Aquest cap de setmana, dies 21 i 22 de maig, la Fira Literal retorna al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona per acollir un nodrit mercat de llibres i desenes d’activitats, xerrades i espectacles entorn la creació literària amb vocació crítica i transformadora.
La vida de Literal, Fira d’Idees i Llibres Radicals, ha estat una història d’èxit. La seva primera edició va tenir lloc el 2015, fa set anys, i ràpidament es va consolidar com a punt de trobada d’autors, editors i lectors al voltant del llibre polític. En les primeres edicions va comptar amb la presència de figures referents del sector com Svetlana Aleksiévitx (2016) o Leila Khaled (2017), fins que la pandèmia va alterar les últimes cites. “En aquest temps, la Literal es va virtualitzar molt i això va fer que esdevingués més un festival literari que no pas un mercat o una fira del llibre”, explica Laura Arau, coordinadora de l’esdeveniment.
Els dos últims anys, però, la Literal va poder reconduir-se i, malgrat els estralls de la Covid, el 2020 va sostenir-se gràcies a les aportacions públiques fins a funcionar amb certa normalitat, tot i que el nombre d’editorials va ser menors que el registrat el 2019 i les restriccions van obligar que els aforaments fossin més reduïts.
Amb vista a la present edició, la Literal desplegarà tot el seu potencial. Així es va palesar amb l’acte que el 28 d’abril va retre un tribut a la desapareguda docent i assagista Bell Hooks, autora d’obres tan importants com La voluntat de canviar o Enseñar a transgredir. I, de cara als pròxims quatre dies, obrirà les portes de la Fabra i Coats, situat al districte de Sant Andreu del Palomar, en dues seqüències: avui i demà, 19 i 20 de maig, l’espai estarà reservat a LiteralPro, que acull a professionals del sector, i el cap de setmana 21 i 22 a les diferents activitats obertes al públic general. Els seus responsables esperen que, en total, per la fira s’acostin entre 12.000 i 15.000 persones.
Prova del seu retorn a la normalització és la LiteralPro, una programació paral·lela que des de 2019 serveix perquè les editorials conversin entorn les seves necessitats. De fet, està previst que s’apleguin fins a 102 segells, de la mateixa manera que s’han incrementat a cinc el nombre d’espais i el repertori d’activitats, que passaran de cinquanta a la setantena. “Hem apostat per un creixement sostingut i ordenat, fins al punt que algunes editorials s’han quedat fora per aquest motiu”.
La coordinadora de la fira assegura que, no només es recull el que es feia el 2019, sinó que s’estrenarà nous formats que fins ara no s’havien contemplat. És el cas de les xerrades que estimularan el diàleg entre llibres -un exemple serà la conversa entre Rosa Cerarols, coeditora de L’altre món rural i Pol Dunyó, pagès i autor de Estripar la terra-, així com els debats relatius a l’economia social i solidària, que per la Literal té un paper estructural en l’esdeveniment. Això comprèn taules rodones sobre treball i gestió del temps, salut mental o el tractament dels residus, juntament amb la mostra ‘Catalunya, terra cooperativa’.
En tot cas, la part troncal de Literal continuaran sent les entrevistes i converses amb autors que arriben amb novetats sota el braç. Es parlarà de l’escriptor i cineasta Pier Paolo Pasolini, d’anarquisme (amb Jordi Martí Font, curador de Salvador Seguí, el colós de l’anarquisme) o de dinàmiques de neutralització política dels treballadors (amb Emmanuel Rodríguez López, autor de El efecto clase media). De la mateixa manera que es debatrà sobre el decreixement econòmic, la metafísica de la mandra o les vides a unes ciutats sense veïnat, al qual s’afegirà un col·loqui sobre resistències juvenils, amb Lil Russia (rapera), Adala (músic) i Sebastià Portell (escriptor), moderat per la periodista Anna Pacheco i amb pintura en directe de Mariona Ríos.
En paral·lel, també hi hauran algunes efemèrides (el cinquantè aniversari de la històrica editorial Akal), concerts (la cantant Marga Mbande), recitats de poesia (Santiago Subirats Justes) i espectacles de contacontes. Tota la programació es pot consultar en el web: https://literalbcn.com/programacio/
Una altra virtut de la Literal són els espais on lectors, autors i editors poden intercanviar parers. Un entorn amenitzat per la presència de segells i creadors internacionals, si bé amb unvolum inferior al que l’organització desitjaria. Així ho explica Laura Arau, per qui “la presència de la Covid-19 ha provocat que algunes ponents no assisteixin per precaució, sobretot els que venen de més lluny”. Cal recordar que cada editorial han viscut la pandèmia de manera molt diversa, i així com els més castigats han sigut els projectes que depenen de les persones que hi treballen, els qui han aguantat més són els que disposen d’una maquinària que pot suportar situacions d’aquesta mena.
No obstant això, Arau considera que l’edició independent passa per un bon moment: “Hi ha hagut campanyes de suport a través de la compra de llibres o la subscripció, i alguns segells han comprovat que al darrere tenen una comunitat que els sosté, mentre que moltes s’han ajudat per establir noves xarxes i enfortir les que ja existien”.
En aquest sentit, Literal 2022 serà l’escenari per comprovar l’estat de salut d’un univers literari que, tot i les inclemències, ofereix cada any un repertori d’obres cada vegada més divers i de qualitat.
