La primera masia de Catalunya a adoptar aquest format de convivència, s’ha convertit en un referent amb vista a promoure altres experiències similars a les comarques interiors del país.
El projecte del Turrós va començar el 2017, quan tres dones activistes d’Ecoxarxa Garrotxa van decidir buscar un espai on viure que estigués allunyat de les zones més afectades per l’especulació urbanística. Van trobar el Turrós, una masia situada al municipi d’Argelaguer, dins de la comarca prepirinenca. “La idea era integrar habitatge i agroecologia amb l’objectiu de participar de l’economia circular i del comunalisme, fent possible el lligam entre el cicle productiu i reproductiu de la vida pagesa”, explica Mireia Font, una de les integrants.
Tot i que el projecte data de 2017, l’obertura del Turrós és força recent, aproximadament fa uns quatre mesos; abans, les activistes s’havien esmerçat a fer-hi obres per posar en condicions l’immoble. I no va ser fins al 2019 que van obtenir la casa en règim de cessió d’ús fins a adquirir-ne la propietat dos anys després, gràcies al suport de la cooperativa de finances ètiques Coop57.
El Turrós ocupa una superfície de cent hectàrees, de les quals quatre corresponen a la masia. La resta és un boscatge i dues runes, una d’elles adapatada perquè sigui un obrador i l’altra pensada perquè esdevingui un segon habitatge quan les circumstàncies ho permetin. “De moment, ens hem bolcat a rehabilitar la teulada de la finca i altres qüestions estructurals, a part de la quantitat d’hores que hem destinat a tasques d’autoconstrucció”, comenta Font.
Mentrestant, i per gestionar l’habitabilitat de l’espai, les integrants han constituït l’associació Eines Comunes, la qual s’ocuparà d’organitzar les comissions i establir la normativa de convivència a partir d’un model de governança basat en els principis de l’assemblearisme, la democràtica i l’horitzontalitat. “Es tracta d’un model en què les decisions les prenem de manera consensuada, pel qual fem trobades amb totes les persones de la casa i, en cas d’algun conflicte, tenim previst recorre a una mediació”, afegeix Mireia Font.
Així és com el projecte del Turrós ha establert les seves bases, de les quals ja gaudeixen un total d’onze persones agrupades en una sola unitat de convivència. I és que l’habitatge està concebut per tenir el màxim d’espais comuns, a excepció de les habitacions. Ben diferent, doncs, d’altres immobles on, com a molt, les persones residents comparteixen el menjador i el servei de renta-roba (bugaderia).
Per garantir el seu funcionament, del qual internament s’ocuparà Eines Comunes, el Turrós s’ha coordinat amb l’entitat Sostre Cívic, que els ha ofert l’assessorament i el paraigües jurídic necessari per regularitzar el projecte i definir el Pla d’Habitabilitat amb què estructurar l’espai. I, pel que fa a la part econòmica, ha sigut determinant el préstec que van rebre de Coop57. Una empenta per finançar les obres que s’ha complementat amb l’aportació que fa cada membre del Turrós, xifrada en 15.000 euros i una despesa anual de 285, la qual servirà per acabar de cobrir la resta de reformes realitzades a l’habitatge.
Per Mireia Font, el Turrós es reivindica com una comunitat intencional, intergeneracional i de governança assembleària, en el qual la interrelació entre les diferents integrants -les últimes són una parella que es troba en procés d’aproximació -no està renyit en què cada una tingui el seu propi projecte de vida. No sols això: amb la finalitat d’inserir-se en l’entorn social, s’han coordinat amb diversos veïns d’Argelaguer per construir l’obrador que donarà autonomia a la masia. Una peça més per reforçar el caràcter eficient i transformador d’aquest cohabitatge pioner de les comarques centrals de Catalunya.
El cohabitatge és un model de convivència que va aparèixer a Catalunya fa relativament poc. Inspirat en les experiències sorgides a Uruguai i Dinamarca, ja compta a diverses iniciatives que, sota formats i estils de vida diferents, comencen a poblar el territori català.
Entorn d’aquest fenomen cal destacar La Dinamo, una fundació nascuda el 2016 que ofereix suport i assessorament tècnic als projectes, i Sostre Cívic, la cooperativa que promou i impulsa el cohabitatge i a la qual es troba adherida el Turrós, així com altres plataformes que difonen entre la població les virtuts d’aquest model d’habitatge com a alternativa a l’especulació i la pràctica de formes de vida no mercantilitzades sinó centrades en la comunitat i el suport mutu.
En aquest sentit, l’habitatge cooperatiu ha anat assajant dues vies per fer-se realitat. Una d’elles és obtenir el sol mitjançant el sistema de cessió d’ús per part dels ajuntaments o d’altres administracions públiques; i la segona via seria la compra directa, com és el cas del Turrós, o el concurs públic. Un mètode, aquest últim, que consisteix a presentar el projecte cooperatiu social i, una vegada passat aquest tràmit, elaborar el projecte l’arquitectònic a fi d’obtenir finançament d’alguna entitat ètica. Una de les qui més s’ha implicat és la cooperativa Coop57.
