La cooperativa fundada fa dos anys per donar oportunitats laborals a les persones migrades i racialitzades es consolida amb projectes que promouen la cultura culinària dels països del continent africà.
Abarka -gràcies, en llengua mandinga- és un gest d’atenció, empatia i respecte cap als altres. Aquesta és la filosofia i el nom que fa dos anys van adoptar el xef Malamine Soly i l'enginyera alimentària Khady Drame per impulsar un projecte cooperatiu que difon l’art gastronòmic africà entre la societat catalana.
L’origen d’Abarka Coop arranca el 2019, quan Soly i Drame van decidir muntar un càtering per celebrar el seu casori. Aleshores no hi havia cap oferta d’aquest estil a Barcelona, raó per la qual van donar continuïtat al servei sota el nom d’Abarka Càtering, els beneficis del qual van ajudar a finançar Dunia Kato, una associació creada mesos abans amb l’objectiu d’impulsar projectes de cooperació internacional basats en el codesenvolupament (promoguts per persones migrants) i l’equilibri entre necessitat i recursos. A través de Dunia Kato Senegal, aquesta entitat empodera els joves d’aquest país a defensar els seus drets i prosperar, alhora que contribueix a pal·liar els estralls que la Covid-19 està provocant al continent.
L’èxit d’Abarka Càtering va empènyer Malamine Soly i Khady Drame a crear la cooperativa Abarka, que a més de difondre la cultura africana a través de la cuina, aspira a convertir-se en un mitjà d’inserció social i laboral per a col·lectius exclosos. “Volem que el menjar que feien les nostres mares i àvies sigui conegut a Catalunya”, explica Drame, per qui l’essència del projecte consisteix a desfer prejudicis i mostrar la diversitat de cuines que ofereix el continent. Potser per aquesta raó, la parella s’inclina per parlar de cultura en el sentit més ampli, ja que segons insisteixen “les fronteres dels països estan delimitades sobre lògiques colonials deslligades de la realitat”.
Soly i Drame són els inspiradors d’un projecte que també compta Cheikh Drame (responsable de gestió de qualitat i àrea de suport) i Paula Soli (comunicació, màrqueting i relacions públiques), dues persones que permeten a la cooperativa estendre els cursos, tallers i cuina en els quals ofereix plats i receptes originaris dels diferents pobles.
Entre els plats més emblemàtics que elabora la cooperativa destaca el Maafe, guisat tradicional del Senegal, Gàmbia i Mali; fonio, un cereal que serveix per fer receptes semblants a la del tabulé; la beguda bissap, extreta de la flor d’hibiscus; o el thiaky, un postre fet amb iogurt i mill. “Amb aquests menús tan variats pretenem denunciar que les fronteres han dividit pobles que abans eren un de sol”, diu Malamine Soly.
En aquesta línia, Abarka Coop no es limita a distribuir i explicar els secrets més ben guardats de la gastronomia africana; també vol canviar la narració i visió monolítica que Occident té de la cultura del continent. I el mitjà no és altre que arribar al paladar d’empreses, entitats i la ciutadania en general, conscient que si estimen el menjar, gaudint-lo també farà que estimin les cultures africanes. “Hem observat que, apropant-los la nostra gastronomia, generem l’espai de confiança necessari per endinsar-los en les cultures que els han fet possible”, asseguren Soly i Drame.
Pels impulsors d’Abarka Coop, explicar cada plat permet desvetllar la comunitat que hi ha darrere, d’aquí que en els tallers i conferència procuren que, a banda de mostrar els condiments i la forma amb què cuinar-los, el públic sàpiga en context històric van ser creats. Així, per exemple, recorden que thieboudienne és el segell identitari del Senegal, “encara que també es menja a altres països”, o que l’Akara és un aperitiu de Nigèria que s’ha estès per l’Àfrica Occidental, el Carib i Amèrica del Sud. No sols això: és el símbol dels coneixements ancestrals que s’han escampat més enllà de l’Àfrica, ja que es pren al Brasil sota el nom d’Acarajé i a partir de 1886, després de l’esclavitud, va convertir-se en una font important d’ingressos.
Malamine Soly i Khady Drame parlen de plats, dates i ingredients, però en cap moment perden el seu paper d’activistes, i més en un context on “tot el que és negre està de moda”. Precisament perquè saben de la fugacitat de la moda i que la presència als mitjans no implica que s’hagin resolt els obstacles històrics que arrossega Àfrica, volen que Abarka Coop també serveixi per reclamar que les noves mirades sobre el continent vagin acompanyades per la possibilitat que els seus professionals es puguin donar a conèixer i fer-se un lloc al món amb peu d’igualtat amb la resta de restauradors. “No volem que se’ns instrumentalitzi per cap entitat social ni que els mitjans ens tractin amb paternalisme, sinó guanyar-nos la vida dignament”.
Al fil d’aquesta qüestió, Soly reivindica el concepte “teranga”, que en l’idioma wolof significa hospitalitat i un estil de vida que posiciona els valors humans abans que els valors materials. “Qui vagi al Senegal veurà que et donen el que tenen i et reben com un més. I és que a l’Àfrica -afegeix el xef de la cooperativa- la gent no mor per abandonament de la família ni dels amics. Sempre hi ha un plat a taula, un llit per tothom i es prioritza el benestar de les persones.”
Amb aquest esperit, Abarka Coop treballa al costat de Mensakas i altres iniciatives transformadores, convençuda que la millor manera de fer camí és evitar les jerarquies, generar oportunitats per a tothom i apoderar els seus empleats perquè tothom assaboreixi, amb un bon àpat a taula, la riquesa i el sentit solidari de les cultures africanes.
