Assentada al llarg de la serra nord-oriental de Pobla, la Unión de Cooperativas Tosepan Titataniske és considerada la principal experiència indígena productora de cafè del país, amb una capacitat exportadora que ja arriba als mercats dels Estats Units, d’Europa i el Japó.
Fundada fa més de quatre dècades, la Unión de Cooperativas Tosepan Titataniske (en llengua nàhuatl, “units vencerem”), s’ha constituït com un dels principals nodes cooperatius de Mèxic, enfocat a millorar la qualitat de vida dels seus socis i preservar la identitat cultural indígena a la serra nord-oriental de Pobla.
L’origen d’aquesta experiència comunitària té lloc el 1977, en un context d’abandonament total de la serra per part de les institucions governamentals, tal com va passar també en altres regions indígenes de Mèxic, quan el moviment cooperatiu indígena es va articular amb la finalitat d’afrontar els alts índexs de marginació i el sistema caciquil imperant.
Les famílies indígenes de la zona, una vegada organitzades, van fundar el 1980 Tosepan Titataniske, que amb l’antic crit de batalla (“units vencerem”), volia mostrar la rebel·lia davant la falta d’aliments, els perjudicis que ocasionava el sistema d’intermediació de les collites i l’explotació de la qual era víctima en mans d’un grapat de famílies comerciants que utilitzaven l’aiguardent com a instrument de control de les comunitats.
Va ser aleshores quan 847 productors de cafè orgànic, pertanyents a 50 comunitats d’una cadena muntanyenca de cent quilòmetres de llargada, van aconseguir a poc a poc la certificació del seu cafè per exportar-lo als Estats Units, a Europa i el Japó, en una labor que els va exigir la renovació dels cafetals (plantacions de cafè), la producció de biofertilizants i el compliment d'estàndards de preus justos.
“Són una cooperativa exemplar”, explicava el president Andrés Manuel López Obrador en rebre a mitjan 2023 a representants de Tosepan Titataniske. “Mai ens havíem imaginat que un president ens pogués rebre, la qual cosa ens va complaure molt i ens va enorgullir”, va manifestar María Luisa Álbores, assessora d’aquesta unió de cooperatives i actual secretària de Medi Ambient i Recursos Naturals del govern mexicà.
Pels 5.800 associats del pol cooperatiu, la producció de cafè orgànic de qualitat ha d’estar sempre regida per una especial cura de la biodiversitat productiva. “Preservem 150 espècies de plantes, juntament amb animals que viuen i nien entre els arbres”, detalla José Epifanio García, un dels socis fundadors.
A més del cafè com a principal font de manteniment, la diversificació dels cultius que realitza Tosepan Titataniske inclou el pebre gros i en pols, la mel melipona i els seus derivats, productes cosmètics, vins i melmelades regionals, així com productes herbolaris, del qual extreu el bo i millor gràcies al coneixement en medicina indígena ancestral que tenen els seus integrants.
També, en els processos productius, les cooperatives d’aquesta plataforma no apliquen inputs químics, fins a l’extrem que la seva collita és inspeccionada per entitats de certificació a fi que garanteixin als consumidors l’absència de residus de fertilitzants i plaguicides, i que l’elaboració dels productes s’hagi desenvolupat respectant el medi ambient i la biodiversitat del planeta.
“La nostra organització va néixer perquè teníem molts problemes, per això decidim reunir-nos per a analitzar-los i resoldre'ls junts”, sosté Luis Márquez, soci fundador de Tosepan Titataniske, per qui la clau de l’èxit rau en “treballar junts, enraonar junts i analitzar junts”. Els relats de Márquez sobre aquesta tasca queden recollits en un vídeo penjat a Youtube, la qual cosa demostra l’interès de la unió de cooperatives per comunicar els seus valors i la manera amb què treballa.
En la mateixa línia, i per preservar la seva identitat indígena sense renunciar als avanços del segle XXI, Tosepan Titataniske va llançar recentment el primer operador virtual administrat per comunitats indígenes: “Wiki Katat” (“veuen, veuen”, en nàhuatl), el qual proporciona telefonia i Internet als 500 habitants de la regió de Pobla i al sud de l’estat de Veracruz, on les companyies s’havien negat a prestar aquest servei a la població.
