Expandir la ment per millorar les nostres vides

La científica ambiental Donella Meadows va ser una de les autores de l’assaig Los límites del crecimiento l’any 1972. Més enllà dels matisos i qüestionaments que es puguin fer envers les estimacions que es van incorporar a l’estudi, la realitat ha dimensionat el valor de la seva tesi general: una economia basada en el creixement permanent i en l’ús de recursos naturals no renovables acabaria trobant els seus límits. Cinquanta anys després, aquesta visió encara no s’ha fixat en l’imaginari col·lectiu, tot i els senyals d’alarma que llança el medi ambient.

Meadows i companyia basaven la seva mirada en la teoria dels sistemes, la detecció i l’anàlisi d’estructures de funcionament de les coses. Pensar en sistemas és una introducció a aquest mètode, que s’il·lustra a través d’exemples extrets del món real (des de la temperatura d’una habitació escalfada per una calefacció i refredada pel clima exterior, a la gestió de la pesca). L’autora no persegueix l’optimització dels procediments des d’un punt de vista productivista o extractivista (alerta sobre la manera com l’acceleració dels processos pot extingir fins i tot els recursos renovables), sinó també en la seva sostenibilitat: busca, doncs, “reduir la probabilitat que es produeixin comportaments destructius”.

Pensar en sistemas es va difondre entre la comunitat acadèmica durant molts anys, en estat d’esborrany, fins que va ser editat per Diana Wright. Si Los límites del crecimiento ens parlava dels límits d’un sistema econòmic, aquest llibre també suposa un qüestionament dels límits de l’intel·lecte humà. Assenyala que només som capaços de controlar poques variables d’un sol fenomen al mateix temps, que prenem decisions moderadament racionals que es basen en informació limitada, que les nostres decisions es basen excessivament en el desig d’autosatisfer-nos i tendeixen a obviar les conseqüències a llarg termini, o que els sistemes que no són lineals ens resulten difícils de comprendre.

D’alguna manera, Pensar en sistemes és una invitació a exercitar la nostra ment. A detectar el màxim nombre de conseqüències de cada acció, i no solament les més evidents. En definitiva: a educar la nostra mirada perquè capti més complexitats i més matisos, per facilitar que prenguem decisions més conscients i responsables, i també per elevar la nostra exigència sobre com han de funcionar les nostres vides, les nostres comunitats i institucions, l’economia i el món. I és que l’autora també alerta sobre aquelles dinàmiques conformistes o derrotistes que qualifica d’“erosions d’objectius”. Un exemple actual podrien ser els discursos que conviden a rebaixar les accions contra l’escalfament global, sobre la base que, atès que el col·lapse és inevitable, no té sentit fer gran cosa.

Meadows assumeix que el capitalisme tendeix a la concentració i al monopoli o l’oligopoli. Ens alerta sobre els perills que els fluxos del comerç internacional estiguin dissenyats per les corporacions. I, com a defensora de la complexitat, critica l’ús d’un indicador econòmic tan limitat com el producte nacional brut. La mateixa autora resumeix a les darreres pàgines què pot extreure d’aquesta lectura un lector no iniciat: una crida a la humilitat, a la responsabilitat, a la visió de conjunt. I, assumint la terminologia que ella planteja, defensar que no s’erosioni el propòsit de la bondat.