Back to top

Fira Literal: llibres radicals per encarar un futur incert

Ignasi Franch
21 maig 2021

Després de l’anòmala edició de 2020, el certament editorial i de pensament crític torna aquest cap de setmana, dies 22 i 23 de maig, amb una edició més convencional que inclou una cinquantena d’activitats i un mercat. Com a prèvia, avui divendres tindrà lloc a les 19 hores una xerrada telemàtica amb l’activista palestina Leila Khaled.

Des de l’any 2015 s’ha consolidat un esdeveniment que convoca desenes d’editorials independents i ajunta un gran nombre d’escriptors i assagistes amb milers de lectors interessats pel pensament crític. Es tracta de la Fira Literal: mercat de llibres i espai on tenen lloc presentacions, xerrades i debats que estimulen la presa de consciència crítica. L’edició d’enguany, la setena de l’esdeveniment, se celebra aquests dies 22 i 23 de maig al recinte Fabra i Coats, situat al districte de Sant Andreu, a Barcelona.

A causa de la pandèmia, l’any passat la Literal va desplaçar-la en el calendari per allunyar-se del confinament més dur

L’any passat, la Literal va ser una fira anòmala per la irrupció de la pandèmia. L’organització va desplaçar-la en el calendari per allunyar-se del confinament més dur i celebrar una edició que no fos estrictament virtual.

Les circumstàncies van provocar que el certamen renunciés al tradicional mercat del llibre, que només va existir en forma de botiga en línia. Passats els mesos, la coordinadora de la fira, Laura Arau, fa un balanç ambivalent: “Volíem reivindicar el paper de la cultura i el manteniment dels espais físics, i tot i els inconvenients, vam aconseguir fer una fira en confinament, si bé vam concloure que Literal només té sentit si la gent s’hi aproxima i comparteix l’estona que hi passa”.

Aquesta Literal d’hivern, disminuïda per les circumstàncies, va comptar amb Enric Cassasses, Ingrid Guardiola, Marta Segarra i diversos debats atractius, entre els quals un dedicat a la ciència-ficció literària d’autoria femenina.

No sembla que la iniciativa deixés grans ferides econòmiques, encara que les circumstàncies van comportar canvis del model econòmic. Les editorials participants no van fer les corresponents aportacions per disposar d’estands al mercat del llibre i la venda d’exemplars va ser força baixa. De tota manera, Arau fa una valoració positiva: “Tot i que no es van vendre tants llibres com en una fira física, vam mantenir el certamen gràcies al micromecenatge i les subvencions públiques.”

Literal, retorn a la normalitat

L’edició de 2021 arriba en un moment d’estabilització de les xifres epidemiològiques i de desplegament de la campanya de vacunació. Les circumstàncies són menys adverses, d’aquí el fet que l’organització hagi recuperat el mercat de llibres, un dels puntals de la Literal. Si bé no hi haurà una gran carpa que aplegui totes les editorials, Arau explica que els estands quedaran repartits per la Fabra i Coats amb un circuit d’una sola direcció i sota un control d’aforament.

L’assistència a les activitats presencials requerirà de reserva prèvia, mentre que les sales s’ajustaran al 50% de la seva ocupació

Per altra banda, l’assistència a les activitats presencials, que es retransmetran també per internet, requerirà de reserva prèvia, mentre que les sales s’ajustaran al 50% de la seva ocupació, d’acord amb l’establert pel Procicat i l’Ajuntament. Malauradament, la falta de temps i de més superfície ha fet que alguns actes hagin quedat fora del programa, “i això evidencia que les editorials necessiten explicar les seves novetats”, indica la coordinadora.

L’aparador que suposa el mercat d’editorials és una invitació a assistir a Literal, però la pota de les xerrades i debats converteix la fira en un esdeveniment de primera magnitud. Dins de la programació, trobem lectures de poesia i presentacions de llibres, la majoria susceptibles de convertir-se en debats temàtics. Valgui l’exemple de Dones a les ones, on l’autora Elvira Altés conversarà amb Mònica Terribas, o la trobada entre els editors d’Orciny Press i d’Edicions Secc sobre la literatura fantàstica a Catalunya. Atesa la situació desfermada a Palestina, la Literal tornarà a acollir una xerrada amb l’activista palestina Leila Khaled, que ja va participar en l’edició de 2017. L’esdeveniment tindrà lloc de manera telemàtica avui divendres a les 19 hores.

Renovació i innovació

Al costat d’aquestes activitats, Arau destaca que la Literal afegirà una conversa entorn el sector editorial: “El futur de les fires i els festivals literaris”, que entre altres acostarà al públic experiències com la Fira de Durango, amb la qual “hem mantingut molta interacció i complicitat aquests mesos”. En aquesta línia també versarà una xerrada sobre autoedició de còmics, amb Marc Charles, d’ACDCómic, i una sobre les relacions entre traducció i pensament crític, amb Blanca Busquets i Pau Vidal.

Per primer cop, la Literal ha ajuntat en un col·loqui l’assagista cultural Ingrid Guardiola i l’antropòloga ecofeminista Yayo Herrero

Laura Arau també destaca que, per primer cop, han ajuntat en un col·loqui l’assagista cultural Ingrid Guardiola (autora de L’ull i la navalla) i l’antropòloga ecofeminista Yayo Herrero. La trobada, que porta el títol ‘Posem la vida la centre’, tractarà el futur postpandèmic de les nostres societats. “Les hem reunit perquè, cada una des del seu àmbit, ens fan reflexionar sobre cap a quin món anem”. Arau dimensiona igualment la trobada entre Norman Ajari, una de les veus referents del pensament decolonial francès, i Elsa Dorlin, que ha tractat aquest àmbit des del feminisme. I conclou destacant la conversa organitzada amb la revista Catarsi Magazin “El treball contra l’algoritme.”

ALTERNATIVES A LES GRANS PLATAFORMES

El certamen d’engany també posarà la mirada en la dependència que la població té de les aplicacions digitals promogudes per plataformes extractives de capitals com Facebook. Davant aquest fet, la Literal posarà en pràctica la tasca que ha desenvolupat juntament amb la Xarxa d’Economia Solidària, la Fede.cat, el Sindicat de Músics Activistes de Catalunya i Cultura 21, l’objectiu de la qual serà “valorar l’ús que fem de les noves tecnologies i les necessitats que se’ns plantegen com a fira literària”, afirma Arau.

De moment, el primer pas ha sigut crear un servidor amb programari lliure, ja que “no volíem enviar les dades a ningú que no pertanyés a espais que no controlem. La XES va fer-ho l’any passat, i nosaltres farem un pas més perquè emetrem simultàniament tres programes en streaming”, explica la coordinadora de Literal. Amb tot i això, adverteix que PlataformESS és encara un projecte embrionari i en fase beta de prova i error. “Ens agradaria que avancés i germinés en servidors mutualitzats i compartits per diferents entitats”.

Amb tot, Laura Arau creu indispensable buscar maneres de funcionar que no impliquin regalar les nostres dades i informació. “Algunes eines no estan tan millorades com les més hegemòniques, i mantindrem un peu en aquestes plataformes més mainstream, però volem iniciar aquest camí per assolir la sobirania tecnològica.”

Autoria: 
Ignasi Franch

Pot ser també t’interessa

Aquest cap de setmana, dies 21 i 22 de maig, la Fira Literal retorna al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona per acollir un nodrit mercat de llibres i desenes d’activitats, xerrades i espectacles entorn la creació literària amb vocació crítica i transformadora.