Estrès, crisis d’ansietat o atacs d’angoixa són situacions que no només es donen entre adults. També, i cada vegada més, es manifesten entre adolescents. Sovint apareixen de forma silent i, de cop i volta, pots tenir una escalada conflictiva, convertint una divergència aparentment banal en una baralla. Aquesta és una realitat que està a l’ordre del dia a qualsevol escola i que ha obligat el professorat a estar-ne alerta.
La proposta de treballar la consciència plena a l’aula és una metodologia potent que ofereix eines de gestió de conflictes i, sobretot, de prevenció, tant per a infants i adolescents com per a adults. Desaccelerar el ritme de vida, trencar la constant intromissió de missatges és actualment tot un repte en els centres educatius.
La consciència plena tracta de prendre atenció, de concentració personal i col·lectiva, d’alliberar la ment de soroll extra, d’apartar aquells pensaments que tensen i focalitzar-se en una tasca concreta durant una estona, no més de mitja hora, cada dia. Les tècniques són extretes del mindfulness, amb què Andreu Martínez -el mestre que ha portat la iniciativa a l’escola cooperativa Piaget- s’ha format i ha practicat a nivell personal. “No m’atrevia a dinamitzar l’activitat a l’escola, però de mica en mica, fent petites intervencions i veient el resultat beneficiós sobre l’alumnat i el professorat, ha fet que desplegués la proposta gairebé diàriament i amb tota l’escola implicada”.
La rutina que segueix la consciència plena comprèn la següent pauta. Primer de tot, en silenci i amb un guiatge del mestre, cada participant pren consciència de la pròpia respiració, de l’estat del cos i la ment. “La respiració conscient és la gran aliada per introduir la calma, la reconnexió interior”, explica Martínez, per qui un cop finalitzada aquesta connexió, “observes que el grup ha entrat a la calma, moment en què introdueixes una activitat que no és pròpia del programa lectiu, ni escoltar música ni fer deures. Fem meditacions guiades, exercicis de relaxació i, després, hi ha qui llegeix, qui dibuixa, qui escriu”.
Segons el professor de l’escola Piaget, d’entrada aquestes eines poden semblar que no serveixen per a res, ja que no són gens productives ni avances temari. “Però passen vint minuts, mitja hora, i llavors tot flueix, sembla màgic. Potser durarà una estona, no tot el dia, però quin regal de temps en què no hagis de fer callar o cridar l’atenció! Estic convençut que són els moments de major aprenentatge”, afegeix.
L’escola Piaget, ubicada enmig del barri del Carmel, a Barcelona aposta per la gestió de la diversitat amb projectes globals inclusius, accions diàries que ajudin tot l’alumnat sense diferenciar per raons familiars, econòmiques, socials o d’origen.
La consciència plena l’han practicada tant l’alumnat com el professorat, sigui abans d’entrar en un claustre o en un altre instant. I, com indica Andreu Martínez, no sempre és possible seguir una pauta diària; si més no, convé practicar-la en moments d’alta intensitat, quan calgui parar l’escalada i baixar revolucions.
Es tracta, doncs, d’una proposta senzilla, però amb extraordinaris beneficis que permeten habilitar espais de cura, cohesionar el grup, fer equip, enfortir xarxa i, malgrat les diferències, fer sentir que pertanys a una mateixa comunitat.
ESCOLA PIAGET
c/ Llobregós, 194
08032 Barcelona
Telèfon: 93 429 61 02
Mail: escola-piaget@xtec.cat
Web: www.escolapiaget.cat
SECCIÓ IMPULSADA AMB EL SUPORT DE:
https://escolescooperatives.cat