L’actual crisi sanitària ha posat de manifest la importància d’uns bons productes alimentaris per garantir la salut de la població. Cooperatives i petites empreses busquen tota mena d’estratègies per continuar proporcionant aliments frescos i de proximitat.
Aquestes setmanes es passen moltes hores a la llar i, a causa d’això, una part de la població ha pogut repensar el seu consum alimentari. A l’hora d’abastir-se, la decisió sobre què i on es compra ha pres una major importància en termes de salut i, entre l’oferta, s’obren pas cooperatives que promouen l’agroecologia i la sobirania alimentària a diferents punts del territori.
Arran del confinament, es constata una major consciència entorn del consum de productes ecològics, frescos i de proximitat. D’aquesta manera ho perceben cooperatives com Arran de Terra, dedicada a promoure eines de dinamització agroecològica, per la qual “notem que es valora cada vegada més el sector primari per obtenir aliments sans i com a preservador d’uns medis rurals vius”. Així s’hi refereix Ana Correro, membre de la cooperativa, per qui “el confinament permet a les famílies buscar productores locals i reconnectar amb la seva alimentació i salut”. Correro es mostra esperançada que la crisi sigui una oportunitat per fomentar un canvi d’hàbits i enfortir les xarxes alimentàries locals.
També Can Mimó, una empresa centrada en la pastura ecològica i la venda de productes làctics de Vacarisses, ha constatat un canvi notable en la demanda dels seus productes. Segons Merlès, una de les integrants, “hem reduït la distribució en mercats municipals, però amb tot i això, hem incorporat el Binzum a fi de garantir digitalment el pagament de les comandes”.
En aquesta línia, productores i cooperatives han vist reforçat el seu paper d’intermediadores. És el cas de la cooperativa Més Fresques Que Un Enciam, que continua oferint servei a domicili al districte de Gràcia de Barcelona de productes provinents del Baix Llobregat. Hi ha veïns, com el David i el Roger, que aquests dies se’n beneficien a través d’una cistella setmanal de fruita i verdura. “Quinzenalment rebem la visita d’un productor de Caldes que abasteix diferents nuclis veïnals malgrat les restriccions governamentals”, explica Roger. I és que, com indica Ana Correro, d’Arran de Terra, “les cooperatives estem fent un esforç per mantenir el servei, tot i que en molts casos comptem amb una estructura molt precària”.
Arran de Terra i altres cooperatives malden per sortejar les restriccions adoptades pel govern espanyol arran de la pandèmia. Com argumenta Correro, “el Reial Decret 463/2020 plantejava la necessitat d’assegurar l’abastiment alimentari a tot l’Estat, tot i que la interlocució s’ha donat principalment amb els agents de la gran cadena agroalimentària i no tant amb la pagesia del territori.” Això, segons ella, ha restringit els canals de comercialització més habituals del camp, entre els quals els menjadors escolars, l’hostaleria o els mercats a l’aire lliure. Davant d’aquest fet, Ana Correro afirma que “la pagesia ha adoptat noves fórmules per superar aquest cop i oferir el seu producte a consumidores mitjançant la venda a domicili o a la finca”.
Entre altres estratègies destaca la iniciativa Abastiment Agroecològic, sorgida de diverses cooperatives amb l’objectiu de visibilitzar els projectes que es troben en un moment d’emergència i que volen oferir el seu producte a la població. “També busquem facilitar l’enllaç amb grups de consum, supermercats cooperatius, petit comerç, distribuïdores amb criteris ètics, obradors i col·lectius veïnals”. Correro insisteix que “la intenció és donar una resposta eficaç i millorar l’articulació entre tots els agents de les xarxes alimentàries locals”.
Gràcies a la pressió d’Abastiment Agroecològic i altres sectors de la pagesia, des del passat 18 d’abril s’han reobert mercats a l’aire lliure, cosa que ha evitat que continués la davallada de vendes i punts d’abastiment per col·lectius vulnerables. Amb tot, encara a molts municipis continua la cancel·lació de mercats.
A poc a poc, els productes frescos van fidelitzant la demanda, però no és suficient per assegurar la supervivència dels sector. Segons Merlès, enginyera agrícola i pastora de Can Mimó a Vacarisses, “caldran canvis legislatius que apostin per una remuneració ambiental en activitats de ramaderia extensiva i facilitin l’ús d’espais comunitaris”.
Per la seva banda, des d’Arran de Terra tenen clar que és necessari considerar la pagesia un sector estratègic, motiu pel qual insisteixen que “caldrà millorar la distribució alimentària a través de centrals de compra i logística, apostar per la compra pública de producte local i promoure el consum responsable”.
Alhora, tal com apuntaven des de Can Mimó, també serà bàsic fomentar la creació d’escorxadors i obradors públics i facilitar tràmits administratius que contribueixin a protegir la pagesia local”. Malgrat que el sector primari es caracteritza per la seva diversitat, Ana Correiro recorda que “haurem de trobar solucions de conjunt, ja que en un mercat globalitzat ens enfrontem a una forta burocràcia i a preus que estan per sota dels costos de producció”.
En aquest context d’excepcionalitat, doncs, petits productes i cooperatives aposten per reforçar i promoure les xarxes alimentàries locals, les quals estan demostrant la capacitat de respondre a les necessitats que planteja l’actual crisi sanitària.
