Al departament de Matagalpa, la relació entre petits productors i el comerç just que promou la Cooperativa Augusto César Sandino converteix el segon producte més comercialitzat del món en una eina de progrés social.
El clima subtropical i humit de Matagalpa, al nord de Nicaragua, és el responsable de la seva natura exuberant, alhora que afavoreix una gran diversitat de cultius, entre els quals les flors, hortalisses i tubercles. Tanmateix, el seu ‘or verd’ és el cafè, del qual el país centreamericà ha esdevingut un dels principals productors del planeta.
A El Tuma - La Dalia, un dels cinc municipis que integren el departament, es troba la Cooperativa Augusto César Sandino, que porta vint-i-cinc anys produint cafè. “Al poble hi ha alguns grans productors, però la majoria són petits, com ho són les empreses distribuïdores d’aliments que el venen”, contextualitza Exolina Andana, presidenta del Consell d’Administració de la cooperativa.
En aquestes circumstàncies, diu la jove productora, el model cooperatiu és el que pot aportar a l’economia local més rendibilitat i capacitat de resiliència. Així ho ha entès el govern estatal, que ha contribuït a ampliar fins a 44 el nombre de cooperatives a El Tuma – La Dalia. “Però no només en la producció, també n’han sorgit de transport i altres serveis”, matisa Andana.
La Cooperativa Augusto César Sandino va néixer el 1997 de la mà d’un grup de petits productors de cafè que buscaven un mercat per al seu producte. “En aquella època, el cafè era menyspreat i els cooperativistes es veiem empesos a vendre les produccions als grans terratinents, ja que no tenien accés al mercat ni al finançament”, relata Exolina Aldana. L’agrupació de 23 productors, però, va permetre a aquest col·lectiu obrir un mercat local fins que una unió de cooperatives de ramaders i cafetaleros els va adoptar i ajudar a fer les primeres gestions per comercialitzar el cafè.
Vuit mesos després, els productors es van afegir a tres cooperatives més i, amb l’objectiu de millorar les oportunitats de negoci, van formar la Central de Cooperativas Cafetaleras del Norte (CECOCAFEN). “Gràcies a això, van vendre per primer cop un quintar –100 kg– de cafè per 20 dòlars”, explica Andana. Actualment, la central té 67 associats i la seva incidència social arriba a 140 persones mitjançant els vincles familiars.
La tasca de CECOCAFEN no únicament es limita a comercialitzar el cafè entre els seus membres; també ha contribuït a millorar la qualitat de vida de les comunitats, a qui empodera mitjançant tallers sobre seguretat alimentària o els diferents processos de plantació, alhora que impulsa un programa de beques que permeten els joves millorar les seves capacitats professionals. D’acord amb aquesta línia promou horts a les escoles per tal que la canalla aprengui a cultivar de manera responsable i a consumir productes saludables.
Gràcies a la central, el cafè de Matagalpa ha arribat fins a les persones consumidores dels Estats Units i d’Europa. “Els darrers anys -explica Andana- hem fet una venda segmentada: una part l’hem comercialitzada mitjançant el comerç just, amb certificació; i, la que no podia ser així, l’hem venut en el mercat local”. A Catalunya, la cooperativa terrassenca Alternativa 3 ha estat la responsable de fer arribar aquest cafè a les prestatgeries d’alguns establiments, sobretot dels especialitzats en opcions de consum responsable.
Si bé no tots els productors i productores de CECOCAFEN estan vinculats al comerç just, sí que ho està la Cooperativa Augusto César Sandino, a través la Coordinadora Nicaragüense de Comercio Justo (CNCJ). Exolina Andana indica que, des d’aquesta entitat, s’ha incidit molt a impulsar accions de conservació del medi ambient i programes socials que aporten beneficis a les comunitats: “Per això, cada vegada més persones que volen treballar sota aquest model i més cooperatives s’han adherit a la certificació”.
La productora descriu com moltes famílies que treballen en comerç just ja estan compromeses en la preservació de les fonts d’aigua i la reforestació d’àrees que havien estat devastades, cosa que repercuteix en la comunitat. D’igual manera -afegeix- també té efectes positius per a persones consumidores, en tractar-se d’un producte saludable, com per a productores, que "no han de desplaçar-se per obtenir uns millors preus i poden estar unides i integrades.”
Per tal que el comerç just contribueixi a millorar l’economia de regions que, com Matagalpa, té un gran pes el cafè, cal una massa important que aposti per aquesta opció. D’aquí la importància de sensibilitzar la població, ja que, segons Andana, el comprador sol desconèixer que hi ha darrere la producció del cafè i altres productes com el cacau, les bananes o el cotó.
Per resoldre aquest dèficit, CECOCAFEN imparteix xerrades i concedeix entrevistes que ajuden a difondre les virtuts del comerç just en les comunitats productores, “La resposta és molt bona, ja que la majoria del públic ens motiva a continuar la nostra tasca”, comenta Exolina Andana.
En aquests moments, un dels reptes de la Cooperativa Augusto César Sandino és poder vendre més a través d’aquesta modalitat de comerç i aconseguir un contracte amb el comprador que li permeti obtenir el finançament necessari per a la producció. “No és fàcil, perquè el preu del cafè és molt volàtil i decideix a la borsa, on els petits productors no podem incidir, però hi estem treballant per fer-ho possible”, conclou Andana, a qui li agradaria vendre el cafè produït per les dones com un lot especial.
L’estesa visió segons la qual a Nicaragua les dones només “ajuden els seus marits” en la producció del cafè contrasta amb la realitat, ja que elles participen per igual en tot el procés. No obstant això, la propietat de la terra, malgrat algunes millores quant a equitat que va introduir la reforma agrària impulsada pel sandinisme, és encara masculina.
Actualment, dels 67 productors associats jurídicament a CECOCAFEN, 21 són dones, de qui Andana recorda que, tot i fer feina com a assalariades en altres activitats, totes participen en el procés d’elaboració del cafè quan hi ha més demanda de mà d’obra.
La vocació de transformació social de la central, doncs, incorpora la perspectiva de gènere. Així ho demostra els projectes específics per a dones que desenvolupa amb el suport d’Alternativa 3 i l’Ajuntament de Terrassa. “Estem formant i capacitant 120 joves perquè emprenguin iniciatives emprenedores i n’hem fet altres de capacitació amb l’objectiu de treballar l’empoderament social, econòmic i polític de les dones”, explica Andana, satisfeta que s’estigui incidint en aquest àmbit.
