Quan la comunitat construeix habitatge

“L’autopromoció d’un habitatge cooperatiu pot ser un camí curt i estressant, o pel contrari, pot ser un procés llarg minat d’obstacles i dificultats, on la por i la cohesió interna decantaran el rumb de les iniciatives”. Sota aquesta premissa es presenta Construïm habitatge per construir comunitat, la nova guia que la La Dinamo Fundació ha publicat a partir de les aportacions que La Borda, Sostre Cívic, Perviure, Taula d’Habitatge Cooperatiu de Barcelona o la sectorial d’habitatge de la XES van fer en la trobada que Impuls Cooperatiu de Sants va organitzar el 2020.

En la primera part, l’obra assegura que una iniciativa d’aquest estil activa la mare de totes les tensions: la contradicció entre la idea de casa com a espai privat de descans i intimitat, i la idea de casa com a espai de totes. Per mirar de congeniar aquests dos àmbits, desgrana quins vincles i mecanismes de solidaritat han de garantir-se; com crear i pensar formes de vida i convivència i, finalment, les rutines i dinàmiques de sostenibilitat econòmica, corresponsabilitat de l’organització i perspectiva d’equitat que cal tenir en compte.

En aquesta línia, el llibre explica que és necessari impulsar debats per a la definició política i la concreció operativa dels diferents projectes: tan pel que fa al model organitzatiu, la figura legal, la forma d’accés al sòl, la seva viabilitat, com també les dinàmiques per a una convivència satisfactòria. Un objectiu que, respecte al projecte arquitectònic, el pla financer i la sol·licitud de llicències d’obres, La Borda, Cal Cases o La Diversa poden ser uns bons referents.

Tot seguit, el llibre ens submergeix en la importància de definir la titularitat del sòl i la ubicació final de l’espai de residència, pel qual també és bàsic enfortir els lligams dins del grup que promou el projecte. En el cas del model de cessió d’ús, cita com a exemples de bones pràctiques la Federació Uruguaina d’Habitatges o els models Andel i Almene, sorgits a Dinamarca.

Una vegada decidit això, Construïm habitatge per construir comunitat s’atura als aspectes que han de vertebrar l’organització d’un habitatge col·lectiu, dels quals destaca concretar els òrgans rectors, les comissions de treball i les figures d’observació, preparació i avaluació. D’aquestes eines subratlla l’Assemblea general, el Consell rector i els equips tècnics, que d’acord amb el principi d’horitzontalitat, han de conduir les decisions que adoptin els inquilins, sigui respecte als serveis mancomunats com el perfil d’un habitatge que, per davant de tot, ha de facilitar la cohesió i la comunicació interna i externa entre les persones residents.

En un segon apartat, la nova guia de La Dinamo ens convida a treballar l’autodiagnosi, a través de la qual les lectores poden definir el pla de treball, identificar els espais de presa de decisions, les vies d’accés a la informació i els criteris per tractar les propostes de millora. I, partir d’aquí, dedica un apartat a la cohesió i els cercles de participació; el Desmediator, una eina per perdre la por i expressar-se sense recança; i l’autoavaluació, on es mostren models de documentació tan diversos com la carta de compromisos, el protocol d’acollida o les noves incorporacions.

La guia es tanca amb un repositori de recursos i referències bibliogràfiques que posen de manifest la diversitat de mirades que coexisteixen a l’hora de construir un habitatge destinat a cooperar, empoderar i transformar la comunitat.