Sota el paraigua de la transformació comunitària, neix aquesta entitat vilaressenca que vol promoure i ser l’altaveu dels projectes que integrin els grups que, fins ara, han quedat al marge de la societat.
La salut mental és una de les moltes realitats que s’acostuma a menystenir. Però, si en parléssim i construíssim la comunitat comptant amb les veus de tots els col·lectius que la formen, alleugeríem el dolor de les persones afectades i les que l’envolten. Aquest és l’objectiu de l’associació La Lila, de Vilassar de Mar, nascuda fa uns mesos amb el propòsit de donar espai a les veus no escoltades i “fer que la societat s’adeqüi a totes elles, fent del món un espai més habitable”.
Segons la revista científica The Lancet, amb la pandèmia s’han incrementat notablement els casos depressió severa i quadres d’ansietat. De fet, des de l’àmbit de la medicina com els mateixos mitjans de comunicació, s’adverteix que ha provocat un augment del nombre de persones que han vist la seva salut mental afectada. Així s’hi referia aquest mes de novembre la prestigiosa publicació, que quantificava l'impacte de la Covid-19 en la prevalença dels trastorns depressius i d’ansietat en 204 països. Segons afirmava, des d’aleshores s’ha disparat en un 28% el nombre de persones que pateixen depressió severa i en un 26% els qui experimenten diferents quadres d’ansietat.
El camí per aconseguir abordar aquesta realitat és que les persones afectades se sentin protagonistes. I un bon mitjà, expliquen des de La Lila, és recórrer al “saber profà” com a eina per entendre i construir un nou imaginari a partir de l’experiència dels subjectes que formen el col·lectiu més afectat.
D’acord amb aquesta voluntat, l’entitat facilitarà, acompanyarà i catalitzarà els processos construïts des de la col·lectivitat, fomentant l’autonomia i les cures entre els grups i la comunitat. “Impulsem projectes i tallers que serveixin d’altaveu per a totes les persones que s’han sentit menyspreades o excloses pel fet de patir trastorns mentals i discapacitats, però també per raó de gènere o origen”, detalla Jaspert.
La Lila lamenta que, ara com ara, l’únic abordatge que existeix al Maresme quant a la salut mental és de caràcter institucional. “Cal un espai més ampli i horitzontal on els participants puguin construir el seu relat, qüestionar el diagnòstic com a mètode de classificació i reafirmar-se com a participants del diàleg comunitari”, afirma Adrián Pulpillo, un altre membre de l’associació.
A partir d’aquesta filosofia i les metodologies participatives, la Lila treballa per donar eines creatives i, així, aconseguir que els col·lectius invisibilitzats reivindiquin el seu espai i es creï un clima de convivència real. Actualment, l’associació té tres línies d’actuació: Art social i Comunicació comunitària, Feminisme i Assessorament a la intervenció comunitària.
Pel que fa a l’eix d’Art social i Comunicació comunitària, l’entitat s’ha inspirat en models d’acció comunitària de l’Amèrica llatina. Seguint el fil d’aquestes experiències, posarà en marxa dues iniciatives que se sumen a la feina que va fent ‘Radiofònics’, un programa de ràdio elaborat i dirigit per persones amb diversitat funcional a Mataró Audiovisual.
La primera d’aquestes iniciatives -expliquen des de La Lila- consisteix a crear una Xarxa de Ràdios Comunitàries del Baix Maresme, la qual servirà per donar veu als invisibilitzats i teixir sinergies entre col·lectius, associacions i el mateix veïnat. Al mateix temps que, per finançar-la, preveu engegar un projecte de cinema que tracti aquests problemes socials des de la perspectiva de les persones que els pateixen.
Quant a l’eix de gènere, La Lila pretén crear l’Escola Feminista, un espai d’aprenentatge horitzontal, actiu i comunitari destinat a potenciar el coneixement mutu i la sororitat. I ja per últim, els fundadors de l’entitat -Sílvia Jambert, Àdria Pulpillo i Júlia Suriol- posaran a l’abast de la població la seva expertesa en intervenció comunitària i salut mental, pel qual pensen oferir formacions, acompanyar el municipi en la implementació de plans comunitaris i impulsarà la creació de plans d’igualtat.