Els ventres no pertanyen als patrons!

Quines són les motivacions profundes de l’obstrucció dels drets reproductius de les dones als Estats Units i a altres països del món? L’escriptora i activista Jenny Brown defensa una certa tesi: el supremacisme racial o la imposició de creences religioses han influït en les polítiques de la reproducció, però aquestes també són -sobretot- un afer d’interessos econòmics i de preservació del poder de classe. Per a Brown, les mateixes elits que mostraven un pànic malthusià a la superpoblació -molt vinculat a la por a les revoltes- demanen més cossos treballadors per facilitar l’abaratiment dels costos laborals. A més dels contextos sexistes o racistes, afirma l’autora, els poders patronals volen modular la població amb l’objectiu de desapoderar els assalariats i maximitzar els beneficis empresarials.

A Maternitats en vaga es planteja la idea que els baixos índexs de natalitat als països desenvolupats són, de facto, una mena de vaga de maternitat. D’una maternitat que, en un context de precarietat laboral, és difícilment compatible amb la vida professional. Brown abraça la possibilitat de fer aquesta vaga de manera conscient, polititzada, col·lectiva, transcendint el degoteig de decisions individuals condicionades per unes circumstàncies materials adverses. Perquè, com afirma la filòsofa Silvia Federici al pròleg del llibre, les decisions de les dones afecten profundament tots els aspectes de la vida.

El punt de vista de Brown, com també passa amb els assajos que assoleixen un cert espai en el debat col·lectiu, es basa en la realitat estatunidenca. Encara que l’autora dedica algunes pàgines a les mesures de suport a la maternitat en països com França o Suècia, aquestes expansions semblen bàsicament adreçades a ratificar les crítiques al seu país natal. Estableix una certa oposició entre unes polítiques europees de facilitació de la maternitat, a través de permisos o subsidis, i unes polítiques estatunidenques coercitives que dificulten l’accés als anticonceptius o a l’avortament.

Tot i aquesta limitació d’atendre la realitat dels EUA, el volum resulta molt estimulant. L’autora parteix del present alhora que explora els antecedents històrics i les diferents etapes del que podríem anomenar la visió patronal de la reproducció de la classe treballadora. I ofereix un assaig vibrant que encén la metxa de la indignació. El seu relat d’horrors com l’aplicació d’esterilitzacions forçades està decorat i amenitzat amb declaracions vergonyoses de membres dels poders econòmics. I suposa un exemple de mirada interseccional, d’aquell feminisme atén a les realitats materials i econòmiques que no oblida les discriminacions per motius d’ètnia o de procedència.