Era l’any 1968, en ple auge de mobilitzacions polítiques als Estats Units, com les defenses dels drets civils de la població afroamericana o els boicots a la guerra del Vietnam. En aquell context d’agitació social, el jutge del Tribunal Suprem Abe Fortas va publicar el llibret Sobre la dissensió i la desobediència civil, una crida a preservar la llei i l’ordre. La seva tutela suposadament benintencionada posava tants límits a l’expressió “legítima” del descontentament que, de facto, desproveïa d’eines a les persones que lluitaven per aconseguir alguna transformació social.
El desaparegut historiador Howard Zinn, futur autor de La otra historia de los Estados Unidos, va respondre Fortas amb un assaig breu, confrontatiu i amarat d’ironia. Mitjançant Desobediència i democràcia -ara recuperat en versió catalana-, Zinn criticava “la idolatria de la llei” i qüestionava les visions glorificadores i acrítiques de les institucions estatunidenques: si Fortas lloava el sistema judicial com a garant dels drets constitucionals, l’autor contestava amb el repàs de diverses penes de presó contra dissidents pacífics.
El llibre de Zinn suposava una nova crítica de l’excepcionalisme americà i d’altres monstres discursius derivats dels autoretrats més triomfals que els Estats Units dibuixen de si mateixos, de la seva realitat interna i la seva política exterior. “L’ètica acaba a les nostres fronteres?”, es va preguntar l’autor després d’observar que, per Fortas, les intervencions dels EUA al món no cal que comptin amb les mateixes limitacions que el jurista preveu pels ciutadans. Zinn parlava dels “saludables desordres que sempre han acompanyat el creixement de la justícia” i qüestionava els fonaments de la suposada pau que l’statu quo diu preservar, però que realment amaga opressions i violències tan internes com “deslocalitzades”.
Tot i que Desobediència i democràcia va néixer en un moment molt concret, el text està condemnat a ser d’actualitat permanent, perquè un sistema democràtic i la seva administració de justícia difícilment podran considerar-se mai perfeccionats i tancats. Des de les seves posicions properes a l’anarquisme -és una idea totalitària que la llei s’hagi d’obeir sempre?-, l’historiador aporta unes reflexions contestatàries i indignades que ressonen en el present de forma molt diversa. Si Zinn apuntava a la indefensió neocolonial dels països que estaven sotmesos a l’informal imperi estatunidenc, ara la sensació de falta de sobirania potser és més compartida en un món sotmès a poders transnacionals tan líquids, i alhora amb conseqüències tan reals, com la financerització de l’economia global.
LLIBRE
Desobediència i democràcia, nou fal·làcies sobre la llei i l’ordre
Autor: Howard Zinn
Editorial: Sembra Llibres, 2020
