Com va escriure Andreas Malm a Qui apagarà aquest incendi, el seu assaig sobre el capitalisme propulsat pels combustibles fòssils, les distopies de terror climàtic estan condemnades a esdevenir literatura realista. D’aquesta idea se’n pot extreure que l’especulació pot ser una manera fructífera d’analitzar el present i els camins que transitarà l’espècie humana d’ara endavant? La filòsofa i poetessa Amy Ireland hi combrega mitjançant un assaig que parla de la realitat des de la imaginació i la hipòtesi. Els textos aplegats al volum Filosofía-ficción agermanen les referències a la informàtica i a la virologia, acompanyades per comentaris sobre la novel·la Pícnic extraterrestre o els films de Blade runner.
La literatura ciberpunk, que anticipava els desastres ecològics i la cobdícia de les corporacions, són una part de tot plegat. La prosa d’Ireland explora paisatges de catàstrofes contemplades amb certa desídia. Oblidem-nos de les brometes al voltant dels xats amb intel·ligències artificials: l’autora insinua que seran capaces d’extingir la humanitat; però que no ho faran des de l’odi o la por, sinó des de l’absoluta indiferència.
Membre fundacional del grup feminista Laboria Cuboniks, Ireland escriu sobre la fi de la humanitat amb un escepticisme que pot causar perplexitat. D’aquí que sembli normal que, juntament amb la literatura futurista de J. G. Ballard (Crash) o William Gibson (Neuromant), invoqui al terror còsmic de l’escriptor H. P. Lovecraft, tan caracteritzat pel relat sobre individus superats per l’aparició de forces colossals. En aquest sentit, els desenllaços que projecta són d’un pessimisme contumaç.
Filosofía-ficción mostra la doble faceta de la poeta australiana, a mig camí entre la filòsofa estimulant i la comentarista esmolada. I també revela com gaudeix empenyent els lectors cap a un laberint d’incerteses que poden provocar el mateix pànic que suposaria trobar-se a un mateix en el buit de l’espai exterior. Pel camí, Amy Ireland deixa anar unes quantes provocacions: si Walter Benjamin parlava de la possibilitat que s’hagués de prémer el fre davant el deliri de la humanitat (capitalista), ella escriu sobre la creació irresponsable i temerària de les novetats: “Per què vacil·lar a hores d’ara?”.
Així és com l’autora ens mostra la fertilitat que suposa analitzar el món des d’un ‘a fora’, ja que permet superar sedassos, clitxés i falses certeses solidificades a cop de repetició. Alhora que també sembla seduïda per la idea de l’apocalipsi (encara que sigui una apocalipsi on la fi de la humanitat no s’identifica amb la fi de totes les coses, a diferència de l’habitual mirada antropocèntrica). Aquesta seducció, com deia Marina Garcés, pot resultar “desmobilitzadora”. No sol això: pot esdevenir una atracció patològica, com voler romandre en un malson on contemples la teva pròpia mort.
LLIBRE
TÍTOL: Filosofía-ficción. Inteligencia artificial, tecnología oculta y el fin de la humanidad
AUTORIA: Amy Ireland
TRADUCCIÓ: Federico Fernández Giordano
EDITORIAL: Holobionte, 2022
PÀGINES: 180
