Les claus per desarmar la guerra

Durant el període comprès entre 2013 i 2018, prop de 450 bancs de 35 països van destinar 821.659 milions de dòlars a 36 empreses vinculades al complex militar-industrial. Jordi Calvo, coordinador i investigador del Centre Delàs, ens ho recorda en aquesta obra coral: de cada quatre armes, una no existiria si no fos pel finançament que aquestes indústries reben de les grans entitats financeres. En particular de les espanyoles BBVA, Banco Santander, Deutsche Bank, Citibank i ING, però també de Bankia, CaixaBank, Banc Popular, Banc Sabadell o Bankinter.

Amb els nostres estalvis, doncs, aquestes entitats presten crèdits a les companyies que dissenyen i fabriquen tota mena d’artefactes militars, ja siguin avions de combat, bombes de dispersió, míssils, vaixells de guerra, tancs, fusells, municions i altres tipus d’armes lleugeres, l’ús de les quals causen greus vulneracions i desastres humanitaris arreu del món.

A hores d’ara, Arabia Saudita és un dels països que, amb els míssils i els avions que adquireix de l’Estat espanyol, bombardeja la població del Iemen. De la mateixa manera que Síria en compra per cometre violacions i crims de dret internacional sobre els sectors de la seva comunitat que s’enfronten al règim semipresidencialista de Baixar al-Àssad.

A través d’aquest estudi col·lectiu, Calvo posa llum “al negoci de la mort” que representa el comerç d’armament a escala mundial. Una tasca que periòdicament ha anat realitzant la campanya Banca Armada, la iniciativa que des de 2007 treballa per denunciar la indústria de l’armament, exigir unes polítiques ètiques i responsables en aquest àmbit i arran de la qual Calvo va publicar De la banca armada a la banca ètica (Icaria Editorial, 2018).

Amb el nou estudi, Calvo i altres experts en la matèria aprofita per actualitzar els impactes de l’actual cursa armamentística alhora que ens torna a interpel·lar perquè dipositem els estalvis a entitats que financin projectes de desenvolupament sostenible o de promoció dels drets humans.