Mongòlia rural o el flagell de l’extractivisme

Queso de cabra y té con sal és la primera pel·lícula de ficció que signa la realitzadora mongola Byambasuren Davaa, la qual anteriorment havia treballat els camins híbrids del documental amb La historia del camello que llora o El perro mongol. L’autora no deixa de tractar una realitat devastadora: la destrucció perpetrada pel sector miner al seu país. I ho fa explicant les vicissituds d’una família que viu del formatge manufacturat per la mare, pastora de cabres, i les petites reparacions que fa el pare, de professió mecànic. El film ens apropa al moment en què ell es nega a escoltar les ofertes de cessió de terres que li trasllada una corporació interessada a extreure l’or del subsol, mentre ella es mostra més resignada. Al cap i a la fi, tots els veïns de la parella estan acceptant les indemnitzacions pel temor a ser desplaçats sense cap compensació.

En un moment determinat, la tragèdia sacseja la narració: un sol membre adult generant ingressos provoca que la situació econòmica de la família passi a ser completament insostenible. De manera que el film no narra pas la resistència heroica que es podria esperar, sinó la falta d’alternatives i les imposicions implícites que el mercat fixa en l’economia de subsistència de la Mongòlia rural. A diferència del que succeeix amb la producció d’aliments, allà l’extracció d’or sí que proveeix de diners suficients per subsistir, fins i tot quan es tracta de les engrunes d’una explotació il·legal.

Durant la seqüència, el fill de la parella apareix per erigir-se en el veritable protagonista de la història, la qual cosa fa que Queso de cabra y té con sal s’arrengleri amb aquell cinema de denúncia social on els nens tenen veu pròpia. Una manera que permet arribar directament al cor de l’audiència, ja que l’estimulació de la tendresa fa que copsem amb més facilitat el retrat de situacions dures.

Amb tot, el gruix del film està filmat amb una narrativa visual molt sòbria, que embolcalla l’enfocament observacional propi d’una documentalista amb una calidesa subtil. I això malgrat que, en alguns moments, Davaa i el seu equip opten per cultivar la sentimentalitat i estableixen ponts amb el llenguatge del cinema comercial, sobretot quan integren imatges de bells paisatges naturals i música popular.

D’aquesta manera, la conscienciació sobre la “maledicció de l’or” mongola pren una forma comercial, cosa que li permet competir en el mercat global dels audiovisuals des d’un cert possibilisme. Sobretot quan el fill participa en un ‘talent show’ televisiu per cantar una cançó que busca animar la societat a mobilitzar-se en defensa de l’entorn natural. Un recurs amb què la realitzadora també vol reflectir la innocència del protagonista, ja que, com ell, estableix un pacte amb les concepcions estretes -o estretides, a cop de derrota- sobre allò que considerem viable o útil a efectes d’incidir políticament en el món actual.

Finalment, el nen de la ficció, a més de cantar, també practica el sabotatge de la maquinària minera, fet que converteix Queso de cabra y té con sal en una pel·lícula menys confrontativa però suficientment dura per denunciar, de forma commovedora, els perjudicis ecosocials del extractivisme.