La Unió Europea com a causa (política) perduda

Costas Lapavitsas és un referents del que se sol qualificar com economia crítica, perquè s'escapa dels marcs neoliberals que encapsulen les polítiques de govern arreu del món. L'economista grec, vinculat amb Syriza i amb la seva posterior escissió Unitat Popular, ja havia atacat l'arquitectura de la Unió Europea en els seus anàlisis del crack financer del 2008 i de la posterior crisi econòmica. A Contra la Troika. Crisis y austeridad en la eurozona (Akal, 2015), Lapavitsas i l'alemany Heiner Flassbeck defensaven que una sortida coordinada de la Unió Europea era l'alternativa menys dolenta per als països del sud.

El nou llibre de l'autor hel·lè, L'esquerra contra la Unió Europea, és una història breu i rotunda d'una construcció europea basada en estats que detenten un poder desigual. I, també, és una crònica dels efectes indesitjables de la moneda única. Lapavitsas vol parlar de l'Europa que ha existit, i no de la que podria haver-ho fet. “Per fixar la seva posició sobre la UE, l'esquerra a Europa ha de partir d'aquestes realitats materials en comptes de fer-ho de generalitzacions abstractes sobre la unitat europea, la prosperitat compartida i similars”, afirma. Per a Lapavitsas, cal assumir que la Unió Europea és un ens construït en clau neoliberal que s'ha blindat a través dels seus documents-brúixola i d'ens suprademocràtics com la Comissió Europea o el Mecanisme Europeu d'Estabilització.

A parer de l'acadèmic, no hi ha debat possible sobre reformes i ruptures: les esquerres polítiques han d'acompanyar les classes treballadores que se senten atacades per la Unió. I han de trencar amb una organització que ha accelerat el seu retrocés democràtic a mesura que estrenyia els camins polítics que s'han considerat possibles i acceptables... mentre eixamplava les vies ràpides de funcionament i influència dels capitals transnacionals.

Lapavitsas ens diu que vivim, de facto, en una utopia ultraliberal que sembla somiada pel “pare intel·lectual del neoliberalisme” Friedrich Hayek. I que cal canviar de terreny de joc per canviar l'estat de les coses.