La recuperació d’empreses en clau cooperativa permet evitar deslocalitzacions, conservar els llocs de treball i impulsar una cultura de gestió democràtica. Aquest article repassa diverses experiències que s’han donat durant els últims anys a Europa i apunta alguns factors que condicionen l’èxit d’aquests processos, sigui en contextos de lluites laborals o de jubilació de la propietat de l’empresa.
Al documental Numax presenta... (1980), el realitzador Joaquim Jordà va retratar el vessant més humà de la lluita dels treballadors i treballadores d’una fàbrica d’electrodomèstics per evitar-ne el tancament autogestionant-la. Al final no ho van aconseguir, però en altres casos sí que hi va haver final feliç, com en la recuperació de la fallida Talleres Alá, avui Mol-Matric (1982). En un context de crisi i reconversió industrial, la plantilla va quedar-se amb la maquinària, va conservar els llocs de treball i va tornar a produir per al sector de l’automoció com a cooperativa.
Actualment, la situació no és la mateixa. Queden molts menys tallers industrials perquè l’economia ha basculat cap als sectors dels serveis, mentre que la llei concursal vigent –aprovada el 2004, en plena bombolla immobiliària– dificulta que les persones assalariades puguin conservar la feina i alenteix tots els cobraments vinculats al Fons de Garantia Salarial. A Amèrica del Sud, en canvi, la legislació ofereix més marge als treballadors i hi ha un important moviment d’empreses recuperades –sobretot a l’Argentina i l’Uruguai–, tal com va explicar un altre documental, La toma (2004).
Malgrat això, durant els últims anys diverses empreses catalanes han renascut també com a cooperativa. Metall tecnològic és una cooperativa de serveis constituïda el 2013 a Cercs (Berguedà) per les quatre persones que van quedar d’una plantilla de nou. La propietat de l’empresa es va endur la maquinària a un altre local i van canviar el nom de la societat. Més recentment, s’han cooperativitzat també la llibreria Els nou rals (Viladecans), l’empresa de components d’automòbils Cooperauto (Sant Vicenç dels Horts), i les escoles d’idiomes New Executive Language Centre (NELC) i Aberdeen. NELC és una cooperativa barcelonina creada el 2013 per professorat de l’antic Executive Language Center d’ESADE, mentre que Aberdeen és una cooperativa de Santa Coloma de Gramenet formada per professores d’anglès que van comprar l’acadèmia on treballaven des de feina uns anys.
Saving Jobs
Pel que fa a Europa, Saving Jobs! és un projecte que té com a objectiu aprofitar els coneixements i l’experiència de la Confederació Espanyola de Cooperatives de Treball Associat (COCETA) i les seves organitzacions sobre transmissió d’empreses als treballadors o treballadores –sigui per culpa d’una crisi o per successió empresarial– mitjançant una cooperativa de treball associat per transferir-lo a organitzacions cooperatives de Gran Bretanya, Dinamarca i Polònia. El projecte, que tingué lloc sobretot al llarg del 2017, va desembocar en la publicació d’una guia, l’anomenat Manual de formadors en reciclatge d’empreses.
La FCTC hi va participar molt activament. Va fer i va compartir 29 casos de transformació cooperativa a Catalunya des del 2009 fins al 2017, identificant específicament cinc casos de bones pràctiques. Va compartir la metodologia de detecció i acompanyament de casos de transformació emprada per la Federació. Va treballar específicament l’apartat del diagnòstic dins de la guia. Va contribuir a crear materials formatius adreçats als participants de fora de l’Estat espanyol. Per últim, va contribuir a la revisió final de la guia.
Per a COCETA, es podria aprofitar molt millor el potencial existent en aquesta matèria si s’introduïssin uns quants canvis legals i el teixit associatiu local i regional hi donés suport*.
Les causes de la transformació
Les causes que poden desembocar en la transformació d’una empresa mercantil en cooperativa són diverses. Podem distingir les causes internes a l’empresa mercantil, degudes a situacions d’aguda crisi comercial, tècnica o financera, de les causes externes a la mateixa empresa, com poden ser la jubilació de la propietat, els conflictes d’interès en negocis familiars, els spin-offs des d’empreses més grans o els processos de privatització d’entitats públiques.
La Xarxa Europea de Ciutats i Regions d’Economia Solidària (REVES) explica que la transformació és una fórmula que s’ha aplicat a Europa en contextos de lluites laborals per evitar deslocalitzacions i conservar els llocs de treball, i posa alguns exemples inspiradors de la Mediterrània que val la pena esmentar.
El 2014, una seixantena de treballadors i treballadores van fundar a prop de Marsella Scop TI (Societat Cooperativa Obrera Provençal de Tes i Infusions). Això va suposar la fi de tres anys i mig de lluita per aturar el trasllat de la planta d’envasatge, propietat de la multinacional de l’alimentació i de productes d’higiene Unilever. La plantilla va arribar a ocupar la fàbrica i a proposar accions de boicot contra el gegant angloholandès, que tenia els drets de les marques. En comptes de resignar-se, la cooperativa va començar a comercialitzar els productes amb marques pròpies: 1336 (com a homenatge als dies de lluita) i Bio-Scop TI (infusions ecològiques).
A Messina (Sicília), una quinzena de persones van aconseguir el control d’una planta productora de cervesa que havia estat vinculada a Heineken. La cooperativa Birrificio Messina va rebre el suport de la comunitat local per obtenir finançament i va engegar una campanya amb el lema “La ciutat que estimo escull la seva pròpia cervesa”, que fins i tot va suscitar simpaties entre les comunitats italianes de l’estranger.
A banda de la implicació del teixit associatiu i d’entitats de desenvolupament local –interessades a mantenir els llocs de treball–, en els casos anteriors es va produir també el suport de sindicats, ja que algunes persones hi estaven afiliades. Per a REVES, aquesta aliança és un factor d’èxit important i que s’hauria de fomentar més en els casos de l’Estat espanyol, Gran Bretanya i Dinamarca. En general, costa que les grans centrals sindicals apostin per aquests processos i aportin formació i acompanyament als col·lectius que podrien reflotar empreses en crisi. En aquest sentit, una de les raons que explica aquesta manca de col·laboració és que, en els tres països esmentats, els sindicats deixen de considerar les sòcies de les cooperatives com a usuàries dels seus serveis, ja que passen de ser treballadores assalariades a copropietàries de l’empresa*.
Per acabar, també s’han de fer esment als processos de transmissió que compten amb la participació de la propietat de l’empresa. Es donen en contextos amb forta presència de pimes, acompanyament per part d’institucions cooperatives i accés al finançament de les cooperatives de crèdit, com a França1. Normalment són petites societats mercantils de caràcter familiar en què la persona propietària afronta la jubilació i, en lloc de vendre l’empresa a un inversor extern, inicia un procés de transició perquè les treballadores se la quedin. A banda dels aspectes estrictament materials (l’empresa no marxa i els llocs de treball es mantenen), es guanyen qüestions més immaterials que no s’han de menystenir, com el relleu generacional i la transmissió d’uns coneixements i una cultura empresarial. Es tracta de casos menys traumàtics i més silenciosos, però que també acaben amb l’empresa inscrita al registre de cooperatives.
Es calcula que a Europa tanquen unes 200.000 empreses l’any. Quantes es podrien salvar cedint-ne la propietat als seus treballadors en forma cooperativa, si les lleis i les polítiques públiques ho afavorissin de debò?
NOTES:
1: Transferringyourbusiness to youremployees. Web amb casos d’èxit i testimonis de les diferents parts implicades en els processos de transformació cooperativa a França: antiga propietat, plantilla i equips d’acompanyament (http://www.transfertocoops.eu/). Pel que fa al Quebec, vegeu el web Le transfert d’entreprise: Vendre à ses employés (https://www.transfertcoop.com/), amb casos d’èxit més vinculats a lluites per evitar deslocalitzacions o tancaments d’unitats productives.
