Urbanisme feminista: canviar la ciutat per capgirar-ho tot

La cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes Col·lectiu Punt 6 publica un assaig, explícitament ideològic, que no s’amaga sota coartades tècniques. Des de les primeres pàgines fins a les últimes, el volum Urbanismo feminista mostra la decidida aposta per una ciutat diferent. Ja ho diuen les autores al final de la introducció: “S’ha de canviar la ciutat per transformar-ho tot”.

Urbanismo feminista vol, doncs, contribuir a la herstory: comença amb una genealogia de la tradició que dóna títol al llibre i després qüestiona l’urbanisme hegemònic, basat en la divisió sexista de tasques i espais i que emergeix en el si del capitalisme transnacional. Un context on les grans ciutats actuen com a franquícies turistificades d’una metròpoli que està concebuda per extraure beneficis corporatius. En definitiva: una concepció amarada de l’absurda idea que els individus som (quasi) autosuficients que naixem i envellim per transitar en uns espais on, malgrat tots els obstacles, difícilment emmalaltim ni requerim atencions.

Col·lectiu Punt 6, per la seva banda, ofereix idees travessades per la interseccionalitat i la multidisciplinarietat. Les autores parteixen de la vida quotidiana en totes les seves facetes, siguin o no de profit per a l’activitat capitalista. D’aquesta manera ens emplaça a superar el debat dualista espai públic vs. espai privat per defensar la necessitat que la ciutat s’adapti als seus habitants. Un objectiu, asseguren les autores, que només serà possible si corregim les tendències androcèntriques i economicistes, tenim una altra visió de la seguretat i som sensibles a noves dinàmiques, entre les quals l’increment de l’atur i la feina telemàtica. 

Per tant, més que oferir solucions, Urbanismo feminista planteja un ideal que s’ha d’aplicar segons les particularitats de cada zona i comunitat. Així se’n parla al final del llibre, quan les autores aborden des de l’experiència la implicació ciutadana en els processos urbanístics. En aquest àmbit, el volum inclou uns quants dards al concepte de participació predominant en les institucions, mentre assenyala les dinàmiques androcèntriques que encara coexisteixen en els moviments socials o la tendència dels feminismes a assumir la concepció de l’espai que estableixen les urbs neoliberals. Qüestionar-ho tot, doncs, per transformar-ho tot.