La masoveria com a mitjà per respondre a les dificultats d’accés a l’habitatge. Aquesta és la proposta de la cooperativa Obrint Portes, que a la zona de Lleida i Igualada ja compta amb una vuitena d’immobles que donaran llar a persones amb risc d’exclusió social.
Hi ha poques entitats a qui s’escaigui tan bé el seu nom. És el cas de la cooperativa Obrint Portes, que d’uns anys a ençà facilita l’accés a un habitatge als joves amb dificultats per trobar-ne. L’origen de l’entitat té lloc quan els seus dos socis van conèixer la feina de Càritas Manresa. “Allà vam adonar-nos de la manca d’habitatge, cosa que contrastava amb la quantitat de cases que hi havia tancades a la ciutat i en desús”, explica Èric Morros, un dels socis. Després d’això, i per raons laborals relacionades amb el món social, Morros va traslladar-se a Lleida i és allà on Obrint Portes va començar l’activitat. “A la capital de Ponent, la crisi de l’habitatge encara era més accentuada i, a banda, s’hi sumava un racisme endèmic”, recorda el cooperativista.
Aquesta realitat va esperonar Obrint Portes a actuar per revertir la reticència de molts propietaris a llogar pisos a persones joves, migrants o extutelades. En aquest sentit, la cooperativa ha optat per la masoveria com a instrument per transformar i donar rendibilitat als immobles que tenen poques possibilitats de llogar-se.
Per masoveria urbana es coneix aquella pràctica en què un propietari cedia temporalment les seves terres a masovers que, a canvi de no pagar lloguer i quedar-se amb una part de la collita, s’encarregaven de mantenir el mas i explotar el sòl de la finca. Un acord que avui s’ha convertit en una sortida per frenar la crisi d’habitatge, ja que, si bé la part masovera ha d’acceptar un període de carència de contracte per invertir temps i recursos en la rehabilitació de l’immoble, pot disposar de sostre on poder viure.
De fet, la primera experiència d’Obrint Portes va consistir a rehabilitar dos habitatges que estaven units horitzontalment, pel qual va comptar amb l’esforç de cinc joves extutelats que es trobaven en risc d’exclusió del mercat de lloguer. “Per adequar l’immoble, vam aconseguir una carència del lloguer pels masovers”, comenta Èric Morros, qui detalla com la cooperativa disposa de diversos professionals que assumeixen les reformes dels habitatges.
Una altra de les funcions d’Obrint Portes és oferir formació als joves per tal que s’empoderin i obtinguin una sortida laboral. “La majoria dels projectes que gestionem els tenim vinculats amb els ajuntaments”, explica Morros, per qui el treball col·laboratiu amb els consistoris permet donar més validesa i ressò al projecte. De fet, a hores d’ara, la cooperativa gestiona cinc pisos amb els governs locals de Lleida i Igualada i tres directament amb propietaris privats.
“Sentim que la nostra feina té sentit quan, per exemple, aconseguim que un grup de joves pugui viure setze mesos sense pagar lloguer gràcies a la tasca que realitzen”, remarca el cooperativista, segons el qual l’objectiu d’Obrint Portes és dirigir-se sobretot a extutelats que, quan arriben a la majoria d’edat, acostumen a trobar-se sostre i patint el racisme immobiliari.
I és que, per desgràcia, les xifres parlen si soles: tres de cada deu persones tenen dificultats per accedir a un pis, i la precarietat és encara més present entre els joves, dels quals un de cada quatre no troba feina i el 26% no pot emancipar-se per qüestions econòmiques. Així ho corrobora un informe del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), la qual cosa fa que iniciatives com les d’Obrint Portes tinguin un valor afegit a efectes de capgirar aquesta realitat tan alarmant.
L’ajuntament igualadí ofereix aproximadament 15.000 euros a les persones propietàries de la ciutat perquè se sumin a la iniciativa de masoveria urbana. “Feia temps que volíem impulsar-ho, però va ser el 2020, quan Obrint Portes va posar-se en contacte amb el consistori, que el projecte va agafar forma”, explica Maria José Fernández, tècnica d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Igualada.
Per a Fernández, és vital entendre que mitjançant la promoció de la masoveria urbana es dona resposta a una problemàtica bidireccional. En primer lloc, perquè s’afavoreix la creació d’una opció d’habitatge sostenible i assequible per aquella gent que es troba afectada pels costos del mercat. Però, al mateix temps, es facilita a qui té un immoble en desús rehabilitar-lo amb una finalitat social. “Posem eines i tècnics per rehabilitar els pisos que estan aturats i que poden allotjar a qui més ho necessita”, assegura la tècnica.
La primera convocatòria de masoveria urbana d’Igualada va sortir el 2021 i gràcies a això ja hi ha dos pisos d’un mateix edifici que han requerit feina de masoveria i adequació per fer una cuina nova, banys i restaurar les parets. Són dos els joves que han format part del projecte, als quals “els hem format en diversos aspectes de l’obra, com és aprendre a enrajolar o a muntar instal·lacions elèctriques”, afegeix Maria José Fernández.
La iniciativa s’ampliarà ben aviat amb una nova convocatòria, que permetrà al consistori facilitar que més joves de la ciutat s’incorporin a la proposta d’Obrint Portes. Si el resultat és reeixit, la regidora d’Acció Social i Habitatge de la capital de l’Anoia, Carme Riera, ja ha assegurat que la proposta de masoveria urbana es repetirà els anys vinents.
Pot ser també t’interessa
