El materialisme com a experiència corrosiva

De vegades és saludable prendre distància envers els fenòmens més estridents per adquirir una major perspectiva sobre les dinàmiques del món. El alto precio del materialismo, un assaig publicat originalment l’any 2003 pel psicòleg Tim Kasser, compleix aquesta funció. L’autor exposa una sèrie de descobertes que ell mateix i altres col·legues (com el psicòleg Richard M. Ryan, prologuista del volum) van dur entorn les conductes i els valors associats al consumisme i el materialisme en un context històric en què Internet encara no s’havia expandit a través de mil i una pantalles. 

Kasser és crític amb el consumisme i el sistema de creences generades al seu voltant. Empra estudis, enquestes i petits experiments conductuals per afirmar que, efectivament, el consumisme no satisfà, sinó que atia una frustració permanent. De la mateixa manera que, segons afirma, l’increment d’ingressos no incideix en la percepció de felicitat de les persones si tenen les seves necessitats garantides. L’autor estableix una mena de vincle posttraumàtic entre carestia i materialisme: les persones que han viscut situacions de gran inseguretat material (com la II Guerra Mundial) tendeixen a mostrar una major intensitat del que descriu com “valors associats al materialisme”. 

Alguns dels estudis de Tim Kasser suggereixen que s’havia produït un canvi significatiu dels valors en les darreres dècades del segle passat, almenys als Estats Units, que acostuma a ser el camp de recerca de l’autor i els seus companys. Aquests canvis mostraven un avenç del materialisme, cosa de la qual es podria extreure una conclusió malvada: els discursos agressius i de competència del neoliberalisme provoquen una sensació d’inseguretat similar al d’haver patit una guerra.

La mirada de l’autor recorda la d’altres crítics, com ara l’economista Joseph Stiglitz (El poder, el poble i els beneficis), que detecten dinàmiques indesitjables i proposen correccions i reformes argumentades pragmàticament. Stiglitz, per exemple, defensa modificar el sistema tributari o aplicar lleis antimonopoli perquè el capitalisme sigui menys injust, mentre que Kasser proposa regular els anuncis i denunciar judicialment les empreses que emeten publicitat enganyosa. L’objectiu de tots ells és comú: contenir el consumisme i la insatisfacció que aquest genera.

La prosa utilitzada a El alto precio del materialismo no és irada, fet que l’apropa a un públic que no ha de ser necessàriament anticapitalista, si bé conté propostes que col·lisionen obertament amb l’economia ‘mainstream’. Es parla de cooperatives o d’iniciatives comunitàries i es reivindica un consum frugal i ajustat a les necessitats. Un conjunt d’alternatives que, mentre es mesurin a través d’indicadors com el PIB, són clarament antisistema.