Agricultors, petits terratinents i cooperatives afrodescendents estatunidenques s’agrupen amb l’objectiu de revertir els processos de pèrdua de terres i lluitar per lleis i programes que beneficiïn les comunitats rurals.
El moviment pels drets civils als Estats Units, impulsat el 1955 per acabar amb qualsevol forma de discriminació racial, va tenir en el desenvolupament del cooperativisme afrodescendent -i, molt en particular, en la creació de la Federació de Cooperatives del Sud (FCS)- una de les seves conseqüències més valuoses.
Fundada el 1967 per organitzacions comunals i líders del moviment pels drets civils dels anys seixanta, la FCS s’ha erigit en una de les principals plataformes dedicades a ajudar els agricultors afroamericans de les comunitats més empobrides del sud. A través d’aquest actor, els agricultors veuen defensat el dret a mantenir les seves terres com a propietaris, alhora que reben suport per desenvolupar models cooperatius reeixits.
Cada mes de febrer, els estatunidencs commemoren el Mes de la Història Negra, dedicat a honrar figures afroamericanes i explorar les seves lluites. Projectes com la Federació de Cooperatives del Sud, en la seva labor diària per la justícia social i econòmica de les 12.000 famílies negres que conformen 35 cooperatives, és àmpliament reconeguda. “Els fundadors de la Federació van estar implicats en el moviment pels drets civils en les seves respectives comunitats, així com en el desenvolupament de cooperatives afroamericanes”, explica Dãnia Davy, antiga directiva de la FCS.
Segons Davy, que continua mantenint una estreta labor amb la Federació, les cooperatives d’aquells anys lluitaven contra la dura realitat del Sud rural, en què “els agricultors els eren arrabassades les terres, mentre que els treballadors eren literalment assassinats”. Per aquesta activista, encara avui el racisme als Estats Units traspua en totes i cada una de les institucions de l’Estat, fins al punt que “es despulla la comunitat afrodescendent de les propietats, minant-los així la possibilitat de realitzar el somni americà”.
Per fer front a aquesta adversitat, cal destacar la creació de l’anomenada Nova Coalició Econòmica, una xarxa d’afiliats que mitjançant l’ajuda mútua, les granges llibertàries i les unions creditícies, està permetent que a poc a poc les comunitats negres trobin en el cooperativisme i l’economia social les eines per assolir l’alliberament col·lectiu i l’autodeterminació, però també que resisteixin a la violència que pateixen per part del capitalisme racial.
Un altre dels projectes que els permet combatre la discriminació i trobar vies per emancipar-se és Farm Aid, una organització sense ànim de lucre sorgida el 1985 que, al costat de la FCS, assessora i acompanyada els agricultors estatunidencs. Amb el pas dels anys, Farm Aid s’ha fet mundialment coneguda pel seu festival homònim, una celebració anual que té com a esdeveniment principal un concert on participen estrelles tan llegendàries com Willie Nelson, Neil Young o Dave Matthews.
“Després de trenta anys, nosaltres continuem junts pels agricultors estatunidencs”, va declarar Nelson en el certamen de l’any passat. Segons el cantant i guitarrista country, “la batalla és llarga, però estem vencent als buròcrates del govern i als respectius grups de poder, de manera que estem amb vosaltres!”.
A més de Farm Aid i la FCS, també cal destacar el paper que té el Congrés de Ramaders i Agricultors Units. Un esdeveniment que, en la seva edició de 1987, va comptar amb la participació de més de dos mil camperols, els quals van plantejar diverses solucions per revertir la crisi que patia el camp.
Fruit d’aquestes trobades, el moviment està superant adversitats tan greus com els huracans Katrina i Rita, que van devastar l’estat de Nova Orleans. En aquesta ocasió, el Congrés va facilitar l’aprovació de plans de recuperació per a les víctimes, a més de promoure un acord històric amb el Departament d’Agricultura dels Estats Units per tal de cobrir les necessitats del sector.
És així com, per mitjà de la coordinació i la intercooperació, els agricultors afrodescendents es desfan de l’atàvic racisme i articulen propostes per avançar conjuntament en el desenvolupament econòmic i social del sud dels Estats Units.
