, quan la producció de vidre temperat va començar a disminuir per un canvi de forn, fet que va portar, el setembre del 2020, a què l’empresa fos declarada en fallida pel tribunal comercial d’Orléans.
Totes aquestes crisis s’havien anat salvant, en bona part gràcies a l’ajuda de les autoritats franceses, com així va succeir el 2022, any en què l'Estat va concedir-li un préstec de 15 milions d’euros per cobrir a l’augment del preu de l’energia que estava provocant la guerra d’Ucraïna, raó per la qual l’empresa va haver d’apagar el forn cinc mesos. Amb tot i aquest préstec, un any i mig més tard la forta caiguda en el consum va obligar l’anterior propietari a declarar Duralex en concurs de creditors.
Va ser aleshores quan dues petites empreses del sector del vidre es van interessar, si bé totes dues van anunciar severes restriccions: una d’elles estava decidida a suprimir cinquanta llocs de treball i l’altra, prop d’un centenar, a més de reduir el sou dels envasadors al salari mínim, davant el quals qui era el director general va optar, amb el suport de la majoria d’empleats, de reconvertir el grup en una cooperativa.
Així doncs, Duralex és avui una Societat Cooperativa i Participativa, un model similar a les cooperatives de l’Estat espanyol i que situa els empleats en la condició de propietaris. Això ha estat possible fruit de l’acord adoptat pel Tribunal d’Orléans amb el vistiplau de les autoritats locals.
La regió on s’ubica la fàbrica és governada pel Partit Socialista, qui ja havia donat un anterior préstec d’un milió d’euros i havia contribuït a la recapitalització de la companyia, mentre que l’Ajuntament d’Orléans és dirigit per un partit de dreta republicana, el qual va adquirir els terrenys de la planta per uns cinc milions d’euros. De moment, aquests terrenys que llogaran a la SCOP fins que pugui comprar-los, amb el compromís d’assegurar -tal com va afirmar el president de l’executiu regional, François Bonneau- de mantenir la producció al territori.
Quant a la plantilla, dels 227 treballadors, uns 140 han esdevingut propietaris del capital de la cooperativa, després que cadascun hagi invertit entorn de cinc-cents euros en la compra d’accions. Una quantitat han pogut pagar per diferents vies, com el pagament a terminis o a través de la paga extra, segons ha confirmat Vasco de Silva, secretari del comitè social i un dels operaris dels forns.
Amb el control de l’empresa, els treballadors accionistes podran escollir el nou consell d’administració i el full de ruta a emprendre amb l’objectiu, tal com ha indicat Silva, que la direcció actuï de forma “transparent i sense maquillar els resultats”. També serà el moment perquè la cooperativa torni a formar un equip de màrqueting i vendes, una de les àrees que havia desaparegut arran de les últimes crisis financeres, i intenti novament distribuir tota la gamma de productes per tornar a ser atractius.
Creada el 1945, Duralex és una de les marques pioneres en la tecnologia del vidre temperat, un procés que aconsegueix elaborar un vidre ultraresistent i a preus assequibles.
