Víktor Lvóvitx Kibàltxitx va publicar El naixement de la nostra força amb poc més de quaranta anys, quan ja havia viscut experiències amb les quals omplir diverses vides. Ja havia estat condemnat a presó a Bèlgica, havia participat en un intent fallit de revolució anarquista a la Barcelona de les vagues i els patrons i havia passat per un camp de concentració quan intentava arribar a Rússia des de França en plena I Guerra Mundial… Aquest flux desbordant de vivències, i una manera complexa de pair-les i analitzar-les, recorre un clàssic de la novel·la política.
Inicialment, Serge trasllada al lector a Barcelona. El protagonista del llibre, alter ego del mateix autor, es mou entre un grup humà d’exiliats, desertors i activistes -i espies i delators- diversos. Aleshores, mantenir activitats clandestines enmig del pistolerisme esdevenia, paradoxalment, una mena de refugi dins d’una Europa que es dessagnava i s’enverinava massivament en les trinxeres de trets i gasos verinosos de la I Guerra Mundial. Després de participar (amb companys de viatge com Salvador Seguí) en un aixecament anarquista que fracassa, el protagonista inicia un viatge accidentat que el condueix fins a la Rússia bolxevic que ha de gestionar la guerra i la gana.
La novel·la de Victor Serge comença amb conspiracions i diverses investigacions policials, però transcendeix la narrativa ‘pulp’ de rebel·lies heroiques. Ho facilita que l’autor s’alimentés d’experiències autèntiques, en lloc d’inspirar-se en ficcions esquemàtiques fetes amb personatges de cartó pedra.
Dit això, cal destacar el Serge prosista; és a dir, la seva capacitat per concebre frases que cremen, emocionen i dolen, a més de descriure amb vivacitat paisatges humans i socials, tot fent reflexionar mitjançant monòlegs interiors que anticipen la lluita i la derrota. I tot plegat va més enllà de la intenció propagandística i d’aquella narrativa sotmesa a una tesi específica fàcilment resumible i acotada.
A El naixement de la nostra força, les coses són complexes i ambivalents. El llibre traspua una mena de vitalisme tràgic sobre el deure de voler canviar un món injust, que està esquitxat d’esgotament, de comprensió vers les frustracions i d’alienacions derivades de les vides i les feines extenuants, on l’encadenament al salari és l’única forma de sobreviure en les urbs del capitalisme industrial. Amb tot, l’anhel de canviar les coses manté dempeus alguns personatges, sovint trinxats per la feina, la guerra i la repressió.
Tota la narració que ofereix Serge inclou dubtes sobre com aconseguir transformar la societat, sobre la legitimitat de la violència revolucionària i sobre el perill d’envilir-se en l’exercici d’aquell poder que es voldria assolir, però que resulta problemàtic. I aquesta és la pregunta que s’obre pas en el tram final del relat: què faran les persones revolucionàries si aconsegueixen tenir la força que desitjaven? Seran tan justes com pensaven? En les descripcions de circumstàncies adverses, de fred extrem i de problemes organitzatius, es filtra el desencís de Serge, just quan ha estat expulsat del Partit Comunista per criticar el govern de Stalin.
LLIBRE
TÍTOL: El naixement de la nostra força
AUTORIA: Victor Serge
TRADUCCIÓ: Víctor Camarasa
EDITORIAL: L’Agulla Daurada, 2024
PÀGINES: 276
