El sociòleg i estudiós del cooperativisme Ivan Miró reprèn la seva dedicació a la narrativa amb Els vincles audaços. L’autor recupera alguns dels personatges que poblaven la seva primera novel·la, ‘La revolta que viurem, per desplegar una doble crònica on s’alternen dos temps històrics.
Miró s’acosta a la Barcelona anarcosindicalista de principis del segle XX, on fou assassinat Salvador Seguí, i atorga protagonisme al sindicalista Francesc Comas i Pagès, Peronas, que va morir arran del mateix atac que va acabar amb el Noi del Sucre. A la ciutat d’un segle després, es tracta de l’escenari posterior al 15-M de 2008 en què part dels moviments socials es canalitzen cap a la via institucional. Part d’aquesta energia social sembla dissipar-se, però també troba vies alternatives de materialització.
La idea benjamina del diàleg entre la història i el present tenyeix aquest projecte narratiu que explica derrotes rotundes i desencisos més difusos, però també vides que continuen. Perquè sempre tornen a haver-hi noves lluites i noves esquerdes per intentar transformar la realitat, per enfrontar-se als estats de les coses i els poders que dominen cada època, tant a la Barcelona dels patrons industrials o com a l’actual tecnocapitalisme de plataformes digitals i les seves noves formes de mercantilització del temps, de les privacitats, de les intimitats.
El plantejament de combinar dos temps històrics i un ampli abast cronològic en un nombre limitat de pàgines implica adoptar una certa perspectiva aèria. Miró no adopta el detallisme de la literatura burgesa d’experiències hiperindividualitzades, sinó el d’una crònica a vista d’ocell i més coral, encara que els personatges de Peronas i de Jonàs exerceixen de columna vertebral. El resultat també projecta un cert distanciament vers les formes de la cultura pop i la seva tendència a narrar de manera trepidant peripècies sensacionals o sensacionalistes. Al llarg del recorregut, apareixen algunes anticipacions del que vindrà, però aquests petits jocs estimulen la curiositat del lector sense assaltar-lo. En aquest aspecte, la novel·la té quelcom de refugi pausat.
El refugi, però, no és autocomplaent. L’exercici de memòria obrera no pren una forma glorificadora ni acrítica. Es retrata Peronas amb certa admiració, però també es qüestionen alguns dels seus discursos sexistes. I l’examen al passat recent dels moviments socials a Catalunya, inevitablement provisional, sembla amarat de dubtes sobre allò que es va fer. Queda clar el desig de recordar les experiències viscudes i de conservar uns sabers adquirits que es necessitaran per poder recomençar una altra vegada.
LLIBRE
TÍTOL: Els vincles audaços
AUTORIA: Ivan Miró
EDITORIAL: Manifest, 2023
PÀGINES: 188
