La cooperativa Marges presenta un manual que busca millorar la incidència de les iniciatives vinculades a l’economia social i solidària en l’àmbit local.
Marges, una cooperativa inserida a la Xarxa d’Economia Social (XES), la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) i Pam a Pam, treballa des de fa temps amb l’objectiu d’enfortir la intervenció social de les organitzacions cíviques, els equipaments i les administracions d’arreu de Catalunya. Amb aquest propòsit, fa unes setmanes va presentar l’anomenada Guia d’Acció Comunitària, la qual vol facilitar a aquests actors la seva incidència sobre el terreny.
Anna Lite, integrant de la cooperativa, explica que la idea parteix de la necessitat de dialogar i reflexionar sobre la incorporació de la visió comunitària en les entitats socioeconòmiques, seguint amb la línia de Brúixola comunitària, una altra guia publicada el 2020 amb la intenció de promoure l’orientació comunitària de les associacions i organismes públiques que treballen en els barris i les ciutats del nostre país.
“El procés ha estat difícil i enriquidor”, explica Lite, per qui d’entrada Marges es va trobar amb la incertesa de definir que s’entén pròpiament per dimensió comunitària de l’economia social i solidària. Un marc d’anàlisi que va agafar forma gràcies a les reunions amb els col·lectius participants, concretament Tres Cadires, L’Apòstrof, La Fábrica SCL, l’Ateneu de Nou Barris, el Pla Comunitari de la Sagrada Família, Circula Cultura, Raons Públiques, Cop de mà, Cultural Rocaguinarda i Espai Brotes SCCL.
Aquesta posada en comú va permetre compartir la idea que acció comunitària té a veure amb la manera d’incidir en la millora de qualitat de vida de la població i la creació de vincles socials tenint en compte les necessitats i el protagonisme dels col·lectius afectats. “Partint dels valors i objectius compartits, i mitjançant la interconnexió, és com tothom es veu interpel·lat en la dinàmica comunitària”, assenyala Lite.
La Guia d’Acció Comunitària estableix dos grans eixos de treball. El primer es basa a posar-se les “ulles comunitàries” a fi d’iniciar un conjunt d’accions quotidianes que canvïin la manera de relacionar-se amb l’entorn més pròxim, tant entre el veïnat com a escala interpersonal. El segon eix, i que dóna continuïtat al primer, parteix de les relacions més properes a efectes d’incidir de forma política cap a la millora de la qualitat de vida de la comunitat, cosa que exigeix haver identificat prèviament les problemàtiques i fer partícips a totes les implicades en el procediment.
El material elaborat per Marges fa referència al conegut com a “model de nivells”, un esquema que sol aplicar-se al sector socioeconòmic per tal que els serveis que ofereixen facin més òptimes les relacions entre els col·lectius als quals van adreçats. Lite explica que es tracta d’un treball en què el vessant col·lectiu i individual caminen constantment en paral·lel, fet que permet a l’entitat avaluar totes les relacions i xarxes que s’estableixen en el si de la comunitat. “El vincle constitueix un eix central que posiciona cada realitat des del polític, de manera que les cures queden paleses en aquest entramat d’afinitat col·lectiva”, afegeix.
En aquesta perspectiva, la Guia d’Acció Comunitària esdevé una eina bàsica perquè les entitats del sector socioeconòmic reflexionin i trobin les fórmules més adients per tal que la seva incidència sigui la més transformadora possible.