La cooperativa ha començat a introduir-se en mercats internacionals gràcies al programa Economia Social Internacional del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Ara mateix té un projecte d’exportació a Gran Bretanya i ha començat en el mercat polonès.
L’aventura de L’Olivera comença el 1974, quan un grup de persones, amb el pare escolapi Josep Maria Segura al capdavant, va instal·lar-se a Vallbona de les Monges, a la Catalunya interior de secà, amb la idea de crear una comunitat de vida i treball que integrés persones amb dificultats i, alhora, plantegés una sortida econòmica a partir dels valors de la zona.
D’aquelles primeres vinyes plantades als marges de pedra seca de l’Urgell, seguint un model d’agricultura que incorpora funcions i valors com la qualitat dels aliments, l’acció social o el desenvolupament local, va sorgir un dels projectes més reeixits del que a Europa es coneix com agricultura social o social farming.
A partir de 2010, L’Olivera també va començar a conrear les vinyes de la finca de Can Calopa de Dalt, al Parc Natural de Collserola, d’on surt l’únic vi de Barcelona, sempre movent-se entre els marges, siguin els de pedra seca de la Catalunya interior o el de les zones periurbanes de Barcelona. “Ho anomenem cultura de marges perquè encabeix tant el vessant productiu, i el paisatge rural i periurbà en el qual operem, com el social, ja que també treballem amb gent que se situa als marges”, defineix Roger Bas, director comercial de L’Olivera.
Així és com la cooperativa va arribar a l’any 2020, on si bé el sector del vi va patir unes pèrdues de facturació d’entre un 35 i un 50% a causa de la pandèmia, va aconseguir incrementar un 1% les vendes gràcies a la campanya de Nadal i la botiga en línia. Fruit d’una facturació de 841.126 euros, derivada de la venda de 131.027 ampolles de vi i oli, va obtenir uns benefici de 23.876 euros que, en la seva totalitat, va reinvertir en el projecte. Actualment, però, més del 80% de la venda és de vi.
L’Olivera és un ‘rara avis’ en el sector del vi, que basa una part important del seu negoci en l’exportació, ja que ven el gruix de la seva producció als Països Catalans, sobretot a Catalunya, les Illes i el nord del País Valencià. D’aquí el fet que, amb vista a créixer, vol centrar-se a buscar nous clients en el mercat internacional. “Ja ens va bé el circuit curt, però no podem dependre d’un sol mercat”, reconeix Bas. Això va provocar que, el 2019, decidís emprendre la seva primera missió exterior de la mà d’Acció, l’organisme de la Generalitat que dona suport a l’exportació de les empreses catalanes.
Com a cooperativa, L’Olivera es va beneficiar del programa Economia Social Internacional, impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, que a diferència d’altres programes on participa Acció, és gratuït per a les iniciatives que hi concorren gràcies a l’aportació que fa l’administració catalana. De moment, això ja li ha permès obrir-se al mercat polonès i introduir-se en el britànic. Un procés que es va concretar quan, el mateix any 2019, es va posar en marxa a través d'una missió inversa, quan el personal d’Acció a Londres va analitzar quins importadors podien adequar-se als vins de L’Olivera, cosa que va servir per contactar amb un primer grup de possibles importadors. “Fer-ho en nom de la Generalitat ens va obrir unes portes que un petit celler com el nostre difícilment pot assolir”, reconeix Bas.
Fruit d’aquestes gestions, L’Olivera va tenir una llista definitiva dels importadors interessats a conèixer i tastar els seus vins, tots ells de gamma mitjana-alta, gràcies al qual va viatjar a Londres, on el seu equip va entrevistar-se amb mitja dotzena d’importadors. De tots, finalment un ha acabat comercialitzant el seu vi al mercat britànic. “Encara que només sigui un, ja és un èxit, perquè ens ha ajudat a posar un peu allà després de la intervenció d’Acció i Economia Social. I és que, si haguéssim anat pel nostre compte, això no s’hauria produït”, exclama Bas, per qui “tot plegat és fabulós perquè té un retorn real.”
“L’exportació és cara, lenta i necessites picar molta pedra, ja que els contactes que teníem fins ara no proporcionaven un retorn tan immediat com el britànic” indica Bas, que reconeix que els marges de benefici en el mercat català són força escassos. “Ara, en canvi, veiem necessari obrir-nos perquè altres mercats valorin la nostra feina i la qualitat del nostre vi”, afegeix.
Bas explica que, si bé L’Olivera havia venut a Noruega, Alemanya, Suïssa o els Estats Units, sempre ho havia fet a través d’importadors que els compraven poc volum. “És gent que treballa per afinitat ideològica amb el projecte i que no només busca números i beneficis”, diu el cooperativista. I aquesta tendència ha fet que, sense restar-li importància, la cooperativa no vol que sigui predominant a l’hora de vendre, sinó que ho sigui el producte en si: “L’etiqueta no parla del nostre projecte social, parla del vi i l’agricultura ecològica, d’aquí que no volem vendre a partir de la llagrimeta sinó per la qualitat que oferim”.
Ara com ara, el repte de L’Olivera passa per consolidar resultats però també per diversificat l'oferta, ja que "l'exportació no és homogènia, sinó que cada país valora el mateix producte de manera diferent”. A propòsit d’això, Bas recorda que no agrada el mateix vi al Regne Unit que a Noruega, Rússia o els Estats Units, raó per la qual assenyala que “hem d’adequar els nostres productes als mercats, no al revés; ja que, per molt que pensis que fas un producte bo i que ha d’agradar a tothom, no és així. Mentre que a un país li pot agradar un vi més afruitat, a un altre pot preferir un més sec. I aprendre-ho també és una manera d'enriquir-nos”, conclou.
