Enfront del sistema patriarcal, el cooperativisme feminista sorgeix com una alternativa de canvi a l’Amèrica del Sud a través d’iniciatives que van des del nord, a Veneçuela, amb la cooperativa Tramuco; fins al sud del subcontinent, amb la xilena Desbordada o la tèxtil argentina Nadia Echazú, la primera creada per persones transvestides i trans.
Posar en pràctica l’equitat de gènere mitjançant polítiques de discriminació positiva, a més d’establir principis feministes orientats a la defensa dels drets humans. Aquestes són les bases fundacionals de diverses experiències de cooperativisme protagonitzat per dones i col·lectius transsexuals i transvestits a Sud-amèrica.
Una de les plataformes més rellevants porta per nom “Tramuco”, acrònim de Transformació, Dones i Ccomunitat, entorn de la qual s’apleguen les parròquies de la capital de Veneçuela, Caracas, situades als barris d’Antímano, La Vega, Sucre, Altagracia, San Agustín, Coche i El Valle. En total, hi participen 47 dones, que repartides per aquests set territoris, malden per oferir a les dones, i a la resta de persones de la comunitat, “els instruments necessaris perquè que siguin independents”, explica la presidenta de Tramuco, Luz Daza.
En el seus documents, aquesta unió cooperativista s’autodefineix com a feminista i centra la seva tasca principal a garantir que la població disposi d’un sistema de deixalles sòlid. És conegut que, amb l’arribada de pluges al país, es produeix un important desbordament de residus i aigües fecals a les barriades populars, la qual cosa suposa un perill pel benestar de la població. “A força de transformar aquells llocs crítics, intentem que les dones creixin segures dins de les seves llars”, indica Daza.
Aquesta labor de Tramuco ha rebut el suport de l’organització no governamental feminista Negra Violeta, de la seva presidenta, Daniela Hinojosa, destaca la importància de treballar amb la comunitat a fi que aquesta “sigui corresponsable en la millora de la vida dels sectors vulnerables”. Així és com, a través de Negra Violeta i les xarxes socials, Tramuco ha pogut estendre el seu projecte, que també inclou tallers de formació on tracta els valors del feminisme i que estan orientats a facilitar la inserció i el desenvolupament professional de les dones provinents de les àrees més depauparades del país.
Un altre grup de dones provinents de diverses disciplines és la cooperativa xilena Desbordada, dedicada a la difusió de sabers i pràctiques que permetin a aquest col·lectiu enfrontar-se i capgirar les polítiques patriarcals que encara imperen al país sud-americà.
Fundada majoritàriament per economistes, Desbordada ofereix estudis sobre la realitat de la dona xilena, sempre sota la premissa de promocionar una economia horitzontal i solidària. Així s’hi refereix Amparo Bravo, una de les seves representants, per qui l’economia feminista visualitza la precarització de la vida i encén les alarmes que conviden a desmantellar el sistema opressor que el liberalisme ha instal·lat en les nostres societats. “És una alternativa que comença a prendre relleu en la lluita dels pobles per a respondre a l’atac de la capital contra la vida”.
Per a Bravo, en aquesta voluntat de canvi, és bàsic tenir una perspectiva feminista que travessi tota la política pública, “i també una concepció de quines són les formes en les quals s’organitza la societat per tal de redefinir els mesuradors de la pobresa”, perquè, segons subratlla, “s’assumeix que els recursos es distribueixen de manera igualitària en la llar, quan en realitat hi ha una gran quantitat de dones sense ingressos propis, moltes de les quals viuen en llars pobres”.
A més d’oferir estudis enfocats en l’economia feminista i l’apoderament de la dona xilena, Desbordada forma part de la Articulación Territorial Feminista Elena Caffarema, un grup d’organitzacions que promou la participació popular i mesures per combatre la violència de gènere a tot l’estat de Xile.
Situada a la ciutat d’Avellaneda, dins del Gran Buenos Aires., la Cooperativa Téxtil Nadia Echazú, fundada en 2007, aixeca una de les banderes dels feminismes: la lluita pels drets de les persones transvestides i transsexuals, dos dels sectors més vulnerabilitzats per les economies formals a l’Argentina.
Inicialment, el terme “transvestit” tenia una càrrega semàntica pejorativa, però com a símbol de resistència, va ser reapropiat pels sectors populars i iniciatives com aquesta entitat, la finalitat de la qual és fer front a l’exclusió, l’estigma i l’abús institucional que pateixen els dos col·lectius.
Ja al primer any d’activitat, la cooperativa va començar a treballar l’alta costura, alhora que els seus integrants van protagonitzar una desfilada de moda en l’històric Hotel Bauen de la capital argentina, fet que els va permetre mostrar una roba accessible als sectors menys rics i adreçada a cossos trans i transvestits.
Maluradament, amb l’arribada al govern de l’ultradretà Javier Milei, Nadia Echazú ha constatat un preocupant augment de les polítiques d’odi cap a la comunitat LGBT, d’aquí que hagi utilitzat les xarxes socials per viralitzar la següent demanda: “Prou odi contra el col·lectiu LGBTI: tenim dret a caminar lliurement sense perjudicis i que ningú no ens insulti ni ens agredeixi”.
Mentre manté aquesta denúncia a l’esfera pública i al món digital, la cooperativa continua immersa en una intensa producció tèxtil, a la qual ha afegit l’organització diversos tallers gratuïts sobre tall industrial, modelatge, alta costura, brodat a màquina, sublimació, informàtica, literatura expressiva, acompanyament jurídic i, potser el més important: l’acompanyament de psicologia social.
La cooperativa tèxtil Nadia Echazú porta el nom d’una de les pioneres en la lluita pels drets dels moviments transvestits i trans de l’Argentina. Es considera la gran referent al costat de Lohana Berkins, la qual va donar al projecte la forma de cooperativa-escola amb la finalitat de treure de la marginalitat els dos col·lectius.
La prematura mort de Echazú el 2004, va evitar que aquells anys es constituís la cooperativa que finalment portaria el seu nom. Ella també és recordada per haver fundat la Organización de Travestís y Transsexuales de Argentina (OTTRA) i, juntament amb Berkins i Marlene Wayar -directora de El Teje, el primer diari transvestit de Llatinoamèrica-, per la campanya contra la instal·lació de guetos per als col·lectius a les ciutats de Còrdova i Buenos Aires.
Per la seva banda, Lohana Berkins, primera presidenta de la cCooperativa Téxtil Nadia Echazú, va fundar el 1994 la Asociación de Lucha por la Identidad Travestí y Transsexual (ALITT), que va presidir fins a la seva defunció el 2016. També la comunitat l’ha reconegut per haver impulsat l’anomenada Ley de Respeto a la Identidad Adoptada por Travestís i Transsexuales, aprovada l’any 2009.
“Els meus somnis i objectius sempre han estat els mateixos que els de Lohana Berkins: que la cooperativa es mantingui dempeus i esdevingui el lloc on les nostres companyes transvestides trobin feina i el suport que necessiten”, sosté Brisa Escobar, actual presidenta de la cooperativa tèxtil.
