La nova plataforma de pagament impulsada per la cooperativa basca ja s’aplica amb èxit les poblacions biscaïnes de Bilbao i Hernani.
Si qualsevol de nosaltres fem una compra, donem per descomptat que només hi ha un sol circuit per pagar, si bé n’existeixen altres. Són les monedes socials, també anomenades locals o complementàries. “Es tracta d’aquelles que només tenen la funció d’intercanvi i no permeten emmagatzemar diners, com si que passa amb les monedes d’ús oficial, que busquen generar rèdit”, explica August Corrons, professor d’Economia i Empresa de la UOC.
Al País Basc, s’ha posat en marxa recentment una nova moneda social -que consisteix bàsicament en un nou sistema de pagament-, impulsada per la cooperativa de consum Ekhilur, la qual ja compta amb prop de 100 associats entre ajuntaments, comerciants, empreses i associacions. “El projecte vol ser una alternativa a Visa, Bizum i Paypal”, destaca Miguel Ángel González, president de la cooperativa. Per González, la diferència amb aquestes plataformes és que “té un enfocament social i, per tant, pretén que els diners es quedin en l’economia local”. I això vol dir que, quan un client realitza una compra, contribueix a finançar les entitats sòcies, ja que el 0,5% del saldo mitjà que ha tingut durant un mes es donarà a l’associació que hagi escollit.
El procediment -explica el cooperativista- és molt senzill: “quan un usuari s’associa a Ekhilur, crea un compte que pot recarregar en euros, sigui en efectiu o a través d’un altre compte bancari en els comerços associats”. D’aquesta manera, la moneda serà l’euro i no canviarà de nom, a diferència d’altres projectes, mentre que les compres les farà través del web o l’aplicació Clickoin, una plataforma que permet la gestió de monedes virtuals.
“L’usuari surt beneficiat perquè ajuda a mantenir el comerç local i, per tant, construeix comunitat”, assenyala González, per qui “cada vegada que adquireix algun producte dels comerços associats, aconsegueix descomptes que es descarreguen en punts Ekhi, els quals pot gastar en els establiments locals”.
El projecte, que ha començat a difondre’s en el sector de l’economia social i solidària, es va presentar el mes d’octubre en el Fòrum Global de l’Economia Social (GSEF 2021) i el 20 i 21 de novembre passat en el marc de la 10a Trobada Estatal de Monedes Socials i Complementàries, que Ekhilur va organitzar a Bilbao.
Hi ha la concepció errònia que només paguem un préstec quan el demanem i que, si volem evitar els interessos, el millor és no sol·licitar-lo. L’arquitecta alemanya Margrit Kennedy desmenteix això en el llibre Dinero sin inflación ni tasas de interés, quan assegura que els interessos estan inclosos en tot el que paguem. Respecte a aquest fet, Miguel Yasuyuki Hirota, doctor en Economia Social per la Universitat de València, posa un exemple: “el propietari d’un bar ha hagut de demanar crèdits per obrir l’establiment i els haurà de retornar amb interessos, tot i que nosaltres no ho notem en el preu final del producte”.
Tal com demostra Hirota, en funció dels interessos, els diners experimenten un creixement exponencial, de manera que “la riquesa que es genera es redistribueix a favor del 10% més rics en detriment de la resta de la població”. Per evitar aquesta especulació amb els diners, Ekhilur ha creat una moneda que és “decreixentista”; és a dir, que els diners flueixen per incidir positivament a l’economia i no s’acumulen.
Ekhilur es va posar en marxa el mes de juny a Bilbao i Hernani, on els respectius consistoris van voler acollir-la com a prova pilot. A la capital biscaïna, s’ha implementat als barris del Casco Viejo, Achuri, Mercado de La Ribera, Bilbao La Vieja i San Francisco, en els quals s’han sumat 40 empreses i associacions, si bé la intenció és arribar a convèncer un centenar. Per fer-ho, les interessades abonen 50 euros que se’ls retorna en sortir de la cooperativa. “Si la prova pilot funciona, l’estendrem a tota la ciutat i aleshores podrem dir que Bilbao té una moneda local pròpia”, expliquen des d’Ekhilur. Un horitzó que avui es veu més a prop, ja que fruit de la pandèmia, la gent gasta més diners a la ciutat que no pas en empreses estrangeres.
Entre les entitats que s’han afegit al projecte destaquen la revista Pikara Magazine, Colectiva XXK i La catedral de la cerveza, el propietari de la qual, Mario Sancho Maguregui, en reivindica el mètode per la consciència social que té al darrere. Pel que fa a Hernani, de moment són dues les empreses que s’han registrat i quinze més que han mostrat interès, la qual cosa ha fet que l’ajuntament hagi integrat Ekhilur en els pagaments a proveïdors i en els cobraments de les taxes.
Els orígens d’Ekhilur es remunten al 2011, arran del moviment del 15M. En una assemblea de Desazkundea, el col·lectiu decreixentista d’Euskal Herria es va plantejar crear una moneda local que “remogués consciències”, recorda Miguel Ángel González Al cap de tres anys, el 2014, la cooperativa va posar en marxa la moneda Ekhi a través d’un sistema de vals de paper que es podien adquirir a les oficines de canvi o als comerços. A partir d’aquí, va desenvolupar un sistema digital per tenir una major incidència econòmica sense cap mena de cost. Un procés que es va completar el 2016 amb l’adquisició d’un circuit informàtic que havia d’activar l’aplicació Clickoin, però la normativa europea dels diners electrònics establia que la propietat del compte, en aquest cas la cooperativa, havia de garantir que els diners estarien disponibles quan l’usuari volgués. I això no era així.
Per complir la normativa, Ekhilur va adreçar-se a l’Entitat de Diners Electrònics (EDE) d’origen francès que s’estava plantejant entrar en el mercat de les monedes socials. “Van desenvolupar el sistema informàtic d’Up Aganea, que serveix per posar diners en circuit sota la fiscalització del Banc d’Espanya, cosa que va assegurar a la cooperativa complir amb la regulació”, explica González.
Així és com es va posar en marxa el següent procediment: “Si es vol fer una transacció es comunica a Clickoin, a través del web o l’app, que al seu torn fa una trucada al sistema informàtic Up Aganea i, quan l’entitat la confirma, també ho fa Clickoin”, explica el responsable d’Ekhilur. “Finalment es tracta de fer un duplicat de la base de dades de transaccions. L’operatiu és Clickoin i qui dona la base jurídica i legal és Up Aganea”, afegeix.
Ekhilur ha pres com a referència Chiemgauer, la moneda social més coneguda a Alemanya, que funciona des de 2013 a les comarques Rosenheim i Traunstein. “Ofereix als consumidors l’opció que, si canvien 100 euros en Chiemgauer, el 3% de l’efectiu se’n vagi al projecte social que ells escullin”, explica Yasuyuki. A través d’aquesta moneda, que equival a un euro, els consumidors compren a comerços locals, els quals després bescanvien el Chiemgauer en euros a canvi d’un 5% de comissió o pagar a altres comerços per evitar-la. També té la virtut d’oferir microcrèdits en monedes socials, de manera que, gràcies a l’oxidació, resulta un finançament molt més econòmic.
A diferència de Chiemgauer, Eklihur ha fet un pas més, ja que “ha creat un sistema que permet a les xarxes locals, com les de Bilbao o Hernani, integrar-se a les que aviat sortiran pel conjunt d’Euskadi i Navarra”, indica Miguel Ángel González, segons el qual “això serà un gran avantatge per a les empreses”, atès que els serà fàcil disposar de proveïdors, “però també pel petit comerç i els ajuntaments, que amb els circuits petits sortiran guanyant”.
Ara com ara, la moneda social més utilitzada a Europa és l’Eusko, apareguda el 2013 i vigent al País Basc francès i Navarra, per bé que la seva coincidència d’interessos amb Ekhilur, pot fer que el panorama canviï en positiu: les cooperatives implicades ja parlen de crear un sistema que funcioni a tot Euskal Herria. Un pas determinant per consolidar un sistema monetari al servei de l’equitat econòmica i el desenvolupament local.
Ekhilur és una de les poques iniciatives de moneda social impulsada per una cooperativa. També a Catalunya n’hi ha, però totes han estat creades per altres actors, tal com indica un estudi de l’Observatori de la Moneda Complementària corresponent a l’any 2019. Segons aquest estudi, a Catalunya hi ha 11 monedes socials, de les quals destaquen la Grama, la REC i la Vilawatt (Viladecans), totes realitzades des dels ajuntaments, mentre la resta són ecoxarxes (espais d’intercanvi i organització que promouen l’autogestió, com els que funcionen a Barcelona, l’Ebre i la Garrotxa) i, en el cas de la Turuta, creada a Vilanova i la Geltrú, apareix per iniciativa d’una associació.
Si alguna sobresurt de totes és la Grama, de Santa Coloma de Gramenet, per la qual “l’ajuntament ha injectat 750.000 Grames (cadascuna equival un euro) que, al seu torn, han generat un rendiment de 3.365.000 Grames i un volum de circulació 4,5 vegades cada Grama de mitjana”, destaca Oriol Tusón, tècnic de comerç d’aquest consistori barceloní. La progressió ha anat a l’alça, de tal manera que, “si abans de la Grama només un 29,12% dels euros resultants es quedaven a la ciutat, ara és un 87,6% per tant, la qual cosa mostra la fidelització de la despesa pública que fa l’ajuntament a un tercer”, afegeix Tusón. No només això: malgrat els estralls que ha causat la pandèmia, l’any 2020 el volum de circulació de Grames va ser d’1.200.000 Grames, un 13,34% respecte al 2019, posant de manifest que gràcies a aquesta moneda social, l’economia de Santa Coloma va continuar molt activa.
Menor incidència, de moment, està tenint el REC (Recurs Econòmic Ciutadà), que l’Ajuntament de Barcelona va posar en circulació l’any passat a deu barris de l’Eix Besòs, com Ciutat Meridiana, La Verneda, La Pau i Trinitat Vella. En aquests barris és on més es dona la renda bàsica, i els Recs, que funcionen per mitjà d’una aplicació digital, són un mitjà destinat a reforçar la compra en els comerços de la zona.
I, per últim, hi ha el cas de la Turuta, a Vilanova i la Geltrú, que pren el nom d’una marxa d’origen militar que és tot un signe d’identitat del carnaval d’aquest municipi. Amb un valor equivalent a un euro, la moneda sorgida de l’associació ciutadana ECOL3VNG, també ha començat a revitalitzat la producció d’aliments locals i el comerç de proximitat.
