Més enllà de posar el límit al sistema de salut pública, el coronavirus està mobilitzant una societat que ha vist alterat el seu dia a dia per complet.
Crisi global. Aquestes dues paraules defineixen els efectes que està generant la pandèmia del coronavirus. Fora dels estralls i les xifres desorbitades que es registren cada jornada, el COVID-19 ha colpejat el sector laboral, l’economia global i la quotidianitat de les persones.
Tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, el confinament és obligatori per un Reial Decret aprovat per l’executiu de Pedro Sánchez, mentre que els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) han caigut sobre milers de treballadors. A Catalunya, el divendres 3 d’abril, el departament de Treball feia públic 80.902 casos que afectaven 603.105 empleats.
També l’augment de la demanda de llits a les instal·lacions hospitalàries ha posat al descobert les retallades que hi ha hagut en matèria de salut -el 2019, la despesa de la Generalitat de Catalunya va ser 1.500 milions d’euros inferior respecte deu anys enrere-, alhora que ha evidenciat la falta de recursos per fer front a l’emergència actual.
Tot i aquesta situació, que ens anticipa una nova crisi econòmica, els canvis propiciats pel virus ha donat lloc a nombroses respostes solidàries per part d’amplis sectors socials.
A mesura que passen els dies, s’acumulen les iniciatives que tenen com a objectiu ajudar als col·lectius més damnificats i els professionals que la pandèmia ha situat a primera línia d’exposició: infermers i facultatius. I és que, a més de les jornades de treball maratonianes i la saturació dels centres, CatSalut assegura que gairebé 2 de cada 10 infectats són sanitaris i sanitàries.
L’escalada accelerada de casos ha animat diferents col·lectius a confeccionar mascaretes, bates i casquets pel personal mèdic o construir eines de protecció pels qui tracten els pacients amb COVID-19 o fan tasques d’investigació.
Un dels qui més s’ha implicat és el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que tan bon punt va començar la crisi, va activar un Banc d’Aliments per ajudar les famílies dels manters que, en un nombre aproximat de 160, s’han quedat sense feina. Lamine Bathily, un dels seus integrants, valora molt positivament la resposta i comenta que “hem rebut moltes donacions de col·lectius i fundacions”. Igualment, el grup ha reconvertit la seva botiga amb un taller de cosir en el qual produeix mascaretes i bates per a la xarxa d’hospitals catalans.
El cas dels manters, però, no és únic a la capital catalana. El Centre Cultural Islàmic Català, situat al barri del Clot, ha engegat una iniciativa per cosir bates, mascaretes i casquets adreçats al personal sanitari que ho precisa i als veïns que s’ofereixen per comprar aliments o recollir fàrmacs.
Raid Houms, membre del Centre, relata que “a causa de la crisi ja no fem oracions perquè s’acumula massa gent i també hem suspès les conferències i les classes de castellà i àrab”. L’espai on habitualment es fan aquestes sessions s’ha transformat en un taller on els membres de la comunitat organitzen el material -les teles i les gomes necessàries- i el preparen per dur-lo a les cases dels voluntaris que cusen els productes, que una vegada acabats van a parar als respectius centres hospitalaris.
Tant Houms com Bathily coincideixen que la solució implica articular un front comú. “Hem d’ajuntar-nos i treballar junts, ja que estem tots al mateix vaixell i ho vivim plegats”, opina Bathily, al torn que Houms afegeix: “Abans de la crisi venia gent a la mesquita a dir-nos que anéssim a resar a casa nostra. Ara, en canvi, vénen a picar a la porta i manifesten el seu agraïment per l’activitat que realitzem.
Entre el reguitzell de propostes destaca la que emprèn la comunitat maker, formada per emprenedors i experts en tecnologia, que arran de la pandèmia s’ha bolcat a fabricar -en el seu cas, imprimir- les eines que escassegen als centres sanitaris. Tot i que la idea va sorgir arran de l’estat d’alarma, quan una vintena de persones van crear la iniciativa Coronavirus Makers, avui el nombre de persones que es coordinen a través de Telegram ja s’enfila a les 16.000. L’activitat dels makers consisteix en la confecció de mascaretes i equips de protecció mitjançant impressores 3D i filament TLA.
Èlia Tudela, membre del col·lectiu, explica que maker és “aquell individu que investiga com funcionen les coses, prova de reproduir-les i aprofita la tecnologia perquè algú les treballi i procedeixi a la seva millora”.
Respecte a Coronavirus Makers, les propostes estan supervisades pel CatSalut a fi que siguin útils a tots els hospitals. De fet, durant aquests dies, ja ha proporcionat 21.989 pantalles de protecció i ara treballa amb material destinat a residències de gent gran, CAP, cossos policials, bombers i centres de menors. Tot el material se centralitza en 15 nodes -espais cedits i gestionats per persones voluntàries d’arreu del territori- en els quals es revisa i desinfecta l’estoc produït.
Així, malgrat que el coronavirus continua causant estralls, aquestes iniciatives evidencien l’existència d’un gran múscul social per contrarestar les seves estocades i combatre’l allà on més fa falta.
Algunes veus denuncien que la col·laboració ciutadana només serveix per posar “pedaços”. Aquesta afirmació, del tot discutible, no impedeix que les propostes sorgides des de la societat civil ajudin a estendre coneixements més enllà dels cercles habituals. De fet, hi ha qui ho ha comparat amb la filosofia open source -de codi lliure-, summament vinculada al sector tecnològic.
“Vivim en una societat on se’ns oculta el coneixement a fi que només se’n beneficiï una minoria de patents de materials i objectes. En canvi, nosaltres, a força de cosir bates o imprimir masacaretes, estem difonent els diferents patrons d’impressió, de tal manera que ampliem el coneixement a tothom”, subratlla Èlia Tudela, de Coronavirus Makers. Tot plegat ha provocat que persones amb anys d’experiència ensenyin a les altres i, de retruc, estenguin la xarxa humana que, de forma activa i col·laborativa, actua per erradicar el COVID-19.
