La històrica cooperativa cultural, impulsora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, compleix mig segle d’activitat centrada en la formació, la distribució i la programació d’audiovisuals.
Durant cinquanta anys, la cooperativa de difusió, distribució i programació audiovisual Drac Màgic ha tingut temps per viure sota el franquisme, observar la Transició, el desplegament d’una certa socialdemocràcia i la llarga hegemonia neoliberal. I, per descomptat, ha patit les múltiples crisis econòmiques que han travessat el país.
Una de les persones de referència en el projecte és Anna Solà, actualment jubilada i representant de les generacions que van participar en la cooperativa en el passat. Ella no va viure el naixement de Drac Màgic, però segons li van descriure les fundadores, “era un moment de dictadura, però també en què la iniciativa civil a Catalunya s’havia organitzat a través de moviments associatius i experiències cooperatives vinculades a la cultura i l’educació”. Segons Solà, aquestes eines estaven en l’imaginari dels grups progressistes i de les iniciatives lligades a l’esquerra política.
La veterana impulsora de Drac Màgic comenta que, en la remodelació que experimentava el país, era bàsica “la normalització del català i a la renovació d’uns espais culturals que havien acabat encerclats per la rigidesa del franquisme”. L’origen del projecte va rebre la influència dels grups de renovació pedagògica i també mantenia lligams amb les iniciatives relacionades amb el cineclubisme. “Aquests espais no sols eren culturals, també eren d’intervenció política”, recorda Solà.
Les persones fundadores de la cooperativa provenien de diferents àmbits de l’esquerra i, entre elles, algunes estaven afiliades a partits polítics. Marta Nieto, actual codirectora de continguts, explica que Drac Màgic ha mantingut sempre les mateixes coordenades: no té vinculacions amb partits però dur a terme una tasca polititzada. “Ens defineix un eix feminista que recorre tota la feina, des de l’organització fins al pensament, els continguts i les metodologies que desenvolupem en la formació a les escoles”. Nieto destaca que els nous moviments feministes també han influït en la tasca de la cooperativa, “inclòs el repte de discernir les oportunitats i els oportunismes, perquè es generen contradiccions de difícil resposta”.
Tot i que aquests canvis en el camp audiovisual i la cultura, Nieto reivindica la genealogia feminista en l’anàlisi de l’audiovisual i no sols en la seva creació: “La nostra feina s’ha de modular, perquè els contextos muten contínuament, però les preguntes que es feien les crítiques de cinema amb perspectiva feminista dels anys setanta encara serveixen quan abordem els estereotips en el trap i altres fenòmens”. Segons Marta Nieto, els interrogants propicien sempre una transformació, “i nosaltres convidem les noves generacions, incloent-hi el professorat, a què facin aquest exercici de repensar el cinema i l’audiovisual”. Drac Màgic convida a fer-ho en les nombroses sessions de curtmetratges, tallers i formacions que realitza i en les quals tracta temàtiques tan diferents com les sexualitats, la perspectiva decolonial o la cultura de la pau.
En aquesta línia, Marga Almirall, també codirectora de continguts, afegeix que la cooperativa no deixa d’actualitzar allò que passa en l’àmbit de les imatges i els seus llenguatges, d’igual manera que els contextos modifiquen les relacions que el jovent estableix amb els corrents de l’audiovisual. De fet, indica que la renascuda visualització dels feminismes ha impactat en les activitats formatives que desplega la cooperativa, ja que “ara és més fàcil trobar-te noies que es declaren obertament feministes i que tenen un argumentari ja format”. No obstant això, també admet que rep senyals d’una certa reacció, més o menys misògina, embolcallada amb discursos extremistes que estan legitimats des de molts àmbits. “És un gran repte de cara al futur”, assegura.
L’activitat formativa és una de les potes de Drac Màgic, que tan bon punt va sorgir es va ramificar en altres eixos. A parer de Marga Almirall, “establim una divisió amb vista a la comunicació exterior, però totes les activitats parteixen del mateix posicionament polític envers les imatges i obeeixen a la voluntat que tothom tingui accés a productes que difícilment arribaran als canals hegemònics.”
Drac Màgic també ha exercit de distribuïdora cinematogràfica. Va ser el 1976, quan va crear Distribucions Imatges, que amb la col·laboració de la revista Cavall Fort i el moviment cultural Rialles, va impulsar el doblatge i l’estrena del film txecoslovac La ventafocs. “Va ser la primera pel·lícula doblada al català de la història”, recorda Anna Solà.
Distribucions Imatges va ser la marca en què va funcionar durant trenta anys, ja que després d’un hiatus, la va substituir el segell Pack Màgic, que avui ofereix una oferta de cinema “infantil, tranquil i en català”. Solà subratlla la lògica diferenciada amb què sempre ha actuat la cooperativa: “Una distribuïdora comercial treballa per fer arribar les pel·lícules a les sales, mentre nosaltres prioritzem les iniciatives i els materials associats als films, que després vinculem amb les activitats formatives”.
L’altre gran vessant de la cooperativa -potser el més rellevant en termes de visibilitat- és l’organització de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. La primera edició va tenir lloc el 1993 i ha estat la finestra a través de la qual s’han exhibit centenars de creacions contemporànies. També ha acollit cicles i projeccions que reconstrueixen fragments d’aquesta genealogia feminista de l’audiovisual que sempre ha distingit el projecte.
Anna Solà esmenta que el certamen va sorgir fruit d’un procés lògic: la cooperativa havia format grups de treball sobre les vies amb què els feminismes intervenien en la creació de cinema, en la seva crítica i la recuperació de material històric. “Aleshores, aquests grups van concretar-se en alguns tallers, cursos, classes i espais de discussió dins de Ca La Dona i altres col·lectius”. Allò va donar peu a la Mostra, de la qual Solà considera que és l’emanació d’una perspectiva feminista que impregna tots els projectes de la cooperativa. “És un espai d’exhibició que recull conferències, debats i actes paral·lels, no sols vinculats a l’actualitat, també a la recuperació de la memòria històrica”. La Filmoteca de Catalunya, que per ella continua sent “col·laboradora i còmplice”, serà l’escenari demà dimarts, dia 23, de l’acte de celebració del cinquantè aniversari de Drac Màgic.
També Marta Nieto reivindica que la Mostra de cinema ha estat una “escola”, atès que li permet conviure amb un arxiu de 2.500 pel·lícules de dones de diferents països i amb estils diversos. La codirectora de programació només lamenta que aquest patrimoni no sigui accessible amb “la facilitat amb què pots accedir a l’obra de Hitchcock o Dreyer”. Per a Nieto, si bé la creació audiovisual liderada per dones comença a estar més ben atesa en els certàmens generalistes, encara cal fer pedagogia del passat, més enllà de Chantal Akerman, Maya Deren, Alice Guy i altres conegudes creadores. Amb tot i això, es mostra esperançada perquè “la ciutadania i les institucions són molt més receptives que no pas abans.”
Drac Màgic -igual que la resta del sector audiovisual- va passar la seva crisi arran del crac financer de 2008. Anna Solà recorda que van ser “dos anys durs”, però alhora es mostra satisfeta perquè “vam tenir la sort que la diversitat d’activitats que fem ens va ajudar a compensar els descensos en alguns àmbits”. Per a Solà, aquesta adaptabilitat és un dels punts forts de Drac Màgic i d’altres cooperatives, on la gestió col·lectiva facilita la cerca d’equilibris.
Ara, la pandèmia de la Covid-19 també ha suposat alguns sotracs per la cooperativa, sobretot pel que fa a mantenir els actes presencials. “Som defensores absolutes de la presència física i no hem tingut altre remei que adaptar-nos”, afegeix Marta Nieto. També Almirall explica que, durant les primeres setmanes de dures restriccions, amb tancaments d’escoles i cines, Drac Màgic ha haver d’alentir molt l’activitat, si bé la flexibilitat amb què afronta les situacions d’incertesa “ens va ajudar a superar el 2020, afrontar millor aquest 2021 i imaginem que també ens ajudarà de cara al 2022.”
La mal·leabilitat del projecte s’ha comprovat darrerement en l’ús de les eines telemàtiques. Tant és així que la Mostra del juny passat va ser virtual, un fet que “ens va privar de l’acompanyament físic però que, gràcies a la complicitat de la plataforma Filmin, ens va permetre arribar a un públic que anava més enllà de Barcelona i Catalunya”, declara Nieto.
La veterana Anna Solà fa memòria i reflexiona sobre el fet que, des que es dedica a la cultura, els projectes d’aquest àmbit es veuen arrossegats per la precarietat que viu el país. “Trepitjar terreny inestable és comú en les iniciatives culturals que intenten ser professionals», assegura. En tot cas, Solà indica que els darrers anys l’eina cooperativista ha recuperat la força que havia perdut les últimes dècades, on “projectes culturals com el nostre estaven molt isolats.”
Ara, en canvi, sembla que les coses comencen a canviar. També per Drac Màgic, que en marc del projecte de divulgació Aracoop, ha reconnectat a moltes entitats que coneixia o amb les quals mantenia relacions superficials.