La marca de roba brasilera s’ha consolidat en el sector de l’economia cooperativa i el comerç just d’Amèrica del Sud gràcies a un assortit de productes elaborats en cotó agroecològic per una xarxa de petits emprenedors.
“La cooperació és un estadi avançat de la consciència humana”. La frase acompanya el dia a dia al taller de confecció Univens, la cooperativa de dones costureres de Porto Alegre que, alhora, és la baula final de Justa Trama, un projecte pioner de l’economia social i solidària que, tal com destaca un informe de la FAO, revalora el cotó i la seva cadena de producció al Brasil.
L’any 1996, arran de la crisi que va patir la indústria tèxtil del país sud-americà, una vintena de treballadores -entre les quals hi havia l’activista Nelsa Nespolo- es van unir per crear la cooperativa Unidas Venceremos (Univens) amb l’objectiu d’assegurar-se una feina i els ingressos necessaris per viure en dignitat.
Quatre anys després, a inicis de 2000, amb el suport de la Central de Cooperativas y Emprendimientos Solidarios (Unisol Brasil), la cooperativa va constituir la xarxa que, al cap de cinc anys, assumiria el repte de confeccionar 60.000 bosses per al Fòrum Social Mundial (FSM). “Trenta-cinc cooperatives vam col·laborar per realitzar tot el procés –filat, teixit, confecció– i vam sentir que era possible treballar col·lectivament i enfrontar-nos al sistema que aleshores marcava el preu de la matèria primera”, apunta Nespolo, presidenta de Justa Trama.
A més del model de producció alternatiu, basat en el comerç just i l’empoderament de les dones, s’hi afegia un altre element diferencial: l’ús de cotó agroecològic de petites plantacions familiars, cosa que permetia extreure un producte més sostenible. I així es va arribar a inicis de 2006, quan després del FSM, Justa Trama va distribuir al mercat les primeres peces de roba, alhora que iniciava el procés perquè, el 2008, s’oficialitzés com a xarxa de petites emprenedories.
Actualment, el projecte es compon de dues associacions i tres cooperatives presents en cinc estats del Brasil, les quals donen feina a més de 600 persones, entre famílies d’agricultors, costureres i artesans. “Treballem a distància: hi ha més de 3.000 km entre el lloc on es planta el cotó i la factoria en què s’elabora la peça”, explica Nespolo, que explica com el procés de producció s’inicia a l’estat de Ceará, on es cultiva el cotó agroecològic blanc, i a Mato Grosso do Sul, on es planta la varietat en color robí.
Des de Mato Grosso do Sul, la cadena continua fins a Minas Gerais, on Coopertextil transforma el cotó en fil i teixit, mentre que a Rodónia, és la Cooperativa Açaí qui s’ocupa de fer els botons i guarniments a partir del reaprofitament de matèria orgànica. Finalment, a Rio Grande do Sul, la roba es confecciona al taller d’Univens, on també es produeixen joguines amb excedents de teixit de la mà del grup Inovarte.
Amb el propòsit de cuidar les persones i el medi ambient, Justa Trama no usa agrotòxics en el cultiu, com tampoc no tinta les robes, evitant així la contaminació. La seva opció és servir energies verdes i reaprofitar els excedents. De fet, els retalls i fils sobrants de la confecció els utilitza per fer ninos i ‘bitxos’ de la fauna brasilera i per a les peces de tricot, entre d’altres. “Aquest és el nostre compromís amb el medi, i després mirem que les diferents pràctiques garanteixin una bona distribució de la riquesa, de manera que pal·liïn les desigualtats socials”, indica Nelsa Nespolo.
L’activista comenta que al Brasil hi ha diversos projectes que estimulen el conreu de cotó ecològic -així ho apunten també els estudis de Textil Exchange-, però molts d’ells conviuen amb les grans productores. D’aquí l’aposta de Justa Trama per enxarxar les petites famílies d’agricultors, que per separat difícilment tirarien endavant ni permetrien que els ingressos es distribuïssin de forma equitativa ni, molt menys, que les condicions laborals fossin tan dignes com caldria.
Amb l’ànim d’assegurar aquests principis, Justa Trama col·labora amb el banc comunitari Justa Troca. “Busquem l’equilibri a força de pagar el valor més elevat per la recollida i producció de cotó, remunerar el treball de la manera més justa possible i aconseguir un preu raonable dins del mercat orgànic”, indica Nespolo, per qui admet que assolir-ho és “tot un repte dins de la lògica del capitalisme”.
Justa Trama produeix camises, pantalons, faldilles i samarretes; un armari lliure de pesticides i que exalta els colors originals del cotó. Aquests elements, sumat a la traçabilitat que ofereix la producció -se sap qui és l’agricultor que ha plantat el cotó i la costurera que ha fet la peça de roba-, són els ingredients que han de conscienciar a la població sobre la necessitat d’un nou model de consum: “Només el fet que utilitzem roba sense verí ja és un honor–sosté Nespolo–, i encara més si expliquem que els productes de cotó orgànic estan pensats per respectar el medi i la vida de les persones”.
A hores d’ara, Justa Trama ha començat a establir aliances amb Espanya i Itàlia i les cooperatives amigues que l’han ajudat a créixer i consolidar-se, sigui aportant recursos, coneixement o maquinària. En aquest sentit, Nelsa Nespolo destaca el suport que ha rebut de LaCoordi i Garraf Coopera, la qual ha participat en la producció del documental La justa trama, disponible a Filmin i al 3Cat.
Més enllà d’aquest coixí de complicitats, l’activista creu que després de govern Bolsonaro, que Nespolo qualifica de “quatre anys d’apagada i destrucció de l’economia social”, ara es donen les condicions per convèncer a més agricultors familiars perquè se sumin a l’agroecologia i, d’aquesta manera, es guanyin espais per a les dones i s’emprenguin noves línies d’actuació. “Per exemple, tenim a punt la xarxa per produir llençols pels hospitals d’infants amb malalties oncològiques i tractaments intensius”.
Però tornem a la frase que acompanya les costureres d’Univens i que sembla que l’actual president del Brasil, Ignacio Lula da Silva, va dir en una visita a una cooperativa d’Itàlia: “Treballar de manera conjunta és possible si tens consciència: transformes la vida, transformes les persones. El capitalisme sempre està assetjant, per això mantenir-se en un estadi cooperatiu requereix un estat avançat de consciència”.
SECCIÓ IMPULSADA PER:
Web: Inici - LaCoordi
