En tan sols sis mesos, els cinc joves del Pallars que integren la nova cooperativa d’habitatge s’han comprat una casa a Balestui, s’hi han establert i pensen convertir l’espai en un projecte d’activitat comunitària al bell mig dels Pirineus.
Marc, Carlet, Ivet, Noemí i Jordi són els cinc noms que hi ha darrere la cooperativa d’habitatge Copsant. Des de l’agost viuen junts, i en poc més de tres mesos, tenen clar que el projecte s’anirà modulant amb el temps però que han trobat la seva manera de viure.
La idea neix a principis d’aquest 2022, quan Marc i Carlet, juntament amb una altra companya, van veure en la necessitat de buscar un habitatge a la zona del Pallars, on els preus s’han encarit i estan enfocats sobretot al negoci turístic: “Aquí, l’accés a l’habitatge és bastant difícil, per no dir impossible”, assegura Marc, que després d’un període establert a Osona, va traslladar-se al Pirineu amb l’objectiu d’impulsar una alternativa per viure a un preu raonable.
La solució no va trigar massa a venir: els tres van trobar Cossant, una masia que aleshores estava en venda, i tan bon punt van ajuntar-se amb la resta de socis –Ivet, Noemí i Jordi –, van fundar la cooperativa d’habitatge i van comprar la casa amb el seu propi terreny.
La idea troncal que defineix l’habitatge cooperatiu és compartir les tasques que hi sorgeixen, sobre la base que, a més gent vivint, més mans poden solucionar problemes i assumir les diferents feines quotidianes, sigui cuinar, netejar el bany, el menjador o arreglar la pica si s’ha embussat. “Si pots comptar amb l’ajuda d’algú altre, al final ens sentim tots una mica més lliures”, comenta Noemí.
Un altre element important és crear un sentiment de comunitat -“generar família”, diu Noemí-, la qual cosa implica “establir les cures com a eix vertebrador en la convivència”, afegeix Marc, per qui això demana fer assemblees emocionals perquè els membres parlin sobre com duen la convivència. Segons ell, és fonamental que tothom expressi les seves inquietuds i les del col·lectiu. “Hem de posar-nos el barret cooperativista i posar les necessitats de cadascú al centre”, indica.
Ara com ara, a Cossant hi viuen cinc persones, per bé que confien trobar-ne una sisena, motiu pel qual han fixat un període de sis mesos per veure si aquesta s’adapta a la idea de compartir cuina, menjador, banys, tallers i altres espais. A la casa, l’únic privat és cada una de les habitacions, sabent que l’ideal és conviure i estrènyer els vincles el màxim de temps possible. Precisament per això, la cooperativa s’ha concebut per donar la benvinguda a famílies ja establertes i altres tipus de situacions. De fet, dos dels socis, Noemí i Jordi, han sigut pares recentment.
En el cas de Noemí, el concepte ampli de família el tenia clar des d’un bon inici. “Tot i quedar-me embarassada, volia viure amb comunitat per aprendre altres maneres de fer, tant per a la nena com per nosaltres”. De fet, ja de petita, ella va viure amb el seu avi i després amb la seva àvia, cosa que li va permetre compartir la criança i adonar-se que, més enllà dels pares, és positiu que la criatura tingui altres referents.
Tant Noemí com Jordi consideren que la resta de companys són com “els tiets postissos de la nena”, i serà, a mesura que creixi, que ella “podrà veure com se sent i decidir les coses”. Una opinió que també defensa Marc, per qui “tots juguem un rol en la coeducació, fins al punt que podem alliberar els patrons de la família tradicional mononuclear i també, en certs moments, alliberar la mare i el pare de la tasca de cures”. Així doncs, a diferència de contextos en què els pares es veuen obligats a recórrer als avis o a cangurs perquè cuidi la mainada, a Copsant estan convençuts que la filla de la Noemí i el Jordi pot quedar-se amb qualsevol altre company.
Tal com està concebut, algú podria pensar que Copsant es tracta d’una cosa de “hippies”. Però lluny d’aquesta mirada, Marc assenyala que la cooperativa funciona com una empresa, ja que enllà de companys de pis i d’una família escollida, tots els seus integrants estan involucrats en el projecte, amb el que això implica. “Som una cooperativa integral amb voluntat d’aixoplugar qualsevol mena d’activitats. I això vol dir que, a part d’un cohabitatge, també som una cooperativa d’usuàries i consumidores i ens estem plantejant ser una de treball que cedeixi les terres a pagesos i ramaders de la zona”.
De fet, un dels primers passos de Copsant ha sigut posar el terreny a disposició de petits projectes agroecològics del Pirineu i, en particular, del Pallars Sobirà. “Volem ajuntar esforços i tirar endavant iniciatives tan diverses com l’elaboració de cistelles de productes o muntar hivernacles”, comenta Marc. Un repte pel qual ja compten amb un ramader que, amb la seva ramaderia regenerativa, contribueix a la viabilitat del projecte i pot obrir la porta a més productors.
També en aquesta línia, la cooperativa espera rehabilitar el paller de la casa per tal que els socis del banc de terres l’utilitzin per a la seva activitat i, alhora, que aculli tallers, xerrades i altres iniciatives similars. És, per aquest motiu, que ha obert un matchfunding que, sota la llegenda ‘Arrela’t a l’Alt Pirineu i l’Aran’, permetrà finançar l’arranjament de l’espai sense que això condicioni la casa ni el pressupost que aquesta tingui assignada. “A través d’aquestes ajudes col·lectives, creiem que enfortirem la resiliència entre totes i tots”.
El finançament de l’habitatge també s’ha vehiculat a través de diferents vies, com ha estat el crèdit atorgat per la cooperativa de finances ètiques Coop57 i el suport econòmic de Dinamo, fundació que promou l’habitatge cooperatiu, mentre que els socis de la casa paguen una mensualitat per a la seva cessió d’ús. “Aquesta mensualitat fa que puguem recuperar a poc a poc el preu del crèdit amb el qual vam adquirir el terreny i afrontar les possibles contingències”, subratlla Marc.
Al capdavall, des de Copsant tenen clar que el cohabitatge pot demostrar que hi ha maneres de sortejar el valor especulatiu del mercat de l’habitatge en què es troben els Pirineus: “Si els lloguers al Pallars estan a 700 € al mes, la idea és que el nostre lloguer mai superi aquesta xifra ni persegueixi el lucre”, insisteix Marc. Segons els cooperativistes, es tracta de “posar en valor l’habitatge social” i que, amb el suport mutu, crear un espai on viure i desenvolupar-hi una vida plena amb la participació de la comunitat.
El cohabitatge està emergint com una de les principals alternatives a l’actual d’emergència habitacional, l’especulació amb els preus dels lloguers i la inflació que experimenta el mercat immobiliari per culpa de grans fons d’inversió. Totes aquestes circumstàncies acostumen a donar-se en poblacions importants, com per exemple Barcelona, però en el cas de Copsant és diferent.
Situat a Balestui, un municipi amb menys de vint habitants on la pressió d’un model pensat pel turisme encareix els pisos, aquesta experiència compta amb aspectes que contrasten força amb els cohabitatges situats en nuclis urbans: “En lloc de constituir-nos en un bloc on els socis tenen un gran espai privat i algunes zones comunes, nosaltres vivim tots junts i compartim tots els espais; només son privades les habitacions”, explica Marc.
Aquest perfil de cohabitatge, que també hereta la manera de viure dels petits pobles, fa que un projecte com Copsant sigui difícilment replicable en ciutats com Barcelona, on els darrers anys l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha agafat embranzida de la mà de Sostre Cívic, el col·lectiu d’arquitectes LaCol i la iniciativa Per Viure.
